El préstec de peces a institucions per part de col·leccionistes particulars és una pràctica freqüent quan aquests disposen d’obres d’un valor rellevant. Malauradament les peces no sempre es troben en un estat òptim per a ser transportades, manipulades o exposades. Fins i tot hi ha vegades que les peces surten de mans del col·leccionista en bon estat i, per motius injustificats, tornen a mans del col·leccionista en no tant bon estat.
En el món de l’art existeixen els anomenats informes o fitxes tècniques que, elaborades per un especialista, documenten l’estat en que es troben les peces abans de sortir cap al seu destí temporal. Si la peça retorna al propietari en mal estat aquests informes poden servir com a prova en el cas de voler reclamar danys a les peces.
El cas que ens ocupa és el d’un col·leccionista privat a qui han demanat un conjunt de peces rellevants per ésser exposades a l’estranger. Després que les peces hagin estat exposades amb anterioritat en múltiples ocasions, i abans d’enviar-les cap a Moscú, el propietari ha decidit realitzar-hi una restauració de mínima intervenció que garanteixi l’estabilitat de la peça durant el transport i l’exposició.
La majoria de llibres i revistes tenien les tapes desencolades de la tripa del llibre, alguns tenien els últims quadernets descosits, sobretot les revistes tenien estrips a les vores de les tapes i alguns exemplars mostraven petites llacunes particularment localitzades a la part del llom. La intervenció ha consistit en consolidar tots aquests petits estrips, tornar a encolar les tapes i recosir els quadernets descosits perquè les peces tornessin a tenir l’estabilitat estructural que havien perdut al llarg del temps. Moltes de es peces portaven un sistema de protecció en forma de funda o de camisa i seguint amb el mateix criteri s’han elaborat camises de conservació.