Gravat a la punta seca d’una casa tradicional de 600mm x 400mm.
Gravat manuscrit que va arribar al taller en un sistema d’emmarcat precari i en males condicions d’exposició. S’aprecia clarament l’oxidació en aquella part del gravat on no ha tocat la llum, fet habitual en peces exposades. En aquest cas el gravat tenia a les vores una sèrie de dibuixos i proves de cal·ligrafia a tinta realitzades a ma alçada així com múltiples alteracions del suport com ara galeries i erosions produïdes per insectes, estrips a les vores, alguna llacuna puntual i brutícia generalitzada. Després d’un procés de neteja en profunditat s’ha hagut d’elaborar un paspartú de conservació a mida per tal d’assegurar la perdurabilitat del gravat.

La realització d’un paspartú de conservació assegura el respecte a l’original i la reversibilitat de tots els elements que el conformen de tal manera que el paspartú es pot desmuntar de l’original en el moment en que es precisi sense que aquest original en surti danyat. És per això que tots els elements adhesius que s’empren son sempre reversibles i que tots els materials compleixen els estàndards de conservació com ara papers amb reserva alcalina o neutre, no blanquejats, sense lignina… La peça original va subjectada al paspartú amb tires de paper japonès tal i com pot apreciar-se a la imatge.

.