Aquesta pàgina de pergamí, clarament arrancada d’algun llibre per la distribució típica del text en columnes, va arribar al taller conjuntament amb una altra peça d’història similar, una partitura.

Com ja vàrem comentar aleshores, el pergamí és un dels suports que millor resisteix el pas del temps. Si bé és delicat pel què fa al grau d’higroscopicitat (la capacitat d’absorbir o cedir humitat de l’ambient) que provoca sovint ondulacions i deformacions en el pergamí, és molt resistent mecànicament parlant, fet que ha facilitat que hagin arribat fins els nostres dies molts manuscrits sobre pergamí.

La major complicació que trobem en aquest tipus de peces són les tintes amb les que van ser escrits i els pigments que van utilitzar-se per il·luminar-los. Degut que cada mestre utilitzava receptes diferents per elaborar les tintes i pigments i que no sempre eren exactes trobem actualment pergamins perfectament llegibles i d’altres que no ho són tant.

El pergamí que tenim davant es trobava en força bon estat. Com es pot apreciar a la imatge que il·lustra l’abans i el després de la restauració tenia molta brutícia superficial i una petita llacuna a la part superior esquerra de la pàgina però en general conservava l’estructura. La llum rasant evidenciava diverses ondulacions i tensions. Es veia clarament que la pàgina havia estat plegada per la meitat perquè com a conseqüència hi havia un gran doblec, analitzant el pergamí a contrallum s’apreciaven quatre forats just al centre de la pàgina que feia pensar que en algun moment havia estat cosida.