El Pla de Conservació Preventiva, un “must” a tot arxiu, biblioteca i museu.

Grups durant el Curs del Pla de Conservació Preventiva

Grups durant el Curs del Pla de Conservació Preventiva

L’octubre de 2019, Conservadors restauradors associats de Catalunya (CRAC) va organitzar un interessantíssim curs sobre “El Pla de Conservació Preventiva als equipaments museístics” dins el marc del Pla de Museus de Catalunya que promou la prevenció com a prioritat estratègica per a la protecció del patrimoni cultural. Per al curs, la CRAC va col·laborar amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que va posar a al disposició dels alumnes les entranyes del museu, i amb l’Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE) que ens mostrà la metodologia desenvolupada per a l’elaboració del Pla de Conservació Preventiva o PCP.

Restaurar és la última opció en la conservació- restauració del patrimoni cultural, es restaura quan la resta d’estratègies han fallat i han acabat apareixent o provocat deterioració a la peça. Quines són la resta d’estratègies? doncs tot allò que no és la peça en si, el que l’afecta indirectament, “tot el que l’envolta”. Però “tot el què l’envolta” és extremadament extens i, sovint, no se sap per on començar.

L’objectiu d’aquest curs era difondre la pràctica de la conservació preventiva entre els professionals que ens dediquem a la preservació del patrimoni cultural, tant en l’àmbit privat com en el públic donant-nos pautes per a tenir la capacitat d’elaborar un Pla de Conservació Preventiva i no morir en l’intent.

Des del taller fa anys que assessorem les institucions en qüestió de conservació preventiva, però fins fa poc no ens havien encarregat un PCP oficial. Portàvem més d’un any documentant-nos exhaustivament per a contemplar tots els aspectes possibles, havíem estudiat i ens basàvem en les guies d’organismes europeus i mundials, i ja havíem posat fil a l’agulla, però les variables a tenir en compte eren tals que anàvem d’un punt a l’altre donant tombs perdent de vista l’objectiu contínuament. Així doncs, quan la CRAC va anunciar el curs no ens ho vàrem pensar dues vegades perquè ens va venir com caigut del cel.

Interior de la sala de reserva del MNAC

Interior de la reserva del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2019.

La direcció del curs va anar a càrrec de la Ruth Bagan (MNAC) i en Juan Antonio Hernández (IPCE). En Juan Antonio Hernández va explicar-nos les fases del PCP que aleshores estava redactant-se des de l’IPCE i per encàrrec del Ministerio de Cultura y Deporte, i que recentment s’ha publicat i podeu descarregar-vos: Guía para la Elaboración e Implantación de Planes de Conservación Preventiva (116 pàgines de densíssim però necessari contingut amb exemples pràctics,  taules i pautes). Per la seva part, la Ruth Bagan va ser l’encarregada de despullar de manera impecable el MNAC, les seves instal·lacions, col·leccions, polítiques, estadístiques, protocols… responent a totes les preguntes (algunes fins i tot diria que força compromeses), sense filtre ni secrets.

En el transcurs de les 40 hores vàrem passar del caos absolut dels primers dies provocat per l’infoxicació (masses dades i massa desordenades) a una mena d’estabilització, digestió i estructuració de tota aquesta informació, amb un resultat mitjanament acceptable en forma de Pseudo Pla de Conservació Preventiva. I remarco el Pseudo perquè és absolutament impossible fer un PCP en 40 hores.

Capítol 2: El Plan de Conservación Preventiva, ¿cuál es el método de trabajo? (pàg.15):

Guía para la elaboración e implementación de Planes de Conservación Preventiva

Guía para la elaboración e implementación de Planes de Conservación Preventiva

El Pla de Conservació Preventiva és una eina de gestió per a implementar l’estratègia de conservació preventiva i millorar la conservació independentment del bé cultural del què es tracti. Els aspectes fonamentals del mètode de treball s’integren en les quatre fases definides a continuació que permeten la seva posada en pràctica:

  • · Documentació: Anàlisi del bé cultural i del context que pot influir en el seu estat de conservació
  • · Anàlisi dels riscos: Identificació i valoració dels riscos, definició de les prioritats d’actuació i proposta de les intervencions urgents i usos compatibles.
  • · Disseny i implementació de procediments i protocols: elaboració di propostes de funcionament de procediments de treball sistemàtic, protocols de manteniment, i mecanismes de detecció i resposta davant d’emergències.
  • · Verificació: seguiment de la eficàcia del PCP i incorporació de les millores i les modificacions necessàries.

L’elaboració i aplicació del PCP ha de ser una feina d’equip format per un equip multidisciplinar, amb els assessoraments externs necessaris, que reuneixi perfils tant tècnics com organitzatius, liderats per la direcció de la institució. A més a més, la implementació del PCP involucra totes les estructures de la institució, des de la declaració constitucional, planificació i pressupostos, el personal, els béns culturals, l’edifici i instal·lacions, les condicions ambientals i fins i tot la implicació del públic en la conservació del seu patrimoni.

En conclusió podríem dir que l’elaboració un Pla de Conservació Preventiva en una institució és una tasca hercúlia que requereix de la implicació de la institució, d’una anàlisi exhaustiva per a poder establir els protocols adients i d’una adaptació i alimentació sostinguda en el temps perquè sigui realment efectiva.

Afegeix un Comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies