Amb motiu de la commemoració del centenari de la mort de Lluís Domènech i Montaner (1850 – 1923), l’Ajuntament de Canet de Mar ens va encarregar la restauració de 71 plaques de vidre del fons de l’arquitecte català.
Aquests negatius fotogràfics estaven compostos per una placa de vidre sobre la qual descansava una emulsió de gelatinobromur de plata, com sol ser habitual per l’època. Hi havia tres formats: placa sencera (18×24 cm), mitja placa (13×18 cm) i quart de placa (9×12 cm).
L’Ajuntament les guardava en capses adients de conservació, però en algun moment anterior van patir els efectes d’una mullena, que les va degradar molt: l’emulsió estava completament perduda en alguns casos; també presentaven molta brutícia, ratllades i abrasió. A més de mirall de plata i alguna decoloració, la principal alteració era la fragmentació i pèrdua de suport en un terç de la col·lecció. Un cas especialment greu era una placa totalment fracturada, que conservava tots els fragments a lloc però tenia molt risc de disgregació.
Exemple de placa amb fragmentació greu del suport de vidre, visió amb llum transmesa.
La intervenció va consistir en una neteja mecànica en sec per retirar la brutícia més superficial, i després en humit, amb una solució hidroalcohòlica aplicada amb teixit no teixit Sontara. La cara de l’emulsió també es va tractar puntualment en humit allà on presentava restes de cinta adhesiva o brutícia que desvirtuava la imatge, sempre i quan l’estat de l’emulsió ho permetés.
Procés de neteja en humit, per revers o cantó del vidre (esquerra) i anvers o cantó de l’emulsió (dreta).
Abans i després del procés de neteja humida sobre l’emulsió. La brutícia que distorsiona la lectura de la imatge es pot retirar sense malmetre l’emulsió.
Finalment, es va elaborar el sistema de protecció: sobres de quatre solapes individuals per a totes les plaques. Per a les mutilades, es va afegir un suport secundari més rígid amb petits punts de cartró enganxats a mode de subjecció per a la placa. Per a les fragmentades, es van unir els fragments amb una resina acrílica i després es van encapsular, per tal de poder ser manipulades amb total seguretat. I per a les fragmentades amb pèrdues, a més, es fa confeccionar un cartró de la mida de la pèrdua per evitar que es moguessin.
Confecció de suport secundari per a les plaques mutilades (esquerra) i procés d’encolat dels fragments en les plaques fragmentades (dreta).
Exemple de placa fragmentada i amb pèrdua. L’encapsulat es fa entre dos vidres i es segella el perímetre amb una cinta de conservació tipus Filmoplast P-90. Les llacunes s’omplen amb un cartró tallat a mida per evitar que la placa es mogui.
