Les estampes japoneses chirimen-e són xilografies a color o cromoxilografies, estampades sobre un paper que després es texturitza per imitar la seda crepé (chirimen), d’aquí el seu nom. Van ser molt populars a finals del període Edo, al voltant del 1800, i a finals de segle van ressorgir per satisfer la creixent demanda del mercat occidental, on el japonisme estava en auge. S’hi representaven paisatges, obres de teatre i àmbits del plaer, com era característic del gènere ukiyo-e.

L’any 2023 ens van arribar, procedents de col·lecció particular, 11 estampes chirimen-e de petit format. Estaven en bastant bon estat de conservació, si bé algunes presentaven taques de fòxing, alguna petita llacuna i estrip, doblecs a les cantonades i una d’elles estava emmarcada i adherida a la fonadura. Una altra presentava una aurèola d’humitat que havia fet escórrer la tinta vermella, molt soluble en aigua (a diferència de la xilografia occidental, que fa servir tintes en base oli, la oriental les usa en base aigua).

 

 

 

Per tal de respectar al màxim la textura delicada del paper, que recorda al popular paper pinocho o crespó, es va haver de prescindir de tècniques humides, com l’eliminació d’aurèoles o la neteja humida (que tampoc s’hauria fet per la solubilitat dels elements sustentats). El blanqueig de les taques de fòxing també es va descartar per la seva agressivitat amb el suport.

Així, ens vam centrar en consolidar estrips i reintegrar llacunes amb una mínima intervenció, usant un engrut molt espès i controlant bé l’assecat, que va ser per oreig. Amb el mateix engrut es van afegir unes tires al perímetre per poder emmarcar les peces amb seguretat. L’estampa emmarcada es va desadherir mecànicament amb molta cura, i es va intervenir com la resta.