Una de les formes més típiques de disgregació d’una obra única és la comercialització de les seves parts per separat. El motiu és clarament econòmic: el preu que es pot pagar per un llibre no és el mateix que la suma del preu de tots els gravats que conté, és a dir, si es venen els gravats per separat el comerciant, en la majoria dels casos, en traurà més profit.
El cas que ens ocupa és una pàgina de pergamí clarament arrancada d’un cantoral. Arribem a aquesta conclusió perquè el pergamí està escrit pel recto i pel verso i perquè la partitura no comença i acaba en una sola pàgina sinó que queda interrompuda. A més a més si s’observa amb deteniment es poden veure les marques produïdes pels nervis a un dels laterals del pergamí.
El pergamí és un dels suports que millor resisteix el pas del temps. Si bé és delicat pel què fa al grau d’higroscopicitat (la capacitat d’absorbir o cedir humitat de l’ambient) que provoca sovint ondulacions i deformacions en el pergamí, és molt resistent mecànicament parlant, fet que ha facilitat que hagin arribat fins els nostres dies molts manuscrits sobre pergamí.
La major complicació que trobem en aquest tipus de peces són les tintes amb les que van ser escrits i els pigments que van utilitzar-se per il·luminar-los. Degut que cada mestre utilitzava receptes diferents per elaborar les tintes i pigments i que no sempre eren exactes trobem actualment pergamins perfectament llegibles i d’altres que no ho són tant.
El pergamí que tenim davant es trobava en relatiu bon estat. Com es pot apreciar a la imatge que il·lustra l’abans i el després de la restauració tenia molta brutícia superficial i una gran llacuna a la part inferior de la pàgina però en general conservava l’estructura. Sota la llum rasant presentava diverses ondulacions i tensions. La dificultat residia en els elements sustentats, concretament en la tinta negra, que s’havia assecat provocant un quartejat i que es desprenia per moments del suport. De fet hi havia notes que podien llegir-se per la reserva que havia deixat la tinta però no pas perquè n’hi hagués.
