La neteja per capil·laritat i la teoria de vasos comunicants

Un dels processos bàsics en la restauració de paper és la neteja humida (sí, mullem el paper). La neteja humida més habitual és per immersió, és a dir, un cop s’ha comprovat que les tintes no són solubles en aigua (i no es correran quan es mullin) s’agafa el document i se submergeix, degudament protegit entre teixit no-teixit, en aigua. Amb aquesta neteja el que aconseguim és solubilitzar els àcids lliures perjudicials del paper, algunes taques d’humitat i brutícia que no hem pogut eliminar mecànicament.

El procés s’acostuma a fer dins d’una cubeta o una pica suficientment gran perquè la peça no topi amb les vores. Malgrat omplir el recipient amb molt poca aigua, un o dos dits, la peça sempre queda flotant i és susceptible de moure’s amb les petites onades, etc. És un procés, doncs, que es pot fer amb peces que conservin certa integritat estructural i que, sobretot, no tingui elements sustentats (tintes) solubles.

Neteja humida de documents per immersió i per capil·laritat

A l’esquerra, bifolis del Llibre de Delfià de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà durant el procés de neteja humida per immersió, a la dreta els papers pintats del cambril de la Verge de Montserrat de Basílica de Santa Maria de Mataró durant una neteja per capil·laritat.


Avís important:

Aquesta és una tècnica complexa que requereix uns coneixements profunds de conservació – restauració. Si us plau, no us aventureu a fer-la a casa si no teniu formació específica, i adreceu-vos a un professional titulat.


La neteja humida per capil·laritat funciona d’una manera força diferent. Es necessita:

  • *Una tela que permeti transportar el líquid de neteja i que no es dilati ni contregui amb l’aigua (fem servir una sontara)
  • *Una cubeta plena d’aigua
  • *Una cubeta buida de la mateixa capacitat que la primera (ens podem estalviar aquesta cubeta si ho situem tot dins la pica)
  • *Una superfície rígida, llisa i més gran que la peça (com per exemple un vidre o un metacrilat gruixut que no es corbi)

SCHALKX, Hilde; IEDEMA, Piet; REISSLAND, Birgit; VAN VELZEN, Bas. “Aqueous treatment of water-sensitive paper objects”. ?Journal of Paper Conservation,? vol. 12, num. 1 (2011), p. 11-20.

SCHALKX, Hilde; IEDEMA, Piet; REISSLAND, Birgit; VAN VELZEN, Bas. ”Aqueous treatment of water-sensitive paper objects”. ?Journal of Paper Conservation,? vol. 12, num. 1 (2011), p. 11-20.


S’agafa el vidre i es posa sobre les dues cubetes, una cubeta a cada extrem del vidre. La cubeta plena d’aigua ha de quedar més enlairada que la cubeta buida, com a mínim el vidre ha de tenir una inclinació de 2º i com a màxim fem 45º (com menys inclinació més lent serà el procés però també més segur).

Seguidament es col·loca la sontara seca sobre el vidre sense que faci arrugues i se’n col·loca un extrem a la cubeta sense aigua i l’altre a la cubeta plena d’aigua, es pot humectar la tela amb un dalia.

Aquesta tècnica es basa en el fenomen dels vasos comunicants que va explicar Galileu: quan es posen en comunicació dos dipòsits que contenen un mateix líquid que inicialment està a diferent altura, el nivell d’un dels dipòsits baixa mentre puja el de l’altre fins que tots dos s’igualen.

Principi dels vasos comunicants

Teoria dels vasos comunicants

Quan submergim una punta de la tela a l’aigua el que estem fent és comunicar les dues cubetes i l’aigua dels dos dipòsits tendeix a equilibrar-se. Això el que fa és transportar l’aigua d’un costat  a l’altre creant una “corrent d’aigua” continu que nosaltres aprofitem per a realitzar la neteja de segons quines peces.

El procés és extremadament lent però és molt recomanable per a peces que siguin molt fràgils com per submergir-les en aigua o per peces que tinguin els elements sustentats molt deteriorats o fins i tot per a pastels.

Aspectes a tenir en compte:

  • *Pot ser que el paper es dilati durant el procés, s’ha d’anar amb compte perquè si queden zones que no entren en contacte amb la tela no es netejaran i es crearan aurèoles.
  • *Es veu com la brutícia es va transportant per la tela i acaba a la cubeta “de l’aigua bruta”, quan deixi de sortir aigua groga la peça estarà prou neta com per donar per acabat el procés.
  • *Si la peça és molt gruixuda i les tintes no són solubles i estan en bon estat es pot posar una altra tela sobre la peça per accelerar una mica el procés i aconseguir que l’aigua arribi bé a tot arreu.
  • *La sontara es pot reutilitzar, però s’ha de vigilar que quedi ben neta si es torn a afer servir.
  • *Es pot cobrir amb una cúpula la peça retenint així l’evaporació de l’aigua i creant una mena de càmera d’humitat.
  • *Es pot deixar assecar la peça sobre el mateix sontara buidant la cubeta de l’aigua neta.


Articles relacionats:

Afegeix un Comentari