Els pergamins s’havien conservat fins el moment plegats o enrotllats. Tot i que el suport es trobava en bon estat de conservació alguns tenien estrips de diferents mides i deterioracions causades per petits rosegadors.

En tots els pergamins s’observava brutícia superficial generalitzada, més accentuada en uns que en d’altres i la majoria de pergamins enrotllats s’havien aixafat cosa que havia provocat múltiples cecs. Els elements sustentats, les tintes, es estaven en bon estat de conservació.

Amb la finalitat de preservar els pergamins en les millors condicions possibles i per tal de garantir-ne l’accés als investigadors i la seva conservació a llarg termini, es decideix  restaurar-los.

La intervenció consisteix en una neteja mecànica en sec que elimina la brutícia més superficial, tant de verso com de recto, la humectació per a tornar la flexibilitat suficient al pergamí com per poder-lo aplanar, la neteja humida amb hisop de la flor del pergamí i finalment la consolidació dels estrips i les llacunes que poden significar un perill per a la peça. Finalment es realitzen carpetes individuals de cartró de conservació i paper barrera per a cada pergamí.

Procés de restauració dels pergamins. Neteja mecànica en sec amb esponja de fum, neteja puntual en humit per a eliminar petits excrements d’insectes, consolidació de llacunes amb paper japonès

El pergamí 111 i el pergamí 117 del Fons Plans i Cuyàs de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat abans i després de la restauració