Sistema de conservació per a un Ismael Smith emmarcat

El sistema d’emmarcat és un problema constant per a moltes de les peces que arriben al taller amb el seu marc original. Tots van ser muntats amb fustes que amb el temps han envellit i que han traspassat l’acidesa a l’obra d’art.

Una de les solucions és canviar el marc i substituir-lo per un de nou que segueixi els estàndards de conservació acceptats. Al taller preferim mantenir els marcs originals sempre que sigui possible i per tant oferim l’opció de protegir la peça dels gasos que desprenen les fustes i els cartrons del sistema d’emmarcat original.

Restauracio Ismael Smith abans i despres

Aquest és el cas que ens ocupa, la fantàstica obra en aquarel·la i llapis de grafit sobre paper de l’artista Ismael Smith titulada “El descans” va arribar al taller perquè necessitava una “revisió”. El sistema d’emmarcat era l’original i s’havia anat deteriorant amb el temps: les cantonades havien perdut el guix i de seguida es va detectar que el paper s’havia anat acidificant en contacte amb la fusta de la coberta posterior del marc i es va determinar que la peça s’havia d’aïllar si es volien conservar les peces originals.

Cantonades del marc abans de la restauració

Es va començar desmuntant el marc amb molta cura i es va poder observar com la fusta havia traspassat l’acidesa cap al paper, a la imatge es pot veure clarament la marca dels materials migrats d’un costat a l’altre. Era vital, doncs, aïllar l’obra d’art si se’n volia assegurar la preservació de cara al futur.

Marc desmuntatEs va realitzar una neteja en sec al paper tant per l’anvers com pel revers així com als materials que formaven el sistema de presentació.

Sandwich de conservacióSeguidament es va procedir a protegir la peça original de la resta d’elements. Per això es va seguir un sistema molt utilitzat en la preservació de fotografies sobre plaques de vidre que consisteix en elaborar un sandwich format pel [vidre original + l'obra + un suport secundari escollit] que en el cas de les fotografies és una placa de vidre nova i en el cas d’aquest sistema d’emmarcat va ser un cartró de conservació. Aquest sandwich s’embolcalla amb una cinta autoadhesiva de conservació que subjecta i aïlla el conjunt. Després col·loquem novament l’obra en el marc i tornem a muntar-hi la fusta posterior sabent que l’acidesa de generada pel seu envelliment no traspassarà a l’obra original.

Per acabar, amb el marc ja muntat, reintegrem les cantonades amb escaiola i retocant-les amb guaix.

Restauració del marc

Articles relacionats:

14

04 2014

Restauració d’una fotografia de Manresa de 1894

Fotografia de Manresa abans de la restauració

Va arribar al taller una fotografia de Manresa del 1894, la peça és de gran format i està composta per tres fotografies encolades sobre un cartró que mesura 110x35cm.

Abans i després de la restauració de la fotografiaEs deduïa que havia estat emmarcada per les restes de materials que hi havia sobre cartró que i es veia molta brutícia superficial. En algunes zones les imatges s’havien desenganxat del cartró i en zones puntuals hi havia pèrdua de la imatge degut a la voràgine del peixet de plata que s’havia empassat la gelatina.

La intervenció es va basar en una neteja en sec, l’eliminació de les restes del emmarcat i la restauració de les tres fotografies. En els llocs on hi havia pèrdua d’imatge es va optar per una petita reintegració cromàtica.

Reintegració cromàtica de la llacuna

Tags:

26

03 2014

Equip bàsic (I) – Materials per a intervencions mínimes

La sèrie d’entrades sota el títol “Equip bàsic” que us anirem presentant mica en mica pretén explicar breument quins són els materials que hauria d’haver-hi en un centre que tracti documentació gràfica i consta de tres apunts:

  • Equip bàsic (I) – Materials per a intervencions mínimes
  • Equip bàsic (II) – Material d’autoprotecció
  • Equip bàsic (III) – Pla per a desastres.

.

El seu objectiu és explicar unes pautes bàsiques i sempre es recomana l’assessorament d’un tècnic especialitzat en conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica abans d’afrontar un projecte d’aquestes característiques.

Hem de recordar que aquestes intervencions es duen a terme quan la conservació preventiva no ha estat eficaç o no ha existit, i hem de ser molt conscients que tot allò que modifiquem en la peça serà irreversible i per tant estarem deixant una petjada que podrà alterar-ne l’estabilitat en un futur.

De totes les intervencions que duu a terme un tècnic conservador – restaurador n’hi ha unes quantes que poden ser realitzades pel personal de l’arxiu, la biblioteca, el museu o el mateix col·leccionista. Són primeres intervencions molt bàsiques que faciliten la higiene del fons documental i gràfic i que, per tant, són elementals per a la seva bona conservació. Existeixen quatre procediments bàsics:

  • La neteja en sec és una de les principals intervencions directes que es realitzen sobre qualsevol tipus de bé cultural. Serveix per eliminar la brutícia més superficial i es duu a terme amb una paletina, un aspirador de filtres HEPA i gomes amb diferent grau de duresa (primerament la goma de fum que no és gens abrasiva i no deixa residiu, en segon lloc una goma una mica  més dura com la Staedtler i finalment una goma més dura). Hem de tenir en compte que el procés de neteja és IRREVERSIBLE: tota la informació que eliminem del document durant aquest procés serà impossible de recuperar com per exemple anotacions a llapis i també petites llavors, mostres botàniques, pols secant per a les tintes… És recomanable guardar totes aquestes evidències històriques en bosses “zip” i guardar-les documentades.

.

  • La desinfecció es realitza en aquells documents que han estat afectats per microorganismes. Es duu a terme en primer lloc amb un aspirador de filtres HEPA que funcioni amb filtre d’aigua (així ens estalviem haver de canviar la bossa plena de pols, pelussa i microorganismes diversos) que podem comprar a qualsevol botiga d’electrodomèstics (un exemple n’és la Polti AS850 que podem comprar al El Corte Inglé o al Media Mark), una mixta d’alcohol i aigua (70%+30%) impregnada en paper absorbent o bé polvoritzada. A l’hora d’utilitzar la mixta és molt important tenir en compte que no friccionarem amb paper absorbent sobre el document i que les tintes poden ser solubles i esvair-se, corre’s o canviar de color, per això s’ha d’anar molt en compte.

.

  • La consolidació consisteix en reparar estrips o galeries d’insectes que poden provocar danys majors als documents. Es duu a terme amb tires de paper japonès autoadhesives un cop s’ha realitzat la neteja en sec (si es fa abans la brutícia quedarà enganxada).
  • El material de protecció són els cartrons de conservació amb els que realitzarem caixes i carpetes i els papers barrera de pH neutre amb els que farem carpetes i camises o bé intercalarem entre papers que puguin degradar-se mútuament. També considerem material de protecció els papers secants i els reemays (teixits sintètics no teixits que evitaran que els originals s’enganxin als papers secants) que podrem fer servir per a petites catàstrofes relacionades amb l’aigua. Farem una pila: paper secant, remmay, document, reemay, paper secant.

.

.

En cas de dubte, consultar amb un tècnic especialitzat en conservació i restauració de material d’arxiu i obra gràfica.

Articles relacionats:

12

03 2014