Varen arribar al taller 165 expedients d’obres públiques relligats, tots afectats per l’atac dels microorganismes. Els documents havien estat aïllats convenientment pel personal de l’arxiu dins de sobres de plàstic de tereftalats de polietilè amb la finalitat de controlar l’extensió de la infecció.

L’alteració química provocada pels enzims dels microorganismes afectava a una de les vores dels documents ja fos el llom o el tall exterior on s’apreciava una pèrdua notable de suport que no havia afectat la integritat de la informació. No s’observaren a primer cop d’ull espores que fessin pensar que estiguessin actius. Els lligalls es podien classificar segons les zones afectades pels enzims dels microorganismes en:

• Zones amb afectació lleu: aquelles zones que malgrat es veien  afectades, tant sols s’apreciava un viratge en la coloració des del grogós fins el lilós. Físicament es trobaven en bon estat i podien manipular-se amb seguretat.
• Zones amb afectació greu: aquelles zones afectades per microorganismes que a més a més de tenir una coloració diferent eren lleugerament més fràgils, manipulant-les es corria el risc d’estripar-les.
• Zones amb afectació molt greu: aquelles zones que es desfeien soles sense pràcticament manipular-les.

A més a més de les pèrdues degudes als fongs també s’observaven, en menys freqüència, galeries d’insectes amb els corresponents excrements i com brutícia generalitzada. Intercalats entre els documents també hi havia diaris molt acidificats que havien traspassat l’àcid a les pàgines annexes i plànols de tela emmidonada que es veien clarament més afectats pels microorganismes que la resta de documents.

La proposta d’intervenció va consistir en una neteja en profunditat aspirant amb filtres HEPA cadascuna de les pàgines dels expedients, deslligant els expedients que estaven afectats per la part de la costura i que amagaven els fongs entre plec i plec i consolidant amb paper japonès baix gramatge les zones afectades pels fongs, i també es van intercalar camises de paper barrera entre els els diaris prevenint-ne el traspàs de l’acidesa.

Es considera una actuació de mínima intervenció perquè es van dur a terme els procediments mínims per aconseguir l’únic objectiu de permetre la manipulació, la digitalització i sobretot la perdurabilitat dels documents. És per això que ni es va utilitzar un paper japonès tenyit i del mateix gramatge ni es varen tornar a cosir els lligalls que s’havien desmuntat.