I Postgrau de Gestió i Tractament Digital de Documentació Històrica
La nostra societat recorda els esdeveniments del passat a partir de l’aproximació crítica al nostre patrimoni cultural. D’entre els diferents sectors d’aquest patrimoni, aquest programa es centra en la posada en valor del patrimoni documental. Es tracta d’un patrimoni de difícil accés, on una primera aproximació visual mai és suficient i on la mediació professional és bàsica. És un patrimoni que convé explicar per fer-lo comprendre, i aquesta mediació requereix de preparació específica. L’objectiu principal d’aquest postgrau és potenciar el coneixement del patrimoni documental mitjançant la formació de professionals amb una preparació sòlida en la crítica documental, amb un domini solvent de les noves tecnologies que poden aplicar-se i amb una bona capacitat, resolutiva i creativa, que millori les seves estratègies de difusió. Aquests professionals podran posar en valor aquest patrimoni per fer-lo visible a qualsevol sector de la nostra societat sigui especialitzat o no.
Curs 2012-2013
Mòdul I. Instruments per la comprensió dels documents històrics
• Fonaments de Diplomàtica
• Fonaments de Paleografia
• Introducció al Llatí medieval i modern
Mòdul II. Descripció tradicional i digital dels documents històrics
• Descripció i Edició documental tradicional
• Descripció i Edició documental digital
Mòdul III. Estratègies de difusió digital per als documents històrics
• Planificació d’estratègies de difusió
• Adaptació de continguts per a la difusió digital
• Canals de difusió de continguts en entorns digitals
Curs 2013-2014
Mòdul IV. Comprensió i reconeixement dels productors de documents històrics
• Història de les Institucions Medievals
• Història de les Institucions Modernes
Mòdul V. Digitalització i reconeixement digital de textos manuscrits
• Preparació dels documents històrics per a la digitalització
• Tècniques de digitalització de documents històrics
• Tècniques de tractament de continguts digitals i d’explotació de la informació.
Mòdul VI. Projecte final de postgrau
Professorat
Joan Soler Jiménez, Jesús Alturo Perucho, Laureà Pagarolas Sabaté, Hug Palou Miquel, Georg Vogeler, Miquel Rodríguez Aranda, Anabella Barroso Arahuetes, Mª Teresa Iranzo Muñío, Alfonso Sánchez Mairena, Joan Antoni Iglesias Fonseca, Vicenç Ruiz Gómez, Miquel Pérez Latre, Berta Blasi Roig, Josep Lladós Canet, Dimosthenis Karatzas.
Participaré en el Postgrau impartint l’assignatura “Preparació dels documents històrics per a la digitalització” dins el Mòdul V: Conèixer les tècniques que permeten avaluar l’estat de conservació dels documents que es volen digitalitzar a fi i efecte de garantir un bon resultat i una lesió mínima dels originals. Aquesta sessió pretén analitzar riscos i determinar criteris per seleccionar la documentació que pot o que no pot ser tractada digitalment.
Més informació a la web de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents
Articles relacionats:
Les camises, carpetes, fundes o capses de conservació són un element bàsic dins un fons històric. Serveixen per protegir i aïllar els documents ja sigui de l’ambient o d’altres documents adjacents.
Les camises de conservació també poden utilitzar-se per agrupar documents si es fan servir de la manera adequada. A la imatge s’observa un mal exemple. La camisa de conservació hauria de ser tant gran com el document que protegeix i mai hauria d’anar tancada amb un “celo”. És recomanable que les camises no estiguin tancades a no ser que sigui necessari ja que s’eviten danys al ser molt més fàcils de manipular.
Entre els sistemes de protecció també hi ha les capses, ja siguin fetes a mida o no. A la imatge les capses de conservació es guarden dins de capses de cartró de no-conservació, cosa que protegeix els documents de la possible acidesa que la capsa gran exterior pugui generar.
Amb el pas del temps, depenent de factors com els ingredients, les quantitats utilitzades en la seva manufacturació i les condicions d’emmagatzematge, les tintes ferrogàl·liques poden ser la causa de greus alteracions en el paper i altres suports. Aquest procés, extremadament lent, torna les tintes del color blau-negre al marró fosc arribant a traspassar d’una cara del paper a l’altra o fins i tot a desintegrar el suport allà on la tinta va ser aplicada. Molts dels nostres fons històrics es veuen afectats actualment per la corrossió d’aquestes tintes.
Els símptomes de corrosió per tintes ferrogàl·liques són molt clars: a la primera fase en els traços escrits a ploma o a pinzell gruixut s’aprecia com si la tinta s’hagués corregut al voltant del traç, es veu una aurèola de color crema o marró clar que sota la llum UV es detecta fàcilment com a una fluorescència. A la segona fase es pot observar la migració de les tintes de l’anvers al revers de la pàgina. En últim lloc la degradació del paper és tant greu que zones senceres, especialment resseguint l’escrit, es descomponen i la informació es perd. És aleshores quan el suport (paper o pergamí) es torna extremadament fràgil i trencadís i es desintegra completament amb el més mínim moviment.
El procés de conservació i restauració sol ser costós degut a la proporció descomunal d’aquestes documents als nostres arxius, biblioteques i museus. El tractament més generalitzat consisteix en l’estabilització de les tintes mitjançant una desacidificació que habitualment es realitza pàgina per pàgina, la qual cosa implica una inversió en recursos que sovint les institucions no es poden permetre. També s’han proposat mètodes de desacidificació massiva però degut al grau de fragilitat d’aquestes peces un tractament en massa s’ha de valorar detingudament.
A priori es poden fer servir qualsevol paper barrera que compleixi els requisits de conservació: reserva alcalina, tractament contra microorganismes, sense lignina, no blanquejat químicament…
La solució del 



Últims comentaris