Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

Ja vàrem parlar anteriorment dels deterioraments derivats de les catàstrofes provocades per l’aigua. En aquest cas arriben al taller quatre llibres d’actes visiblement atacats per microorganismes que actualment semblen inactius. La deterioració es veu clarament a les parts superiors i inferiors dels documents que tenen una coloració lilàcia, han perdut la consistència i tenen llacunes i estrips. En un dels llibres la deterioració és molt més greu que a la resta.

La proposta inicial per a la intervenció d’aquests quatre volums passava per desinfectar les peces, netejar-les i consolidar-ne les parts més febles mantenint les enquadernacions originals exceptuant un dels exemplars que es veia d’entrada que s’hauria d’enquadernar de nou.

Durant el procés de restauració i analitzant amb més profunditat cada llibre individualment es va arribar a la conclusió que seria necessari enquadernar de nou totes les peces. Si bé havia semblat d’entrada que les enquadernacions estaven en bon estat i es podrien conservar després es va veure que no era així. Els microorganismes havien penetrat dins les ànimes de cartró de les tapes i també en el llom entre l’enquadernació i la tripa del llibre. Així doncs, tenint en compte el mal estat i el seu poc valor històric es va decidir enquadernar de nou però mantenint el cosit, les etiquetes i els lloms de pergamí originals.

Aquest és un exemple, en podríem dir uns quants i segur que a la llarga en publicarem més, que la proposta de restauració que es fa inicialment pot ser sotmesa a modificacions quan la peça és al taller. Aquestes variacions sobre la proposta inicial a vegades poden comportar l’alteració del pressupost o a vegades corregir tant sols de les tècniques i els materials utilitzats.

Sens dubte, i amb diferència, les catàstrofes relacionades amb l’aigua són un dels majors enemics d’arxius i biblioteques. Un nombre molt elevat de les alteracions i degradacions de llibres i documents són les provocades per l’aigua. La tinta s’esborra, les fibres del paper es debiliten i finalment apareixen els microorganismes que acaben amb el que quedava. Malgrat la gravetat, si aconseguim intervenir a temps (per això s’aconsella tenir un pla de prevenció de catàstrofes estudiat i preparat), serà possible salvar el fons. Hi haurà un tant per cent del fons que estarà en mal estat i segurament, després d’avaluar la situació, caldrà fer restaurar.

Aquest és el cas dels Llibres d’Actes que ens ocupen. L’arxiu va patir un incendi que va extingir-se amb aigua, passats els dies van aparèixer les primeres colònies de microorganismes que ràpidament van acabar fent dels llibres el seu plat principal. Quan es van detectar es va aïllar el fons i es van controlar les condicions ambientals aconseguint frenar l’atac dels fongs.

Arriben al taller aquests llibres manuscrits sobre paper de pasta de draps i relligats amb fil de cànem, afectats per microorganismes actualment inactius. Tots presenten descomposició típica de l’atac de fongs i a les zones afectades hi ha pèrdues de suport importants. A més, el paper que ha resistit l’atac està molt debilitat i té una textura avellutada que es descomposa només de tocar-lo. Els enzims dels microorganismes han tenyit la zona amb tons lilosos i grogosos. Per tal de poder digitalitzar la documentació es fa imprescindible reforçar tota la zona superior dels documents amb una fina capa de paper japonès

Sánchez Hernampérez, Arsenio. Los desastres en los archivos: cómo planificarlos (una guía en siete pasos). Asturias: Trea, 2011. ISBN 978-84-9704-560-5

Un sinistre és la situació més crítica a la que pot enfrontar-se un centre documental. La segona guerra mundial, els conflictes balcànics o l’esfondrament de l’Arxiu Històric de Colònia són exemples ben coneguts d’una llarga llista de desolació que ha delmat el preciós llegat dels nostres avantpassats. Les causes són molt variades, però, en qualsevol cas, generen processos d’alteració violents que, en poques hores, són capaces de destruir completament documents, dipòsits i arxius sencers.

No tots els desastres són inevitables. La majoria podrien haver estat controlats mitjançant processos de valoració i correcció de riscos coneguts com ara la planificació de sinistres o gestió de desastres. Basats en metodologies emprades en la protecció civil, engloben tècniques de prevenció i de conservació amb les que és possible evitar incendis, inundacions o qualsevol altre tipus de fenomen destructiu. A més a més, permeten establir protocols de treball i reunir els recursos necessaris per tal d’actuar correctament en la protecció i salvament de la documentació.

Aquest manual és una guia pràctica. Mitjançant set passos consecutius recolzats en quadres de resum i formularis personalitzats, facilita la redacció de plans de desastre a la mida dels diferents tipus d’arxiu, independentment dels seus recursos o de les seves dimensions.

Text d’Arsenio Sánchez Hernampérez
Vegeu-ne el sumari i la introducció

Prieto Gutiérrez, Juan José Plan de evacuación del patrimonio documental en bibliotecas., 2009 . In Encuentro de Bibliotecarios, Archivistas y Museólogos – EBAM. “La información para la inclusión social y cultural”, La Paz, Bolivia, 14,15 y 16 de septiembre de 2009. (Unpublished) [Conference Paper] [Disponible a: <http://eprints.rclis.org/17271/1/Plan_de_evacuaci%C3%B3n_del_patrimonio_documental_en_bibliotecas.pdf>]

©Paul Almasy/AKG Paris. Biblioteca de la Universitat d'Algèria

Juan José Prieto Gutiérrez publica el Plan de evacuación del patrimonio documental en bibliotecas arran del “Encuentro Latinoamericano de Bibliotecarios, Archivistas y Museólogos” que tingué lloc el 14, 15 i 16 de setembre de 2009 a La Paz, Bolívia dins de l’eix temàtic 3: “Conservación del Patrimonio Histórico y Cultural”. L’article proporciona les directrius generals a tenir en compte per a l’evacuació del patrimoni documental en cas d’una catàstrofe ja sigui de caràcter natural com de conflicte.

L’autor diferencia entre el Pla de Seguretat i el Pla d’Evacuació essent el primer de caire preventiu, on es determinen maneres per intentar evitar les catàstrofes (aquelles que siguin evitables com ara un incendi o una inundació), i el segon de caire reactiu on s’estableixen les prioritats en les accions per a salvar el patrimoni documental. En cada cas el centre valora i redacta (o externalitza l’elaboració) d’un Pla d’Evacuació.

Tot Pla d’Evacuació ha de tenir en compte per una banda els mitjans tècnics que engloben els passius (claus d’accés, portes ignífugues…) i els actius (alarmes…), i per l’altra els mitjans organitzatius com els plans d’actuació, les normes i estratègies. També hi ha de constar un lloc d’emmagatzematge que gaudeixi d’unes condicions ambientals controlades on es dipositaran les peces evacuades abans de la restauració. En segons quins sentits el pla d’una biblioteca pot ser similar als redactats per museus o arxius degut que disposen d’àrees similars: les d’exhibició, les de dipòsit… Des del moment en que neix una biblioteca és essencial que els arquitectes en projectin la construcció, reconstrucció o adequació tenint en compte el futur Pla d’Evacuació.
L’evacuació dels fons documentals pot portar-se a terme durant o després del sinistre però sempre un cop els serveis d’emergència hagin donat el vist-i-plau a l’accés a l’edifici.

Juan José Prieto enumera 12 passos a seguir a partir que el responsable de la biblioteca decideix activar el Pla d’Evacuació:

• Primerament cal determinar els nivells d’actuació en funció del grau de la catàstrofe tenint en compte la tipologia de biblioteca, els fons que custodia i el personal disponible per a l’evacuació.
• S’evacuarà després que els usuaris i el personal estigui a bon resguard, els serveis d’emergència ho aprovin i el trasllat es pugui fer de forma segura.
• Només el responsable de la biblioteca pot donar l’ordre d’evacuació.
• Contactar amb la borsa de voluntaris.
• Tenir a l’abast de tothom els plànols d’evacuació.
• Procedir a l’evacuació seguint els protocols segons grau de prioritat dels fons (actuacions segons valor, segons material…).
• Control tant de l’estat d’ànim de la gent com de la seguretat del material mobilitzat.
• Dur a terme un registre de prioritats de tot el material evacuat.
• Moure els objectes de manera segura: fer servir carretons, guardar les parts trencades, no fer piles…
• El traslladar del material en bones condicions és tant important com el material afectat i en els casos de catàstrofe on intervingui l’aigua es classificarà la documentació segons afectació, s’actuarà de baix a dalt i els tractaments es faran un cop salvaguardats.
• S’ha de tenir en compte que en aquestes situacions s’ha de disposar de suficient material com perquè els organitzadors i voluntaris puguin treballar tots a l’hora (carretons, caixes, roba de protecció, bombes d’aigua, ventiladors…)
• Finalment cal avaluar l’eficàcia del Pla d’Evacuació identificant-ne en cada apartat els punts febles amb la finalitat de millorar-lo.

L’article conclou que és indispensable que una biblioteca [per extensió qualsevol centre de custòdia documental] disposin de Plans d’Emergència ja que són les eines que contribueixen a protegir i minimitzar els danys i les pèrdues en cas de desastre.