Com ja sabem, els sistemes d’emmarcat podrien ser molt més respectuosos amb les peces del què són habitualment.

En aquest cas us presentem una peça realitzada per Joan Miró l’any 1934, un collage consistent en un paper reciclat (potser manufacturat per ell mateix) dibuixat a llapis de color negre i posteriorment arrugat i foradat. Al forat del mig hi va encolar un paper assecant utilitzat (el podeu veure de color rosa), i tot plegat encolat pel perímetre amb cola de gelatina sobre altre un paper.

La cola utilitzada per l’artista va crear tensions entre els dos tipus de paper provocant ondulacions sobre el paper blanc que han de considerar-se part de l’obra. Durant el procés d’emmarcat es va col·locar un paspartú centrat en el dibuix (podeu apreciar la diferència de to que ha provocat la variació en l’exposició de la llum a mà dreta de la figura de cabell llarg?), aquest paspartú va aixafar les ondulacions que tenia el paper blanc provocant plecs en el suport.

L’interès de la restauració s’ha centrat en recuperar aquesta ondulació original del paper blanc i eliminar, tant com fos possible, els plecs que havia provocat el sistema d’emmarcat.

Per això es van humectar les vores lleugerament per polvorització i, amb l’ajuda d’escalfor puntual localitzada, anar reversibilitzant els plecs. El resultat és visible i satisfactori.

Com a nou sistema d’emmarcat, s’opta per la col·locació de tires al perímetre i exposar la peça “volada” sobre un cartró de conservació per tal que res torni a alterar l’aspecte de la peça original.

Collage de Joan Miró abans de la restauració, les ondulacions aixafades són especialment visibles a la cantonada inferior dreta.

Collage de Joan Miró després de la restauració, amb les ondulacions originals recuperades.