L'”Entrada de SS. MM. CS. Carlos IV y Maria Luisa en Barcelona la tarde del once de septiembre de 1802″ és una peça de gran format que fa 24 x 210 cm i que pertany a la col·lecció Domènech – Ballester i és una tipologia rara a Catalunya que situem en el pre-cinema i que està entre el rotlle -com el de la imatge: beatificació Josep Oriol- i el leporello o llibre en acordió.
S’hi representa l’entrada de Carles IV, Maria Lluïsa i Godoy l’11 de setembre de 1802 a Barcelona pel Portal de Sant Antoni, com era costum, passant primer per una glorieta escortats de les “forces vives” civils, militars i eclesiàstiques. A la imatge en veieu els protagonistes. Als nobles locals no se’ls va ocórrer millor idea que arrossegar el carro reial, el que els va convertir en la riota dels espectadors que els tractaren de burros!
El disseny i el gravat foren d’en Bonaventura Planella i estava pensat entre l’exhibició aristocràtica i com a joguina de nens benestants. D’aquesta tipologia de gravats d’entrades reials se’n té precedents a Europa, des del s. XVI.
A Catalunya trobem aquests rotlles a partir del s. XVIII i es feien en xilografia, més estrets i llargs i amb temes de processons -Setmana Santa, Corpus…- malgrat que el 1827 se’n va fer un altre amb l’entrada reial de Ferran VII però amb la tècnica de l’estampació al bac.
Contextualitzada la peça, parlem una mica de l’estat de conservació en el moment que arriba al taller. Hem dit que aquesta peça estava pensada per ser un joc infantil i això podria explicar el mal estat en el que estava quan va entrar al taller. La peça estava tan deteriorada (estrips, pèrdua de suport, mossegades de rosegadors, etc) que ja s’havia intervingut amb anterioritat, tant per l’anvers com pel revers, on s’hi havia encolat les pàgines d’una revista.
mossegades de rosegador
revista enganxada
Vist l’estat de conservació, es proposa la neteja de la peça, l’eliminació de reparacions anteriors i la consolidació dels estrips i les llacunes. Comencem, com sempre, amb una neteja mecànica en sec amb gomes de diferents dureses.
El pas següent és eliminar les reparacions anteriors perquè provoquen tensions a la peça i la perjudiquen. Per això hem de saber amb què podem reversibilitzar-les, i per això fem proves a l’adhesiu que, com sospitàvem, resulta ser cola proteica i és reversible amb aigua.
Com que tenim molts suports secundaris encolats al revers, i sabem que la cola és soluble en aigua, el millor és procedir amb una neteja humida per immersió, però abans cal saber si les tintes aguantaran el contacte amb l’aigua o si es dissoldran i perdrem tota la informació.
S’han de fer les proves de solubilitat de TOTS els elements sustentats. En aquest cas la major part de l’obra és gravat amb tinta grassa que en principi no hauria de ser soluble a l’aigua, però també té un segell que s’ha de comprovar. Els segells acostumen a ser un problema.
Un cop tenim la certesa que no desapareixerà res que no volguem fer desaparèixer, traslladem el gravat a la pica per a la neteja per immersió que dissoldrà la brutícia i els àcids solubles de degradació. Aprofitem per retirar tots els papers enganxats al revers.
Tenim el rotlle fragmentat en les cinc làmines originals. Quan encara són molls els laminem individualment amb un paper japonès encaixant abans els estrips que hi hagi. Això donarà una base sòlida al paper que estava debilitat i ens permetrà treballar-hi durant la consolidació.
El paper de laminació de base és finet i ara el que fem és encolar diverses capes a les llacunes per aconseguir un gruix i un to similar a l’original. Encolem capes per l’anvers i n’eliminem l’excedent, així la llacuna queda arran i no s’aprecia cap graó en l’empelt, i després unim els cinc fragments.
I procedim amb el retoc cromàtic amb aquarel·les i llapissos de colors per harmonitzar visualment la peça. Ho fem perquè els ulls no se centrin en les pèrdues de suport reintegrades i poguem gaudir-la en tot el seu esplendor. Ep! Les llacunes no ens les inventem, en aquest cas aprofitem que la @lfbonet ens va facilitar la info que a l’AHCB n’hi havia un altre i el fem servir de pauta.
Entrada reial abans de la restauració
Entrada reial després de la restauració
