L’any 2024 fou el centenari del naixement de l’arquitecte Rafael de la Hoz, un dels modernitzadors de l’arquitectura espanyola. Va ser dels primers a importar les tendències vanguardistes europees de Mies van der Rohe, Le Corbusier i Bauhaus, i va centrar els seus esforços en fer una arquitectura adaptada a la societat i als canvis socioeconòmics que esdevenien a la segona meitat del segle XX. Un bon exemple és aquesta obra: un plànol on s’esbossa el projecte del poble de pescadors d’Almuñécar, el 1961.
Abans i després de la intervenció del plànol.
Amb motiu de l’exposició que commemora aquest centenari, el Archivo de la Diputación de Córdoba ens va encarregar la restauració d’aquest plànol, fet a tinta i llapis sobre paper vegetal. Presentava estrips i llacunes, doblecs i diverses reparacions fetes amb cinta autoadhesiva.
La intervenció va consistir en una neteja mecànica en sec per retirar la brutícia superficial (parant especial atenció a respectar les línies d’esborrat del dibuix original), una eliminació de les cintes autoadhesives (primer retirant el plàstic mecànicament i acabant de netejar les restes d’adhesiu amb dissolvents, prèviament testats), i una consolidació dels estrips i una reintegració de les llacunes amb un paper japonès fi que no distorsionés la transparència del paper vegetal.
Procés de neteja mecànica en sec (esquerra) i eliminació de restes de cinta autoadhesiva (dreta).
Procés de reintegració de llacunes amb paper japonès i engrut (esquerra) i consolidació d’estrips amb un paper japonès molt fi, per respectar la transparència del suport (dreta).
