La tècnica japonesa per a fer l’engrut

Blasi, Berta La tècnica japonesa per a fer l’engrut [en línea]. Berta Blasi conservació – restauració de document gràfic, 2010. [Data de consulta 2 de juny de 2010] Disponible a <http://bertablasi.com/bibliografia/tecnica-japonesa-engrut>

L’engrut és una de les coles que més s’utilitza en la restauració de paper per ser una cola natural,  estable i reversible en aigua. Malgrat que a l’estat espanyol és més freqüent encolar amb hidroximetilcel·lulòsiques, a nivell europeu, estatunidenc i asiàtic l’engrut és el producte més habitual. Aquesta cola d’origen vegetal procedeix del midó d’arròs o de blat i es cou amb aigua en una proporció 1:3 fins que adquireix un aspecte de salsa espessa i el seu color blanc vira fins als reflexes blavosos. Un cop refredat l’engrut es torna gelatinós i ja té caràcter adhesiu podent-se fer servir directament. Aquesta consistència gelatinosa és, òbviament, poc fluïda i incòmoda de manipular amb el pinzell i provoca sovint l’aparició de grumolls; per trencar-ne l’estructura i aconseguir una pasta fluïda, al Japó es va desenvolupar fa segles la tècnica que encara avui en dia s’utilitza.

Com elaborar engrut amb la tècnica japonesa:

L'engrut fred essent tamisat en el norikoshi. A sota, el noribon per recollir l'engrut ja tamisat.

L’engrut fred essent tamisat en el norikoshi. A sota, el noribon per recollir l’engrut ja tamisat.

Es col·loca el NORIKOSHI (sedàs) dins del NORIBON (recipient de bambú) i, amb l’espàtula de bambú, es pressiona l’engrut per fer-lo passar pel tramat de pèl de cavall del sedàs fent-lo caure dins del noribon, (repetint el procés de tres a set vegades) així els grumolls resultants de la cocció del midó són filtrats donant lloc a una massa més pura.

El següent pas és amassar l’engrut tamisat amb la brotxa SHIGOKEBAKE, separant les partícules de l’engrut i trencant la consistència gelatinosa. Un cop amassat una mica l’engrut, s’hi afegeix una mica d’aigua i amb la shigokebale mateix s’emulsiona fins a trobar la textura adequada: més espessa per encolar o més líquida per laminar. S’ha d’anar amb compte en aquest procés i afegir l’aigua de mica en mica per tal que la massa la pugui absorbir, si no fos així es correria el risc de provocar aurèoles al paper al aplicar-hi la cola per consolidar.

La tècnica japonesa per fer engrut, a l'esquerra amassant l'engrut amb la shigokebake, a la imatge de la dreta la mateixa massa d'engrut ja treballada i amb l'aigua incorporada.

La tècnica japonesa per fer engrut, a l’esquerra amassant l’engrut amb la shigokebake, a la imatge de la dreta la mateixa massa d’engrut ja treballada i amb l’aigua incorporada.

Articles relacionats:

Comentaris (5)

  1. Mjosé - Respon

    12 febrer, 2014 at 23:09

    Un blog muy didáctico, gracias Berta, se necesitan blogs como esté en el mundo de la CR de Documento Grafico

    • Berta Blasi - Respon

      14 febrer, 2014 at 10:03

      ¡Gracias Mjosé!
      Desde el taller creemos que es muy importante compartir lo que vamos aprendiendo a lo largo de nuestra carrera profesional para que otros puedan también aprender un poco más cada día.

      Un saludo,
      B.

  2. kiki - Respon

    14 octubre, 2016 at 22:11

    Hola Bertai, acabo de ver tu informacion de la tecnica shigokebaki y esta muy bien explicado, sin embargo mi consulta va si es agua de grifo o agua destilada?
    Asi tambien quisiera saber si puedo obtener escribirte para pedir mayor informacion.
    atte.
    KIKI

    • Berta Blasi - Respon

      17 octubre, 2016 at 09:21

      Hola Kiki,

      Muchas gracias, esta entrada es un poco antigua, tengo pendiente una actualización de algunas cosas que se podrían mejorar.
      Siempre es mejor usar agua destilada que agua del grifo, el almidón durará más y no añadirás componentes ajenos que lleva el agua del grifo al engrudo.
      Por supuesto puedes ponerte en contacto con el taller para lo que necesites: mándanos un e-mail, llámanos o mándanos un whattsapp al +34 626 266 293.

      Saludos!

Afegeix un Comentari