En restauració d’obra gràfica no és poc freqüent haver de tractar peces que presenten taques d’origen greixós. És habitual veure aquest tipus de deterioració que amb el temps s’oxida tacant el paper.
Eliminar aquestes taques d’origen greixós no sempre és fàcil, de fet, acostuma a ser un mal de cap. Quan entra una peça al taller amb aquest tipus de patologia (i aquí en podríem afegir unes quantes més), és important fer una mica de pedagogia i explicar-li bé al propietari que és molt possible que les taques no marxin.
Feta la pedagogia, toca posar-se mans a l’obra i intentar eliminar al màxim les taques anant tan enllà fins on la peça ens deixi, sempre respectant-la i mai perjudicant-la. Com bé sabeu, hi ha diferents tècniques per treure taques: la, potser, més tradicional és provar tots els dissolvents que tenim a l’abast de menys tòxic a més tòxic. Podem basar-nos en el triangle de Teas i també fer servir les ja clàssiques proporcions d’isooctà, acetona i etanol. I finalment podem arribar a la conductivitat de R. Wolbers pensant que, potser, alguna cosa acabarà per funcionar.
Però, i si res d’això funciona? Doncs es recorre a la bibliografia i als col·legues de professió que és de qui més se n’aprèn. En el meu cas, i arran d’una conferència en línia que va fer durant el confinament pel departament de conservació i restauració de la Universidad de Granada, vaig acabar contactant amb l’Amparo Escolano de South Florida Art Conservation qui va parlar-me de les lipases per primera vegada (o, al menys, va ser la primera vegada que jo vaig parar-hi l’orella).
Les lipases són un tipus d’enzims. La seva funció en el cos humà és disgregar els lípids per permetre’n la seva absorció. Les aplicacions de les lipases en la indústria, van des de la fabricació de detergents, líquid de lents de contactes, productes làctics, fabricació de begudes, producció de productes químics, etc. Poden ser d’origen animal, vegetal o microbià i són solubles en aigua cosa que ens permet gelificar-la, per exemple, en agarosa.
PROCEDIMENT:
S’elabora un gel d’agarosa d’uns 2mm de gruix (amb la finalitat de no causar aurèoles farem proves prèvies per tal de saber la concentració que necessitem; podem començar amb un 5%), i suficientment gran per a cobrir la superfície de la taca. Es deixa deshidratar tota la nit. Al dia següent se submergeix el gel d’agarosa dins el líquid per a netejar les lents de contacte (del que es compra a la farmàcia, si podeu triar que sigui el que porta menys conservants i additius), i es deixa rehidratar. Per a saber el temps de rehidratació podeu fer una prova prèvia amb colorant: quan el gel hagi absorbit el colorant sabreu que aquest és el temps de rehidratació. Seguidament el gel s’eixuga amb un tissue i es col·loca sobre la taca.
Els resultats aconseguits en 20 minuts, són així d’espectaculars:
Tractament de les taques de greix en un cartell del Santuari de Núria (guaix sobre paper) propietat de Jaume Clotet. A la imatge superior: la taca abans de tractar-se. Al centre: després de provar amb tot tipus de dissolvents. A la imatge inferior: la taca després de tractar-la amb les lipases.
