Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

Arriba al taller un mapa que representa les costes de la península Ibèrica i el nord d’Àfrica. Està imprès sobre un paper de bona qualitat i té marques a color realitzades amb una tècnica molt soluble.

És evident que originalment formava apart d’un llibre perquè a la part del revers s’observa una escativana utilitzada habitualment per a cosir les làmines de gran format als llibres.

A la imatge es pot observar l’escativana per la part del revers i també com va ser tallada amb tisores per tal de desmuntar-la del llibre.

La làmina ha estat reparada en múltiples ocasions fent servir cinta de pintor, celo i precinte per reforçar els estrips i les galeries dels insectes. Durant el procés de restauració s’ha procedit amb una neteja en sec i posteriorment a retirar totes les cintes autoadhesives.

Després ha estat necessari realitzar una neteja humida en profunditat i una desacidificació del suport i en aquest procés s’han hagut de protegir les tintes de color que eren tant solubles en medi aquós. S’ha optat pel ciclododecà combinat amb el Paraloid B-72.

Envia'l

Per tal de protegir els elements sustentats solubles d’una peça, una de les tècniques que es pot fer servir és una combinació de ciclododecà i Paraloid B-72.

El ciclododecà s’aplica en estat líquid sobre la zona que es vol protegir (té un comportament molt similar a una cera: quan s’asseca se solidifica) i com que és hidròfob repèl l’aigua a la zona protegida i per tant evita que les tintes es malmetin. El ciclododecà pot quartejar-se i per tal d’assegurar la impermeabilitat de la zona es pot aplicar una fina capa de Paraloid B-72.

El ciclododecà té la propietat física de sublimar-se, és a dir, que passa de l’estat sòlid al gasós a temperatura ambient. Per tant, amb el pas de les hores el ciclododecà acaba desapareixent de sobre el paper i, si s’ha aplicat, la capa de Paraloid B-72 acaba desprenent-se tot sol del document.

Envia'l

Al segle XIX ja no els hi agradaven les arrugues. Els retratats demanaven als fotògrafs que els retoquessin les ulleres, les pigues i les potes de gall.

Els arxius i les biblioteques del nostre país alberguen fons importantíssims que constitueixen una molt valuosa font primària d’informació per ser tant fidel a la realitat. Malauradament -i des d’aquí ho denuncio- no hi ha a data d’avui centres que ofereixin la possibilitat de formar-se oficialment en la conservació i la restauració de material fotogràfic o fílmic. El reduït nombre de restauradors que han pogut aprendre a preservar i restaurar aquest material tant sensible han hagut de cursar els estudis a l’estranger. Ells, a la vegada, ens ofereixen l’oportunitat de transmetre’ns el seu coneixement organitzant cursos d’especialització.

Potser els estudis reglamentats més propers a la conservació i restauració de material fotogràfic és l’especialitat de document gràfic, sobretot pel què fa a material de protecció (capses, camises, fundes…), a les fotografies que han tingut com a format final el paper i per la facilitat amb la que trobem material fotogràfic juntament amb material de paper (àlbums, notes a paper annexes a les fotografies…).

Aquest mes de gener Escuela Restaura ha organitzat un curs de conservació i restauració de negatius sobre plaques de vidre amb Rosina Herrera al capdavant de les classes.

Diplomada en conservació i restauració de document gràfic a la Escuela Superior de Conservación y Restauración de Bienes Culturales de Madrid i llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València Rosina Herrera va obtenir la beca d’investigació Andrew W. Mellon al George Eastman House i posteriorment al Museum of Modern Art de Nova York on va adquirir durant quatre anys un elevat grau de formació específica en la matèria.

El curs intensiu i eminentment pràctic, ens ha permès ampliar els coneixements de conservació i restauració de fotografies analitzant prèviament la peça i identificant els diferents tipus d’aglutinants o emulsions (col·lodió, albúmina i gelatina), identificant les deterioracions específiques del material, les marques de retoc, etc.

Decidint quins tractaments seran els més apropiats per a cada ocasió depenent de l’estat de conservació de la peça, de l’ús que se li donarà, de les condicions en què estarà… Sense oblidar el context general de la institució on estiguin custodiats.

Preservant amb els materials més adients i amb els formats més ajustats a les necessitats individuals, tot realitzant carpetes, fundes o capses a mida.

Envia'l