2018 està resultant ésser l’any dels plànols. Diguem-ne destí. Vàrem tenir una temporada farcida de cartells publicitaris, en vàrem fer moltíssims, per escriure’n un llibre. Últimament sembla que els astres s’hagin conjurat per portar-los al taller plànols de totes les mides, sobre tots els suports i tant d’institucions públiques, com d’empreses com de particulars.
Abans de la restauració del plànol: anvers, revers i anvers amb llum rasant que evidencia els plecs i el mal estat de conservació
El plànol d’aquest projecte és una petita joia d’un particular. Traçat a mà alçada sobre un paper de pasta draps i posteriorment acolorit, la peça s’havia guardat durant molts anys doblegada, es veia molt usat i de tant d’ús s’havien anat fent estrips que algú, amb molta bona voluntat però poca traça, havia reparat. Sota la llum rasant es poden veure clarament els doblecs del paper.
Al taller li varem fer una neteja mecànica en sec per eliminar la brutícia més superficial però no vàrem poder fer una neteja humida perquè les tintes eren altament solubles. També varem eliminar totes les reparacions anteriors que, afortunadament, eren reversibles i varem consolidar correctament els estrips i reintegrar les poques pèrdues de suport que tenia.
Finalment, com que el propietari volia emmarcar-lo, li varem col·locar les tiretes a tot el perímetre perquè l’emmarcador no hagués de tocar per res la peça original.
Plànol després de la restauració. A la dreta s’observen les tires encolades al revers de la peça que facilitaran el sistema d’emmarcat.
