Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

La sèrie d’entrades sota el títol “Equip bàsic” que us anirem presentant mica en mica pretén explicar breument quins són els materials que hauria d’haver-hi en un centre que tracti documentació gràfica i consta de tres apunts:

• Equip bàsic (I) – Materials per a intervencions mínimes
• Equip bàsic (II) – Material d’autoprotecció
• Equip bàsic (III) – Pla per a desastres.

.

El seu objectiu és explicar unes pautes bàsiques i sempre es recomana l’assessorament d’un tècnic especialitzat en conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica abans d’afrontar un projecte d’aquestes característiques.

Hem de recordar que aquestes intervencions es duen a terme quan la conservació preventiva no ha estat eficaç o no ha existit, i hem de ser molt conscients que tot allò que modifiquem en la peça serà irreversible i per tant estarem deixant una petjada que podrà alterar-ne l’estabilitat en un futur.

De totes les intervencions que duu a terme un tècnic conservador – restaurador n’hi ha unes quantes que poden ser realitzades pel personal de l’arxiu, la biblioteca, el museu o el mateix col·leccionista. Són primeres intervencions molt bàsiques que faciliten la higiene del fons documental i gràfic i que, per tant, són elementals per a la seva bona conservació. Existeixen quatre procediments bàsics:

• La neteja en sec és una de les principals intervencions directes que es realitzen sobre qualsevol tipus de bé cultural. Serveix per eliminar la brutícia més superficial i es duu a terme amb una paletina, un aspirador de filtres HEPA i gomes amb diferent grau de duresa (primerament la goma de fum que no és gens abrasiva i no deixa residiu, en segon lloc una goma una mica  més dura com la Staedtler i finalment una goma més dura). Hem de tenir en compte que el procés de neteja és IRREVERSIBLE: tota la informació que eliminem del document durant aquest procés serà impossible de recuperar com per exemple anotacions a llapis i també petites llavors, mostres botàniques, pols secant per a les tintes… És recomanable guardar totes aquestes evidències històriques en bosses “zip” i guardar-les documentades.

.

• La desinfecció es realitza en aquells documents que han estat afectats per microorganismes. Es duu a terme en primer lloc amb un aspirador de filtres HEPA que funcioni amb filtre d’aigua (així ens estalviem haver de canviar la bossa plena de pols, pelussa i microorganismes diversos) que podem comprar a qualsevol botiga d’electrodomèstics (un exemple n’és la Polti AS850 que podem comprar al El Corte Inglé o al Media Mark), una mixta d’alcohol i aigua (70%+30%) impregnada en paper absorbent o bé polvoritzada. A l’hora d’utilitzar la mixta és molt important tenir en compte que no friccionarem amb paper absorbent sobre el document i que les tintes poden ser solubles i esvair-se, corre’s o canviar de color, per això s’ha d’anar molt en compte.

.

• La consolidació consisteix en reparar estrips o galeries d’insectes que poden provocar danys majors als documents. Es duu a terme amb tires de paper japonès autoadhesives un cop s’ha realitzat la neteja en sec (si es fa abans la brutícia quedarà enganxada).
• El material de protecció són els cartrons de conservació amb els que realitzarem caixes i carpetes i els papers barrera de pH neutre amb els que farem carpetes i camises o bé intercalarem entre papers que puguin degradar-se mútuament. També considerem material de protecció els papers secants i els reemays (teixits sintètics no teixits que evitaran que els originals s’enganxin als papers secants) que podrem fer servir per a petites catàstrofes relacionades amb l’aigua. Farem una pila: paper secant, remmay, document, reemay, paper secant.

.

.

En cas de dubte, consultar amb un tècnic especialitzat en conservació i restauració de material d’arxiu i obra gràfica.

Envia'l

Arriba al taller un mapa que representa les costes de la península Ibèrica i el nord d’Àfrica. Està imprès sobre un paper de bona qualitat i té marques a color realitzades amb una tècnica molt soluble.

És evident que originalment formava apart d’un llibre perquè a la part del revers s’observa una escativana utilitzada habitualment per a cosir les làmines de gran format als llibres.

A la imatge es pot observar l’escativana per la part del revers i també com va ser tallada amb tisores per tal de desmuntar-la del llibre.

La làmina ha estat reparada en múltiples ocasions fent servir cinta de pintor, celo i precinte per reforçar els estrips i les galeries dels insectes. Durant el procés de restauració s’ha procedit amb una neteja en sec i posteriorment a retirar totes les cintes autoadhesives.

Després ha estat necessari realitzar una neteja humida en profunditat i una desacidificació del suport i en aquest procés s’han hagut de protegir les tintes de color que eren tant solubles en medi aquós. S’ha optat pel ciclododecà combinat amb el Paraloid B-72.

Envia'l

Per tal de protegir els elements sustentats solubles d’una peça, una de les tècniques que es pot fer servir és una combinació de ciclododecà i Paraloid B-72.

El ciclododecà s’aplica en estat líquid sobre la zona que es vol protegir (té un comportament molt similar a una cera: quan s’asseca se solidifica) i com que és hidròfob repèl l’aigua a la zona protegida i per tant evita que les tintes es malmetin. El ciclododecà pot quartejar-se i per tal d’assegurar la impermeabilitat de la zona es pot aplicar una fina capa de Paraloid B-72.

El ciclododecà té la propietat física de sublimar-se, és a dir, que passa de l’estat sòlid al gasós a temperatura ambient. Per tant, amb el pas de les hores el ciclododecà acaba desapareixent de sobre el paper i, si s’ha aplicat, la capa de Paraloid B-72 acaba desprenent-se tot sol del document.

Envia'l