Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

Arriba al taller per a ser restaurat el “Llibre de notas dels contractes pertanyents a Salvi Bordas y Casademont, pagès del terme de Delfià y als seus” datat el 1760, però que conté ressenyes de documents des de finals del segle XIV fins al segle XVIII procedent de l‘Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.

La peça té una enquadernació de cartera amb cobertes flexibles de pergamí i reforços als lloms de pell. Formen el bloc quatre quadernets d’unes vint-i-quatre pàgines cadascun i estan cosits amb fil de lli o cànem.

El primer quadernet està molt malmès a la zona del tall exterior degut a l’efecte corrosiu dels enzims de microorganismes i, malgrat tots els quadernets estan fràgils en aquesta zona, només hi ha pèrdues greus de suport a les primeres quinze pàgines. De la pàgina cinquanta en endavant les pàgines estan en blanc exceptuant la vuitanta-cinc i la vuitanta-sis que contenen un índex. En general tot el bloc té taques concentrades als talls exterior i inferior possiblement causades per una mullena o potser per miccions de rosegadors.

El pergamí de l’enquadernació està força malmès en el plec de la solapa, part coincident amb la zona atacada pels microorganismes. A les zones de plec i de frec el pergamí està esquinçat. S’observa també al llom una zona mossegada per un rosegador entre reforç de pell i reforç de pell que ha deixat al descobert els quadernets. Els reforços de pell es troben molt ressecs i malmesos.

El procés de conservació i restauració s’ha basat en el criteri de mínima intervenció, intentant respectar al màxim la peça i realitzant-li les mínimes modificacions possiles amb la finalitat de garantir-ne la preservació. S’ha hagut de desmuntar, netejar, laminar puntualment a les zones més afectades pels microorganismes, i també s’ha netejat, reforçat i consolidat el pergamí. Novament s’ha tornat a cosir i s’ha dotat l’enquadernació d’una tanca que s’havia perdut.

Vegeu la notícia a la web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya

Vegeu la notícia a la web del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

• Share

Mutilar peces originals és un procés traumàtic que disgrega l’obra però que ha estat molt habitual al llarg de tota la història tal i com hem pogut veure en múltiples ocasions amb les peces que hem anat presentat.

En aquest cas entren al taller dotze portades que van ser arrencades dels seus llibres d’origen datades entre principis del 1500 a mitjans de 1600, gravades al burí i algunes d’elles molt properes als incunables, i que afortunadament han pogut conservar-se i són utilitzades com a material didàctic pels alumnes de la Universitat de Barcelona a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació dins el Màster Universitari de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials.

Les portades es consulten i manipulen constantment durant l’any i es troben en un estat dolent de conservació i és per això que es decideix intervenir-les. Són de paper i en general han perdut el carteig, semblen acidificades i algunes tenen fòxing. Totes elles mostren cantonades amb estrips i llacunes puntuals sobretot a la part corresponent al cosit de l’enquadernació. Algunes tenen galeries d’insectes i presenten brutícia superficial, taques i aurèoles. La majoria tenen un segell de la biblioteca al revers i alguna anotacions amb bolígraf i llapis de grafit, dues presenten anotacions amb tintes ferrogàl·liques que han foradat el suport.

El procés de restauració ha consistit en netejar-les, desacidificar-les i consolidar-ne els estrips i les llacunes però no totes les llacunes s’han reintegrat, aquelles provocades per l’arrencament s’han conservat amb la finalitat de respectar la història de les peces.

• Share

Varen arribar al taller 165 expedients d’obres públiques relligats, tots afectats per l’atac dels microorganismes. Els documents havien estat aïllats convenientment pel personal de l’arxiu dins de sobres de plàstic de tereftalats de polietilè amb la finalitat de controlar l’extensió de la infecció.

L’alteració química provocada pels enzims dels microorganismes afectava a una de les vores dels documents ja fos el llom o el tall exterior on s’apreciava una pèrdua notable de suport que no havia afectat la integritat de la informació. No s’observaren a primer cop d’ull espores que fessin pensar que estiguessin actius. Els lligalls es podien classificar segons les zones afectades pels enzims dels microorganismes en:

• Zones amb afectació lleu: aquelles zones que malgrat es veien  afectades, tant sols s’apreciava un viratge en la coloració des del grogós fins el lilós. Físicament es trobaven en bon estat i podien manipular-se amb seguretat.
• Zones amb afectació greu: aquelles zones afectades per microorganismes que a més a més de tenir una coloració diferent eren lleugerament més fràgils, manipulant-les es corria el risc d’estripar-les.
• Zones amb afectació molt greu: aquelles zones que es desfeien soles sense pràcticament manipular-les.

A més a més de les pèrdues degudes als fongs també s’observaven, en menys freqüència, galeries d’insectes amb els corresponents excrements i com brutícia generalitzada. Intercalats entre els documents també hi havia diaris molt acidificats que havien traspassat l’àcid a les pàgines annexes i plànols de tela emmidonada que es veien clarament més afectats pels microorganismes que la resta de documents.

La proposta d’intervenció va consistir en una neteja en profunditat aspirant amb filtres HEPA cadascuna de les pàgines dels expedients, deslligant els expedients que estaven afectats per la part de la costura i que amagaven els fongs entre plec i plec i consolidant amb paper japonès baix gramatge les zones afectades pels fongs, i també es van intercalar camises de paper barrera entre els els diaris prevenint-ne el traspàs de l’acidesa.

Es considera una actuació de mínima intervenció perquè es van dur a terme els procediments mínims per aconseguir l’únic objectiu de permetre la manipulació, la digitalització i sobretot la perdurabilitat dels documents. És per això que ni es va utilitzar un paper japonès tenyit i del mateix gramatge ni es varen tornar a cosir els lligalls que s’havien desmuntat.

• Share

M’agradaria saber si els humidificadors que hi ha al mercat són adequats per a dipòsits on hi ha problemes per a una baixa humitat relativa (HR). Els que hi ha específics per a museus són força cars i voldríem saber si hi ha molta diferència entre un de humidificador “domèstic” i els més professionals. La sala on el posaríem té uns 20m2.

Un humidificador és un aparell que serveix per augmentar la humitat relativa en l’ambient. Hi ha dos tipus bàsics d’humidificadors:

1. Els humidificadors ultrasònics produeixen una nebulització de l’aigua (boira) mitjançant vibracions de molt alta freqüència. Són extremadament segurs i silenciosos i s’hi pot graduar el cabal de boira i són de molt baix consum (20w a 35w). La boira que generen és a temperatura ambient la qual cosa no fa augmentar la temperatura de l’aire.
2. Els humidificadors d’elèctrodes generen vapor mitjançant l’ebullició de l’aigua escalfada mitjançant una corrent que passa directament per l’aigua. Són més perillosos perquè el vapor que expulsa és a molt alta temperatura i tenen un consum elevat. El cabal d’aigua no és regulable.

.

Com amb totes les coses, el mercat ens ofereix un ampli ventall de possibilitats quant a humidificadors i la clau és saber adaptar la solució a les nostres necessitats.

L’avantatge que presenten els humidificadors industrials és que regulen automàticament la HR de l’ambient i ens permeten no estar-hi tant pendents. Els humidificadors domèstics només permeten regular el flux de la boira (en el cas dels d’ultrasons) i és el personal del centre qui ha de tenir cura d’aconseguir el % d’HR desitjat. L’inconvenient dels humidificadors domèstics és que si aquest control no és extremadament exhaustiu el seu ús se’ns podria girar en contra ja que permetria la proliferació immediata de microorganismes indesitjats, l’avantatge és que són molt més econòmics.

Si volem augmentar la HR d’una estança encara tenim una altra opció: col·locar un o més recipients amb aigua repartits per la sala, així, per evaporació, aconseguirem incrementar gradualment la humitat relativa. És un procés lent i força segur però com sempre s’ha de portar un control estricte. Amb aquest sistema s’ha de tenir en compte que com més superfície tingui el recipient més evaporació hi haurà. Per tant, malgrat tenir la mateixa quantitat d’aigua una safata pujarà la HR més ràpidament que un bol ja que la superfície de la safata és més gran.

En restauració, fem servir els humidificadors d’ultrasons per estovar algunes coles, gelatines i aglutinants reversibles en aigua. A la imatge s’observa l’ús de l’humidificador d’ultrasons sobre una aiguada que havia estat acabada amb una capa de gelatina perquè els negres més intensos brillessin més. Amb el temps la gelatina es va envellir donant pas al quarteig que s’observa a l’esquerra. Amb l’ajuda de la boira de l’humidificador es va aconseguir tornar a hidratar la gelatina i es va poder consolidar per tal que no seguís degradant-se.

Necessites un humidificador al teu centre? Posa’t en contacte amb nosaltres.

• Share

SocialBiblio és una comunitat de pràctica en línia sobre biblioteconomia, documentació i gestió de la informació. Les comunitats de pràctica es basen en una filosofia de cooperació i aprenentatge que parteix que tots tenim alguna cosa a ensenyar i alguna cosa a aprendre. En base a aquest principi, Socialbiblio es constitueix com una plataforma de formació en col·laboració on un dia serem professors i l’altre alumnes.

Podeu veure la conferència en diferit, vegeu-ne l’storify o bé fullejar la presentació de la conferència:

Aquest dimecres dia 20 a les 22h col·laborem fent un webinar gratuït sobre els principis bàsics de la conservació i la restauració de patrimoni documental. La sessió va dirigida a arxivers, bibliotecaris, col·leccionistes i curiosos, i hi esteu tots convidats.

Acidificación, foxing, ferrogálicas, microorganismos, humedad relativa, temperatura, control ambiental, revisión periódica, lux, pH neutro, reemay… ¿al leer todo esto te entran escalofríos?. Esta sesión de conservación y restauración está para que eso no pase. Daremos un repaso a los conceptos más básicos relacionados con la conservación de nuestros fondos documentales, desde las condiciones ambientales básicas que deberían tener los depósitos hasta qué restaurar y porqué, pasando por los materiales y técnicas que pueden usarse in situ para preservar mejor los documentos. Para adaptar mejor la sesión a las necesidades particulares serán bienvenidas todas las dudas y preguntas sobre conceptos, materiales o técnicas vía twitter @ProjectesTaller o vía web , que podrán ser anónimas.

El webinar, que tendrá lugar en SocialBiblio el próximo 20 de Febrero, será impartido por Berta Blasi, licenciada en Documentación por la Universidad de Barcelona (2006) y diplomada en Conservación y Restauración de Documento Gráfico por la Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (2003). Ha desarrollado su actividad desde su graduación en el campo de la restauración y desde 2008 dirige su propio taller. Desde entonces, sigue formándose en la especialidad y colabora con centros docentes como la Universitat de Barcelona. Es autora de algunos artículos sobre la materia y desde 2010 colabora con Art Conservation of Netherlands, un taller multidisciplinario con sede en Holanda.

- Día: Miércoles 20 de febrero de 2013

- Hora: 22:00 hora peninsular española [GMT +1] (Consulta las diferencias horarias con otros países)

- Inscripción: gratuita, a través de la plataforma wizIQ, webinar titulado “Conservación y restauración de patrimonio documental: Principios básicos“

- Requisitos: tener una cuenta en wizIQ -gratuita- y disponer de un ordenador con buena conexión a Internet, la última versión de Flash player y el audio habilitado.

Recuerda que la plataforma de las clases ya permite el registro directo con tu cuenta de Facebook y puedes asistir a las clases a través de tu iPad o tablet Android.

• Share

Durant el primer terç del s.xx, la publicitat va trobar els seus principals canals de difusió en els cartells, la premsa escrita i la ràdio. El cartell es va convertir en el primer mitjà publicitari dirigit a les masses, arribant a nivell europeu a la categoria d’expressió artística. És de sobres coneguda la importància de la producció de Touluse-Lautrec, Ramón Casas, Santiago Rusiñol o Laureano Barrau fins al punt que a principis de segle varen aparèixer els primers col·leccionistes de cartells. Uns cartells que progressivament van inundar els carrers i els mostradors dels establiments comercials de les ciutats europees amb tècniques gràfiques i publicitaries cada vegada més elaborades amb la finalitat de reforçar l’impacte sobre el públic. [1].

En els cartells de tònics reconstituents la dona apareixia sovint en el seu paper de mare preocupada i se li adreçaven missatges que la incitaven a adquirir productes necessaris per als seus fills. En aquest cartell podem veure la mare amb to desesperat pregant una cura pel seu fill que té defallit a la falda.

El Tónico mas snergico para Convalecientes, Ancianos, Selforas, Ninos raquiticos 6 debites y todas las personas delicadas El VINO de VIAL es la reunion de los medicamento. los mas activos para Debilidad, Convalecencia, en una palabra, todos estos estados de languidez, entiaquecimiento,extenuacion nerviosa en los cuales los temperamentos de nuestros dias se hallan predispuestos.

El cas que ens ocupa és un cartell de gran format litografiat sobre paper de pasta mecànica que va sobreviure a un incendi extingit amb escuma. Arriba al taller en força mal estat i es poden observar les alteracions corresponents: sutge, aurèoles, regalims d’humitat i restes d’escuma endurida. Va ésser emmagatzemat enrotllat ja des d’abans de l’incendi. El suport està força ressec i fràgil però si el desenrotllem amb cura observem una gran llacuna que ocupa la major part de la zona superior del cartell i greus estrips també a la part superior. El paper està arrugat, cargolat i té plecs i esquinços a les vores, també molta brutícia superficial, sobretot a la part més exterior del rotlle que va estar en contacte amb el fum de l’incendi.

A les imatges es pot veure el cartell enrotllat tal i com va arribar al taller, l’anvers del cartell un cop desenrotllat i sota una llum rasant que mostra clarament l’ondulació i els plecs del paper, i un detall del revers abans de la restauració i durant el procés de restauració mentre es consolidava i reintegrava la gran llacuna superior.

[1]  RODRÍGUEZ MARTÍN, N. Hábitos de consumo y publicidad en la España del primer tercio del siglo XX, 1900-1936. Dins de: España entre repúblicas 1868-1939: Actas de las VII Jornadas de Castilla-La Mancha sobre Investigación en Archivos. Guadalajara, ANABAD, 2007, Vol. I, pp. 213-245. [Data de consulta: 19 de gener de 2013]. Disponible a http://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/registro.cmd?id=167347

• Share

Aquesta pàgina de pergamí, clarament arrancada d’algun llibre per la distribució típica del text en columnes, va arribar al taller conjuntament amb una altra peça d’història similar, una partitura.

Com ja vàrem comentar aleshores, el pergamí és un dels suports que millor resisteix el pas del temps. Si bé és delicat pel què fa al grau d’higroscopicitat (la capacitat d’absorbir o cedir humitat de l’ambient) que provoca sovint ondulacions i deformacions en el pergamí, és molt resistent mecànicament parlant, fet que ha facilitat que hagin arribat fins els nostres dies molts manuscrits sobre pergamí.

La major complicació que trobem en aquest tipus de peces són les tintes amb les que van ser escrits i els pigments que van utilitzar-se per il·luminar-los. Degut que cada mestre utilitzava receptes diferents per elaborar les tintes i pigments i que no sempre eren exactes trobem actualment pergamins perfectament llegibles i d’altres que no ho són tant.

El pergamí que tenim davant es trobava en força bon estat. Com es pot apreciar a la imatge que il·lustra l’abans i el després de la restauració tenia molta brutícia superficial i una petita llacuna a la part superior esquerra de la pàgina però en general conservava l’estructura. La llum rasant evidenciava diverses ondulacions i tensions. Es veia clarament que la pàgina havia estat plegada per la meitat perquè com a conseqüència hi havia un gran doblec, analitzant el pergamí a contrallum s’apreciaven quatre forats just al centre de la pàgina que feia pensar que en algun moment havia estat cosida.

• Share

• Share

El sistema d’emmarcat pot semblar a priori una fotesa davant d’altres perills que amenacen el patrimoni documental però és un factor a tenir molt en compte. Un mal sistema d’emmarcat o fins i tot un bon sistema d’emmarcat però realitzat amb materials corrents pot provocar un canvi de coloració en la peça per l’efecte de migració de l’acidesa.

La peça d’aquest apunt és un gravat de gran format imprès sobre paper de pasta mecànica que presenta alteracions típiques d’un mal emmarcament a més de deterioracions causades per aigua com l’ondulació generalitzada. Com es pot observar en aquest gravat, el paper ha passat de ser de color blanc a tenir un color groguenc causat per l’acidificació del cartró que subjectava l’obra amb el marc.

Durant el procés de restauració es va realitzar una neteja humida i desacidificació del paper i finalment es va procedir amb un aplanat per tal d’eliminar totes les ondulacions provocades per l’aigua, tal i com es pot apreciar a la imatge superior.

petjada

• Share

Ja vàrem parlar anteriorment dels deterioraments derivats de les catàstrofes provocades per l’aigua. En aquest cas arriben al taller quatre llibres d’actes visiblement atacats per microorganismes que actualment semblen inactius. La deterioració es veu clarament a les parts superiors i inferiors dels documents que tenen una coloració lilàcia, han perdut la consistència i tenen llacunes i estrips. En un dels llibres la deterioració és molt més greu que a la resta.

La proposta inicial per a la intervenció d’aquests quatre volums passava per desinfectar les peces, netejar-les i consolidar-ne les parts més febles mantenint les enquadernacions originals exceptuant un dels exemplars que es veia d’entrada que s’hauria d’enquadernar de nou.

Durant el procés de restauració i analitzant amb més profunditat cada llibre individualment es va arribar a la conclusió que seria necessari enquadernar de nou totes les peces. Si bé havia semblat d’entrada que les enquadernacions estaven en bon estat i es podrien conservar després es va veure que no era així. Els microorganismes havien penetrat dins les ànimes de cartró de les tapes i també en el llom entre l’enquadernació i la tripa del llibre. Així doncs, tenint en compte el mal estat i el seu poc valor històric es va decidir enquadernar de nou però mantenint el cosit, les etiquetes i els lloms de pergamí originals.

Aquest és un exemple, en podríem dir uns quants i segur que a la llarga en publicarem més, que la proposta de restauració que es fa inicialment pot ser sotmesa a modificacions quan la peça és al taller. Aquestes variacions sobre la proposta inicial a vegades poden comportar l’alteració del pressupost o a vegades corregir tant sols de les tècniques i els materials utilitzats.

• Share