Entre els anys 2017 i 2023, l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental ens ha anat encarregant la restauració d’un total de 144 pergamins pertanyents al Fons Patrimonial de Mas Gorchs. Estan datats entre el 1184 i el 1731 i n’hi ha de petit, mitjà i gran format, anant dels 21 x 16 cm als 100 x 44 cm.

Tots ells presentaven les típiques alteracions que solem trobar en pergamins: brutícia superficial, ondulacions i doblecs (molt acusats per la sequedat del suport), i estrips i pèrdues de suport. Com a particularitats, dos d’ells contenien tinta impresa; un altre, un segell de cera penjant amb marc rodó de fusta; i finalment, un duia cosit un quadernet de 30 bifolis de paper a la cantonada.

 

Conjunt de pergamins abans de la intervenció (esquerra). Exemple de pergamí amb quadernet de paper cosit al peu (dreta).

Conjunt de pergamins abans de la intervenció (esquerra). Exemple de pergamí amb quadernet de paper cosit al peu (dreta).

 

L’objectiu de la intervenció va ser estabilitzar-los i aplanar-los per tal que poguessin ser emmagatzemats i consultats sense problemes. Abans de començar, es van separar els suports cel·lulòsics i proteics per tal de ser tractats a part, i el segell de cera penjant es va embolcallar amb bossa i plàstic de bombolles per tal de protegir-lo durant tot el procés.

 

Procés de neteja mecànica en sec (esquerra) i neteja humida per acabar de retirar la brutícia més incrustada (dreta).

Procés de neteja mecànica en sec (esquerra) i neteja humida per acabar de retirar la brutícia més incrustada (dreta).

 

Es va començar amb una neteja mecànica en sec per retirar la brutícia superficial. Tot seguit es van humectar els pergamins a cambra d’humitat, per tal de combatre el ressecament, i aprofitant la humitat del suport, es va fer la neteja humida, procurant no afectar el manuscrit. En acabar, es va fer l’aplanat (alguns a premsa, alguns sota pes i alguns per tensió).

 

Consolidació d'estrips pel revers del pergamí (esquerra) i reintegració de llacunes, una capa per anvers (dreta).

Consolidació d’estrips pel revers del pergamí (esquerra) i reintegració de llacunes, una capa per anvers (dreta).

 

Amb les peces netes i aplanades, es van consolidar els estrips i reintegrar les llacunes perilloses amb paper japonès i engrut de midó de blat. Finalment, es va confeccionar el sistema de protecció, consistent en camises individuals de paper barrera i carpetes de cartró de conservació. Pel pergamí del segell penjant es va elaborar una capsa a mida amb una ranura, també de cartró, per poder sostenir i protegir el segell.

 

Exemple de pergamí amb segell penjant, abans de la intervenció (esquerra) i després, dins la capsa de conservació adient (dreta).

Exemple de pergamí amb segell penjant, abans de la intervenció (esquerra) i després, dins la capsa de conservació adient (dreta).