El paper vegetal és un suport capriciós, és de molt mal tracte i, així com hi ha papers que responen a determinats tractaments de manera similar, el paper vegetal pot sorprendre’t cada vegada. A l’hora de consolidar-lo també es fa difícil, per un costat degut a la seva transparència i per l’altre a la deformitat de la dilatació de les seves fibres.
Després d’un primer (i breu) intent frustrat de desplegar-lo es va decidir tractar-lo a la càmera d’humitat per tal que les fibres s’hidratessin i es pogués desplegar amb més seguretat.
Un cop el vàrem tenir desplegat es va poder observar que no només estava deformat a les zones dels plecs sinó que també tenia una sèrie d’ondulacions que van ser provocades des del seu origen al il·luminar-lo amb alguna tècnica aquosa.
Posteriorment es va aplanar el plànol i tot seguit es va procedir amb la consolidació dels estrips i la reintegració de les llacunes tot procurant mantenir la transparència del material original.
Finalment el resultat va ser força satisfactori tenint en compte el grau de deterioració en què es trobava la peça. Si bé no van desaparèixer les arrugues en la seva totalitat, si vàrem aconseguir fer el plànol accessible a la consulta i permetre’n la catalogació pertinent.
El Plànol és el 860 del fons dels canals d’Urgell. Any 1902.
Plano de las tierras que Dn. Antonio Capell Boneu vecino de Tarroya distrito del mismo, posee en los términos de Flix y Cubells jurisdiccion de Balaguer, cual riego han de servir las acéquias A y H del Sio.
Es tracta d’un plànol parcel.lari de la finca d’un particular en concret, on es llista d’on treu l’aigua per regar i s’estima què cultiva i quines superfícies són les que pot regar. Suposo que es feia per tal d’estimar què lui tocaria pagar de cànon per regar (solia ser un novè i en espècies, per la qual cosa l’empresa adjudicatària dels Canals (Sociedad Canal de Urgell, SA) tenia uns graners i magatzems on guardava aquest pagament del novè de la collita.