Gaspar Camps i Junyent (1874 – 1942), nascut a Igualada, va ser un cartellista i pintor del modernisme català. La seva obra es caracteritza per un exuberant decorativisme, influenciat per Mucha, entre d’altres. Si bé acceptava encàrrecs de tota mena, a més d’exposar en galeries i publicar a revistes, la major part de la seva producció es centra en la publicitat gràfica, essent dels primers artistes a treballar quasi exclusivament en la promoció dels productes de la indústria i el comerç.

 

Abans i després del tractament: Detall on s'observen les erosions de lepismes.

Abans i després del tractament: Detall on s’observen les erosions de lepismes.

 

Un altre gènere que va cultivar amb profusió i en el qual destaca és el del retrat. L’any 2024, vam restaurar un conjunt de 13 retrats al carbonet provinents de la col·lecció de l’Ajuntament d’Igualada. Tots ells, fets de paper d’etapa industrial, presentaven alteracions similars: acidificació, molta brutícia superficial tant per anvers com per revers, aureoles d’humitat molt marcades en alguns casos, pèrdues per lepisma, estrips i llacunes al perímetre, migració de l’acidesa provocada per la fonadura d’un emmarcat anterior i deformació del suport en forma d’ondulacions, segurament degudes també al sistema d’emmarcat.

 

Abans i després del tractament: Dibuix il·luminat amb llum rasant per observar les ondulacions del suport.

Abans i després del tractament: Dibuix il·luminat amb llum rasant per observar les ondulacions del suport.

 

Abans i després del tractament: Dibuix il·luminat amb llum difosa per observar llacunes i estrips.

Abans i després del tractament: Dibuix il·luminat amb llum difosa per observar llacunes i estrips.

 

La intervenció va consistir en una neteja mecànica en sec, començada amb aspiració i acabada per fricció amb gomes de diferents dureses, posant especial atenció en no alterar la tècnica pictòrica. Un cop netes les peces, es van consolidar els estrips i reintegrar les llacunes amb paper japonès i engrut. Es va continuar amb una desacidificació per polvorització per tal de mitigar l’acidesa del suport, i es va fer un aplanat per corregir les ondulacions. Es va acabar amb un retoc cromàtic amb llapis de colors de les llacunes i les erosions provocades per lepisma per tal de facilitar la lectura de les peces. Finalment, es va confeccionar un sistema de protecció individual consistent en una carpeta de cartró de conservació amb paspartú.

 

Procés de neteja per aspiració (esquerra) i procés de reintegració de llacunes amb paper japonès i engrut (dreta).

Procés de neteja per aspiració (esquerra) i procés de reintegració de llacunes amb paper japonès i engrut (dreta).

 

Procés de retoc cromàtic (esquerra) i exemple de sistema de protecció individual, de carpeta amb finestra (dreta).

Procés de retoc cromàtic (esquerra) i exemple de sistema de protecció individual, de carpeta amb finestra (dreta).