Des del Archivo Histórico Provincial de Las Palmas ens van arribar dos llibres de padró en molt mal estat de conservació, dels anys 1897 i 1900. Són documents consultats molt sovint, i això, sumat a les degradacions típiques del paper de fabricació industrial (acidesa i friabilitat que fan que el paper sigui extremadament fràgil), va provocar molts doblecs, estrips, fragmentacions i pèrdues.

 

Exemplar de padró abans del tractament. Es pot veure el grau de degradació de les vores (dreta) i un dels exemples amb més cintes autoadhesives, que en aquest cas es van poder treure durant la immersió (esquerra).

Exemplar de padró abans del tractament. Es pot veure el grau de degradació de les vores (esquerra) i un dels exemples amb més cintes autoadhesives, que en aquest cas es van poder treure durant la immersió (dreta).

 

Per acabar-ho d’agreujar, s’havien reparat molts dels estrips amb cintes autoadhesives diverses per anvers i revers, algunes de conservació i d’altres no. Alguns folis inclús s’havien laminat amb material termofusible. Les enquadernacions també estaven molt deteriorades: les cobertes de cartró i tela presentaven pèrdues greus, queixos estripats i lloms despresos, i estaven separades dels blocs.

 

Abans i després de la restauració dels padrons.

Abans i després de la restauració dels padrons.

 

La intervenció va començar amb el numerat i el descosit dels blocs. Tot seguit es van eliminar les cintes autoadhesives, procés molt lent i curós que va requerir diversos mètodes, ja que es van trobar materials diferents: alguns van marxar amb ajut d’escalfor, d’altres mecànicament i d’altres mitjançant dissolvents.

 

Procés d'eliminació de cintes autoadhesives. A l'esquerra, s'eliminen les restes d'adhesiu prèviament estovades amb dissolvent. A la dreta, algunes cintes es retiren durant la immersió, ja que l'adhesiu és soluble en aigua.

Procés d’eliminació de cintes autoadhesives. A l’esquerra, s’eliminen les restes d’adhesiu prèviament estovades amb dissolvent. A la dreta, algunes cintes es retiren durant la immersió, ja que l’adhesiu és soluble en aigua.

 

Es va seguir amb la neteja humida per immersió, per retirar brutícia i acidesa soluble, i es va acabar amb una desacidificació també en humit. Aprofitant la humitat del paper, es van reaprestar i laminar els folis amb paper japonès fi i engrut per tal de donar-los més resistència. Les laminacions, depenent de l’estat de cada foli, van ser parcials o totals.

 

Procés de neteja humida per immersió, on s'aprofita per col·locar a lloc fragments solts (esquerra). Procés de laminació i/o reaprest (dreta).

Procés de neteja humida per immersió, on s’aprofita per col·locar a lloc fragments solts (esquerra). Procés de laminació i/o reaprest (dreta).

 

Després de consultar-ho amb l’Arxiu, es va decidir substituir l’enquadernació original, molt deteriorada i de poc valor històric, per una de conservació. També es va acordar dividir el bloc per tal de fer la manipulació i consulta més segura, ja que el seu pes també havia estat un dels factors de deterioració. Es van cosir els folis per centenes amb un cosit poc invasiu i fàcilment reversible, i es van confeccionar cobertes de cartolina de conservació.

 

Procés de cosit (esquerra), i estat final del bloc, separat per fascicles i cosit a toro passat.

Procés de cosit (esquerra), i estat final del bloc, separat per fascicles i cosit a toro passat.