Francesc Darder (1851 – 1918) va ser veterinari, taxidermista i el primer director del Parc Zoològic de Barcelona. Interessat en la divulgació i la pedagogia naturalista, venia material d’història natural a escoles i instituts com ara animals dissecats i làmines educatives.
Làmina abans i després de la restauració. Es pot observar com la capa de vernís s’havia esgrogueït, desvirtuant la lectura de la peça.
Una d’aquestes làmines, provinents del Museu Darder, representa tres espècies de peixos: la carpa, l’espinós i el luci. És una cromolitografia de gran format (1027 x 840 mm) entelada i emmarcada per llistons de fusta a la part superior i inferior per tal de ser penjada durant les classes. Va arribar al taller en un estat de conservació dolent: tenia brutícia superficial, molts estrips i pèrdues, i restes d’adhesiu de reparacions antigues així com reintegracions fetes amb fragments adherits d’altres obres. L’alteració més rellevant era, però, una capa de vernís oxidada que esgrogueïa la imatge.
En aquest mapa d’alteracions es ressalten els estrips en vermell, les llacunes en verd, i els fragments no corresponents a la obra en lila. Els estrips verticals i horitzontals delaten que en algun moment la làmina es devia plegar per a ser guardada.
Mapa d’alteracions
Per tal de retornar la llegibilitat a la peça, es va proposar un tractament integral de la làmina: es van desmuntar els llistons de fusta, es va fer una neteja mecànica en sec i es va eliminar la capa de vernís mitjançant un gel de Borax i alcohol polivinílic al qual s’hi va afegir una dissolució d’etanol i acetona. Les aplicacions de gel, successives i ordenades, estovaven prou el vernís com per acabar de retirar-lo amb un hisop amarat en etanol. Aquest sistema es va triar després de moltes proves amb diferents dissolvents, concentracions i temps d’aplicació del gel.
Eliminació de la capa de vernís, primer estovant-lo amb un gel de Borax i després passant-hi un hisop.
Un cop eliminat el vernís, es va retirar la tela del revers per tal de poder treballar millor els estrips i llacunes, que es van consolidar i reintegrar amb paper japonès i engrut de midó de blat. Amb la peça consolidada, es va aplanar per tensió i se li va aplicar un retoc cromàtic amb aquarel·la i llapis de colors per facilitar la seva lectura. Finalment, els llistons es van tornar a muntar sobre la làmina amb un suport secundari afegit de cartró de conservació, al qual es va afegir una veta de cotó per si en un futur es pretén exposar la obra.
Abans i després, detall de la cantonada inferior esquerra. Els fragments que no corresponien a l’obra es van entregar a part.
