Un dels projectes més voluminosos, interessants i diversos que han passat aquest any pel taller ha estat el fons de pell de la col·lecció del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch de Barcelona.
Voluminós perquè es tracta d’un munt de peces, interessant perquè s’allunya força del què estem habitualment acostumades al taller i divers perquè les peces no estan fetes només amb pell sinó també amb paper, fusta, tela, plàstic, etc. Així doncs, ha estat tot un repte encarar aquest projecte i també cada peça en particular.
Perquè us en feu una idea, estem parlant de bótes de rugbi, boxa o muntanyisme, de guants d’esgrima, de bambes de tenis i bàsquet, de sabates de golf o ciclisme, de samarretes de bàsquet, de banyadors, de pilotes de futbol, tenis o vòlei-vol, un mawashi de sumo…
Els tractaments realitzats han estat ajustats a cada objecte però a trets generals es pot dir que els processos bàsics han estat una neteja en sec per a eliminar la brutícia superficial o elements enganxats aliens a les peces (com ara coles o plàstics) o bé una neteja humida (per exemple hi havia moltes bótes amb betums que no els eren originaris). En alguns casos ha estat necessari humectar en càmera d’humitat determinades peces que estaven molt encarcarades i deformades per tal de tornar-les a la forma original. Posteriorment, la consolidació dels estrips i de les llacunes tant de la pell com dels tèxtils, amb paper japonès o amb fil de seda. En la majoria dels casos quan s’ha consolidat una llacuna s’ha realitzat un retoc cromàtic sobre el paper japonès per integrar la zona visualment.
Finalment per a les necessitats especials d’exposició de determinades peces com ara les bótes, sabates, proteccions, bosses… s’han elaborat farcits a mida que garanteixen que les peces mantindran la forma original i no es deformaran.