Com hem comentat en alguna ocasió, 2018 va ser l’any dels plànols al taller. En aquesta cas recuperem el que possiblement sigui el mapa estel·lar de tots els mapes que han passat, fins ara, pel taller: Nueva descripción geographica del principado de Catalvña 1769, de Josep Aparici.
Josep Aparici va ser un geògraf català i funcionari reial durant el regnat de Felip V. Va ser un dels principals col·laboradors de José Patiño, ministre responsable de la racionalització fiscal de Catalunya.
Es tracta d’un mapa de gran format compost per quatre papers de pasta de draps, encolats a les vores i entelat pel revers. Tot i que els materials originals eren de bona qualitat, es trobava molt deteriorat ja que no tenia cap sistema de protecció i s’havia exposat durant segles simplement penjat dels llistons (un a la part superior i l’altra a la part inferior) que, a més, presentaven atac d’insectes xilòfags. Els marges laterals del mapa es trobaven plens d’esquerdes i estrips i en la seva totalitat es va detectar moltíssima brutícia superficial i tota mena de regalims i aurèoles d’humitat, al que s’afegia que la tela del revers i el paper havien dilatat i contret cadascú pel seu compte i s’estava desencolant provocant l’aparició de bombolles i esquerdes perilloses.
En vistes a l’estat de deterioració tant avançat del mapa i la seva gran importància històrica es decideix intervenir la peça per tal de garantir-ne el seu futur. Es comença pel desmuntatge del sistema de presentació netejant i desinsectant les fustes. Després d’eliminar la brutícia més superficial es desentelen els papers i s’inicia la neteja per immersió que s’ha de repetir diverses vegades. Un cop acabada la neteja s’encaixen els trossos, els estrips i les llacunes i es laminen pel revers amb paper japonès les quatre parts per separat. Es torna a muntar el mapa encolant-ne les vores dels quatre trossos, es reintegren les llacunes pel revers amb la finalitat d’aconseguir el gruix original del paper i un to similar i es realitza un retoc cromàtic mínim per harmonitzar la lectura del mapa. Finalment, i per tal d’evitar que les vores de la peça tornin a estripar-se, s’encola una nova cinta verda al perímetre tal i com es trobava originàriament, es munten de nou les peces inferior i superior de fusta originals (amb cartró de conservació entremig per aïllar-ne la peça). Temporalment i fins que no tingui la vitrina d’exposició apropiada, s’elabora una faixa de polièster de conservació per tal de protegir-lo de possibles eventualitats.