.

El fons notarial de l’Arxiu Capitular de Barcelona és una de les sèries documentals més importants i consultades de l’arxiu, però també una de les més perjudicades si parlem d’estat de conservació. Alguns dels llibres que la conformen tenen més de set segles d’història (el notarial número 1, del notari Bernat de Vilarrubias, és del 1292)  i això implica que han tingut múltiples custodis, que s’han desat a diferents llocs dins i fora de la Catedral, que han passat les nostres guerres i penúries. Per tant, com no podia ser d’una altra manera, el pas del temps ha marcat els volums.

Des del taller, la nostra feina ha consistit en elaborar un informe exhaustiu de l’estat de conservació dels volums del fons per tal d’establir les prioritats d’actuació en matèria de restauració, amb l’objectiu d’estabilitzar-los i garantir-ne la conservació. Això també permet planificar i agilitzar-ne la digitalització per tal de fer el fons accessible per a la investigació.

Durant un any, s’ha documentat individualment cada volum amb una fitxa que consta de quatre parts: la identificació de l’exemplar, la descripció material, l’estat de conservació i finalment una amb la proposta de restauració. Per a complementar, de cada exemplar se n’han fet fotografies.

A més de conèixer millor el fons, aquest informe serveix per establir prioritats d’intervenció, és a dir, quins volums cal tractar amb urgència o quins no cal restaurar. En funció de les patologies que presentés, s’han establert les prioritats baixa, mitjana, alta, molt alta o sense prioritat.

També s’han marcat uns criteris d’intervenció, dels quals cal destacar el de mínima intervenció, que vetlla per estabilitzar el màxim de peces amb els recursos disponibles.

Així, un cop avaluats un a un tots els exemplars, s’han unificat les dades per elaborar l’estadística final, resumint els percentatges i també especificant quins volums cal restaurar amb urgència (aquells amb microorganismes, galeries greus i corrosió avançada per tinta metal·loàcida que n’impedeixen la manipulació), i quins a mig o llarg termini. En base a aquests resultats, s’ha elaborat un pla estratègic que marca el full de ruta a seguir.

Aquest tipus d’informe ens dona les eines per comprendre l’estat de conservació real d’un fons. En aquest cas, les dades recollides ens expliquen que només cal intervenir, a curt termini, el 30% dels volums. I això, ens permet ser optimistes.