Tractament de desacidificació amb nanopartícules del patrimoni documental. En aquest cas aplicat amb aerògraf.

A l’apunt anterior vàrem parlar de l’aplicació de les nanopartícules en la neteja de patrimoni documental  partint del projecte europeu Nano for Art en què ha participat l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya amb un equip multidisciplinari format per l’Elena González, de l’àrea d’investigació i les restauradores, Carmen Peña i Emma Sánchez del Servei de Conservació i Restauració de Patrimoni Bibliogràfic, Documental i Obra Gràfica.

En aquest apunt parlarem de l’altra línia de recerca del projecte: la desacidificació amb nanopartícules.

Tots sabem més o menys què és el pH. En els processos de restauració és un element molt important perquè ens dóna informació crucial de l’estat de conservació d’una peça. Quan parlem de patrimoni bibliogràfic, sobretot en obres sobre paper, realitzar l’anàlisi del pH és pràcticament obligatori per a cada peça que entra al taller.

L’acidesa d’un document afecta tant el mateix paper com les tintes que té i, a més, tots dos materials s’influeixen mútuament. Si aconseguim un nivell de pH satisfactori facilitem la preservació de la peça, tot i que no és tan senzill com podria semblar en un principi. Les tècniques més habituals de desacidificació són majoritàriament en medi aquós. Si bé hi ha algunes alternatives en sec que són bastant eficaços i costoses, i no acaben de funcionar del tot bé. Per això, moltes de les peces queden descartades per al procés de desacidificació per tenir tintes molt fràgils, solubles o papers que no sobreviurien a una immersió.

La investigació s’ha centrat en l’estudi de l’aplicació i el comportament al llarg del temps de nous productes de desacidificació basats en dissolvents no aquosos, per oferir una alternativa als processos tradicionals de desacidificació. Per això s’han sintetitzat en un laboratori 3 dispersions de nanopartícules d’hidròxids alcalins, dues de naturalesa alcohòlica; l’etanol i l’1 propanol, i com a alternativa a aquests mitjans alcohòlics, el ciclohexà.

S’ha observat el comportament d’aquestes nanopartícules, la seva penetració, el seu dipòsit i disposició dins de les fibres, quines quantitats són necessàries per augmentar el pH i arribar a un valor de neutralitat o de reserva alcalina, i el comportament de les obres al llarg del temps un cop aplicats els productes. Després de les anàlisis efectuades es pot concloure que les nanopartícules no només milloren el pH del document sinó també la seva flexibilitat.

A nivell microscòpic es pot observar que els vidres hexagonals de calci recobreixen les fibres formant una mena de teranyina (tal com l’han anomenat).

A nivell superficial les nanopartícules ni es veuen: no s’han detectat dipòsits blanquinosos ni canvis en la coloració dels suports i tintes, després de les aplicacions i envelliment. La dispersió a força de ciclohexà és una bona alternativa per a la documentació moderna amb problemes de solubilitat de tintes enmig alcohòlic, comprovant l’augment de pH arribant a valors de neutralitat sense afectar cap tinta testada.

Avantatges:

• És un bon tractament per a documents sensibles a la desacidificació per immersió.
• Alternativa als sistemes aquosos
• Ens permet treballar amb aerògraf, gràcies a la mida de les partícules, de manera que es converteix en un sistema desacificación molt controlable i que es pot adaptar sol a les zones que necessitin del tractament en aerògraf tractament molt controlable.
• No només millora el pH del document si no també la seva resistència física
• Baixa toxicitat dels productes utilitzats

Inconventes:
• Haurem d’esperar a la seva comercialització.