A finals del 2024 vam restaurar l’àlbum fotogràfic “La Maquinista terrestre y marítima: Talleres de construcción”, de finals de segle XIX i que forma part del fons del MNACTEC.
Abans i després de la intervenció: l’arrancat de primeres i últimes làmines havia provocat la separació de bloc i coberta.
Quan ens enfrontem a aquesta tipologia documental solem tractar sobretot la seva estructura, l’enquadernació, ja que degut a les particularitats del suport fotogràfic, difereix bastant de la d’un llibre normal.
El cas que ens ocupa n’és un bon exemple: les albúmines, positivades en un paper molt fi, necessiten ser enganxades sobre un suport secundari més gruixut. Aquí, venien encolades sobre làmines de cartronet bastant gruixudes. Cada làmina tenia una escativana de tela plegada cap enrere a mode de frontissa o bifoli per tal de ser cosida individualment; ara bé, per salvar el gruix entre una làmina i una altra, dins s’hi va afegir un paper plegat 3 cops sobre sí mateix. El resultat és que cada làmina correspon a un quadernet, si fem la comparativa amb una enquadernació “tradicional”:
Esquema del cosit de l’àlbum fotogràfic: a l’esquerra es descriu l’estructura d’una làmina, i a la dreta, com queden unes quantes làmines unides pel cosit, com si fossin quadernets.
Si voleu saber més sobre tipologies d’enquadernació en àlbums fotogràfics, podeu consultar el nostre article “Estudio, descripción y conservación de álbumes fotográficos. Estudio de casos”, presentat durant les 14es Jornades Imatge i Recerca de Girona: http://www.girona.cat/sgdap/docs/h476pb1c-diaz-blasi-text.pdf
En aquest cas, la coberta estava en bastant bon estat, però el bloc n’havia quedat separat perquè algú va arrancar primeres i últimes làmines, deixant-ne les restes encara cosides i alguns dels nervis de cordill escapçats. Això provocava un buit important en el bloc que feia que el llom patís un combament extra. A més, l’àlbum presentava afectació per microorganismes, pèrdua matèrica a les cantonades de la coberta, alguns estrips a les vores de les làmines, i moltes d’elles tenien les escativanes de tela desenganxades, quasi soltes. Les albúmines presentaven el típic esvaïment de la imatge, ratllades i mirall de plata.
Abans i després de la intervenció: algunes làmines centrals estaven quasi soltes degut al desencolat de la tela que fa de frontissa.
Així, la intervenció es va centrar en recuperar l’estructura original de l’enquadernació, per tal que es pogués consultar sense perill. Un cop fetes l’aspiració, la desinfecció i la neteja en sec, es va procedir a consolidar les làmines que estaven soltes, els estrips de les làmines i la pèrdua de les cantonades de la coberta. Per tal d’omplir el buit de les làmines arrancades, es van confeccionar làmines noves amb material de conservació, imitant l’estructura original, i es van cosir un cop empalmats els nervis. Amb el bloc restaurat, es va tornar a unir bloc i coberta.
