A mitjans d’any van arribar al taller 9 dibuixos originals dels cartells del Reial Moto Club de Catalunya, el fons del qual es troba a la Fundació Barcelona Olímpica – Museu Olímpic i de l’Esport. Els dibuixos feien aproximadament 70 x 50 cm, estaven datats entre 1924 i 1954, i el seu suport era paper de fabricació industrial encolat sobre bastidor de fusta. L’element sustentat era pintura al guaix, complementada amb la tècnica de collage.

 

Tres exemples dels dibuixos originals del Reial Moto Club de Catalunya

Tres exemples dels dibuixos originals del Reial Moto Club de Catalunya, abans del tractament.

 

Presentaven molta brutícia superficial per anvers i revers, taques de cola i aureoles d’humitat. Hi havia aixecaments del paper a les cantonades i algunes parts del collage, així com estrips als perímetres i al mig de les peces, on eren més greus, segurament provocats per les tensions de l’encolat del paper, que també ocasionava ondulacions. S’hi podia observar alguna reparació anterior, feta amb cartells de l’època adherits pel revers, així com etiquetes originals i de registre, també pel revers. Pel que fa a la capa pictòrica, es van trobar alguns craquejats i petites pèrdues. Algun dels marcs presentava deformació, i d’altres, alguns gavarrots sobresortint de la fusta.

 

Procés de neteja mecànica en sec (esquerra) i procés d'eliminació d'etiquetes modernes (dreta).

Procés de neteja mecànica en sec (esquerra) i procés d’eliminació d’etiquetes modernes (dreta).

 

La proposta de tractament es va basar en un criteri de mínima intervenció, prescindint del desmuntat de les peces dels bastidors. Es va dur a terme una neteja mecànica en sec per retirar la brutícia superficial, primer aspirant i després per fricció amb gomes de diferents dureses. Es va seguir en humit allà on no hi havia capa pictòrica, amb hisop humitejat. Les etiquetes modernes i post-its dels reversos es van retirar amb ajut d’escalfor. Les taques d’adhesiu es van retirar aplicant un gel d’agar.

 

 

Algunes de les reparacions anteriors provocaven tensions en el suport, raó per la qual es van retirar amb ajut d’humitat, aplicant un gel d’agar. Un cop alliberats, els estrips i aixecaments del paper es van consolidar amb paper japonès encolat amb engrut. Finalment, es va fer un retoc cromàtic de les llacunes reintegrades per tal de retornar la llegibilitat a les peces. Per a protegir-les, es van confeccionar faixes individuals de cartolina de conservació, fetes a mida i amb solapes.