En restauració de document gràfic estem acostumades a veure el paper rosegat per ratolins i insectes xilòfags, que es mengen la fibra del paper. El més comú d’aquests insectes sol ser el Lepisma saccharina, també conegut com a peixet de plata, molt habitual a casa nostra. El seu pas es detecta per una erosió superficial i irregular del paper, en forma de cràter, que ressalta especialment sobre les superfícies pictòriques d’obra gràfica com pintura, gravat o fotografia.

El cas que ens ocupa n’és un bon exemple: en aquestes dues aquarel·les de Joan Baptista Plana (1916 – 1984), de col·lecció particular, es poden observar les llacunes de capa pictòrica en forma de zones beige, que corresponen al color del paper d’aquarel·la que hi ha just a sota. Aquesta falta de color destaca molt, provocant una interferència en la lectura de la peça. L’acció dels lepismes havia provocat no només aquestes llacunes en el color, sinó també pèrdua matèrica de diversa gravetat a les vores. Les peces presentaven, a més, alguns estrips, una reparació anterior amb paper encolat i restes d’adhesiu al revers de les cantonades.

 

Abans i després del procés d'intervenció

Abans i després del procés d’intervenció

 

Com que, en obra gràfica, a diferència de documents i material d’arxiu, la prioritat és sobretot estètica, l’objectiu de la intervenció va ser retornar la llegibilitat de l’obra. Per això es va dur a terme una reintegració o retoc cromàtic de les pèrdues de capa pictòrica, seguint un criteri il·lusionista, que mimetitza la pèrdua intentant reconstruir l’aspecte original. Donat que les llacunes eren petites i s’intuïa molt bé el color que hi havia d’anar, es va recórrer a aquest criteri sense el perill de crear un fals històric.

 

Abans i després del retoc cromàtic amb aquarel·la

Detall de l’abans i el després del retoc cromàtic amb aquarel·la.

 

Abans d’això, però, es va fer una neteja mecànica en sec per retirar la brutícia superficial, una consolidació dels estrips, i una reintegració matèrica de les llacunes del paper, amb paper japonès encolat amb engrut. Sobre aquestes reintegracions i sobre el suport original es va dur a terme el retoc cromàtic amb aquarel·les i llapis de colors. Finalment es van afegir unes bandes de paper japonès al perímetre per tal d’emmarcar les peces.