Traducció de l’apunt publicat al ICCROM Forum Conservation Science 2013

Després d’assistir a les interessantíssimes sessions d’aquests tres dies i després de recapitular una mica, hi ha un punt que m’hauria agradat tractar més profundament: com la ciència pot arribar al modest projecte del client amb pocs recursos econòmics.

Des de fa uns anys estem en una situació econòmica difícil on fins i tot costa fer entendre per què es destina (tants) diners a conservar el patrimoni en comptes de destinar a donar de menjar als nens desnodrits. Òbviament és demagògia però la pregunta està constantment present.

Tots tenim molt interioritzat que un país avança i s’enriqueix gràcies a la investigació (entre altres coses) però quan arriba el moment d’afrontar el cost d’una anàlisi que deriva d’una intervenció aquest sentiment canvia.

Des del meu punt de vista podríem classificar la ciència de la conservació en:

• Recerca: els projectes que donen lloc a noves tècniques, mètodes, eines, etc.
• Ciència aplicada: les anàlisis que s’han (s’haurien) de dur a terme abans, durant i després de cada intervenció.

(Per descomptat, altres punts de vista seran benvinguts i seria molt interessant poder comentar-los).

En el cas del document gràfic realitzem proves químiques, físiques i biològiques (nivell de pH, identificació de fibres del paper o procedència de pells, identificació de les tintes i pigments, cultiu de microorganismes, identificació d’insectes, etc.). Algunes d’aquestes proves es poden dur a terme sense dificultat en un taller pels mateixos conservadors – restauradors, però algunes necessiten material i un equip que, ja sigui per tractar-se d’anàlisis poc freqüents, de tècniques molt complexes o per necessitat de grans infraestructures, no estan a l’abast de tots els tallers. En aquest cas el taller externalitza les anàlisis que tindran un cost que el client, generalment, no està disposat a afrontar. Parlem d’un perfil de client que ni tan sols veu raonable el cost associat a una memòria d’intervenció (document que hauria de ser obligatori).

Opino fermament que s’haurien de dedicar més hores curriculars a la ciència aplicada a la conservació i la restauració durant els estudis i que, un cop acabats, hauria d’haver-hi més cursos, tallers i seminaris que ens permetessin enfortir i ampliar aquests coneixements. D’aquesta manera potser es fomentaria la pràctica entre els professionals d’aquest tipus de proves que documenten tan bé la peça i que poden ser tan útils per entendre’n possibles alteracions un futur.

“Copyright of ICCROM 2013. Blog post written for the ICCROM Forum on Conservation Science, Rome 2013. http://forum2013.iccrom.org”.