Traducció de l’apunt publicat al ICCROM Forum Conservation Science 2013

No estic segura de ser una “Emerging Conservation Professional” perquè no tinc clar on acaba l’”Emerging” i comença el sènior.

Fa deu anys anys que vaig acabar els estudis però en fa només quatre que treballo per la meva compta, sola, en un modest taller de conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica. Suposo que això em fa “emergent”, perquè en aquests últims anys he après més que mai.

Acabes els estudis pensant ingènuament que ho saps tot (o que en saps molt) però, anys després, t’asseus a la taula del teu propi taller amb una peça històrica davant i te la mires, i amb un sospir et preguntes: per on començo?.

Però, afortunadament, això és tant sols el principi perquè després apareixen moltes més preguntes: Perquè aquesta tinta és soluble? Quin és el millor tractament per aquesta ferrogàl·lica, o és metal·loàcida? Amb quin producte van restaurar fa anys aquesta peça? Per què es desintegra aquest suport? I cada cop les preguntes són més complicades i cada cop les respostes costen més de trobar. Però és que al mateix temps evoluciones: no m’acaba de convèncer aquest procés, quines alternatives hi ha?

Cerques bibliografia relacionada, discuteixes a les llistes de distribució, truques als col·legues per saber si s’han trobat en situacions similars. Però si no tens sort et quedes en la cerca o en una pregunta sense resposta.

Aplaudeixo especialment una de les conclusions generals de l’ICCROM Forum d’aquesta primera tarda i l’apunt al bloc del fòrum que ha publicat Rui Bordalo que deixen molt clar que el futur és (o hauria de ser) l’accés obert i, en la línia de la difusió i la disseminació, pujo l’aposta; seria molt interessant un organisme que trenqui la dispersió del coneixement actual, que actuï com a font secundària per a tota aquesta informació (cada cop més en línia), és a dir, un espai on:

• Aglutinar totes les iniciatives tant nacionals com internacionals
• Exposar activitats tant pròpies del mateix organisme com externes
• Indexar les publicacions tant de pagament com d’accés obert, així com les llistes de distribució, fòrums, etc., fins i tot ofertes de feina i pràctiques, perquè no.
• Un lloc de referència on poder seguir els programes d’I+D+I

Aquest espai asseguraria l’accés universal al coneixement, de forma igualitària, des de qualsevol part del planeta. En definitiva:

“un Anell per trobar-los, un anell per reunir-los a tots i a la llum lligar-los”.

“Copyright of ICCROM 2013. Blog post written for the ICCROM Forum on Conservation Science, Rome 2013. http://forum2013.iccrom.org”.