Berta Blasi. Conservació i restauració de material d'arxiu i d'obra gràfica – Barcelona

Sens dubte, i amb diferència, les catàstrofes relacionades amb l’aigua són un dels majors enemics d’arxius i biblioteques. Un nombre molt elevat de les alteracions i degradacions de llibres i documents són les provocades per l’aigua. La tinta s’esborra, les fibres del paper es debiliten i finalment apareixen els microorganismes que acaben amb el que quedava. Malgrat la gravetat, si aconseguim intervenir a temps (per això s’aconsella tenir un pla de prevenció de catàstrofes estudiat i preparat), serà possible salvar el fons. Hi haurà un tant per cent del fons que estarà en mal estat i segurament, després d’avaluar la situació, caldrà fer restaurar.

Aquest és el cas dels Llibres d’Actes que ens ocupen. L’arxiu va patir un incendi que va extingir-se amb aigua, passats els dies van aparèixer les primeres colònies de microorganismes que ràpidament van acabar fent dels llibres el seu plat principal. Quan es van detectar es va aïllar el fons i es van controlar les condicions ambientals aconseguint frenar l’atac dels fongs.

Arriben al taller aquests llibres manuscrits sobre paper de pasta de draps i relligats amb fil de cànem, afectats per microorganismes actualment inactius. Tots presenten descomposició típica de l’atac de fongs i a les zones afectades hi ha pèrdues de suport importants. A més, el paper que ha resistit l’atac està molt debilitat i té una textura avellutada que es descomposa només de tocar-lo. Els enzims dels microorganismes han tenyit la zona amb tons lilosos i grogosos. Per tal de poder digitalitzar la documentació es fa imprescindible reforçar tota la zona superior dels documents amb una fina capa de paper japonès

En aquest cas se’ns presenten sis llibres de registre de mossos molt malmesos. Passa sovint que degut al mal emmagatzematge els documents d’arxiu es deterioren de manera irreversible. Les patologies que mostren aquests llibrets apunten que en algun moment de la seva història van patir una inundació: fang, palla, microorganismes, pàgines enganxades…
El paper de pasta mecànica imprès i manuscrit s’ha descolorit per l’acció de l’aigua i molts dels registres s’han perdut per sempre, les grapes que els “enquadernen” estan rovellades i cada cop mes corroeixen el suport. L’atac de microorganismes ha provocat la fragilitat del suport amb pèrdues importants, taques de coloració morada…  Els quaderns també mostren arrugues, plecs, pèrdua de suport i tintes corregudes.

Actuar amb rapidesa i determinació en el cas d’una fuita d’aigua o inundació és crucial pel futur de la informació que alberguen els documents, tractar-los immediatament possibilitarà preservar-los per el futur. En el cas que els documents hagin patit la catàstrofe amb anterioritat a la nostra custòdia serà interessant prioritzar-ne el tractament per davant d’altres peces ja que els potencials agents de deterioració, com ara microorganismes, poden estar latents i ser una font d’infecció per la resta del fons.

El tractament genèric que s’aplica als documents afectats per fongs és, en primer lloc, l’aspiració individual de cada pàgina, llom, capçada… amb un aspirador que tingui filtres HEPA que garanteixen la captura de les espores dels microorganismes no retornant-les a l’ambient. En segon lloc es pot consolidar i reintegrar el suport assegurant que els fragments més fràgils no es despendran dels documents i en tercer lloc, si es desitja, es pot tornar a enquadernar.

A la imatge, desmuntat dels quadernets i aspiració amb filtres HEPA dels microorganismes pàgina per pàgina.

Procedència de la peça: Museu de Badalona

Vegeu també el Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes o Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio.

De la revista:
Unicum. Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. 2011, núm. 10. Barcelona: 2011. ISSN: 1579-3613

De l’article:
BLASI, Berta. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10,  p.63-72.

Malgrat que la lluita contra els microorganismes és una tasca constant en arxius i biblioteques, s’ha demostrat que amb pocs recursos, tant econòmics com humans, es poden mantenir sota control.

L’objectiu d’aquest article és demostrar l’efectivitat d’un pla parcial d’actuació exposant-ne un exemple pràctic, i encoratjar als responsables de la conservació dels centres a dur-lo a terme amb pocs mitjans.

Buidat del sumari d’aquest número:

• BAGAN, R., GUAL, E., SALA, M., SILVESTRE, D. “El Gran dia de Girona”, la restauració d’una obra de gran format. Unicum. 2011, núm. 10, p. 5-26.
• SPERANZA, L., VERDELLI, M., PRESENTI, N. Tècniques modernes per a l’entelat transparent de pintures. Unicum. 2011, núm. 10, p. 27-38.
• RULLAN, M.T., GALLARDO, M.D. Les temptacions de Sant Antoni. Tractament de conservació i restauració de dues pintures inèdites de la catedral de Mallorca. Unicum. 2011, núm. 10, p. 39-48.

• PERELLA, B., MUIÑOS, M. Conservació i restauració de còmic: el mètode nord-americà. Unicum. 2011, núm. 10, p 49-62.
• BLASI, B. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10, p. 36-72.

• ARTIGAU, M., PLAYÀ, E. L’alabastre de Sarral com a suport escultòric. Descripció i introducció geològica. Unicum. 2011, núm. 10, p. 73-85.
• PLAYÀ, E., ARTIGAU, M. TAULER, E. Caracterització i estudi de procedència de l’alabastre del retaule de l’altar major de Poblet. Unicum. 2011, núm. 10, p. 85-96.

• REMOLÀ, J.A. Recipients de bronze romans recuperats en les excavacions arqueològiques del PERI-2 (Jaume I – Tabacalera) de Tarragona. Unicum. 2011, núm. 10, p. 97-102.
• BERNAT, F.M. [et al.]. Estudi del conjunt de recipients de bronze romans procedents de l’excavació PERI-2 (Tarragona): consideracions tècniques per a la seva conservació i restauració. Unicum. 2011, núm. 10, p. 103-116.

• RUÍZ-MORENO, S. [et al.] Identificació amb metodologies fotòniques no destructives d’una obra inèdita de Theodor Gaspar Smitz. Unicum. 2011, núm. 10, p. 117-126.
• SALVADÓ, N., BUTÍ, S., PRADELL, T. Alteracions en les fulles de plata aplicades sobre fusta policromada d’època medieval. Unicum. 2011, núm. 10, p. 127-134.
• MARTÍNEZ, R., ROCABAYERA, R. Els olis essencials. Conservació preventiva en el control microbiològic. Unicum. 2011, núm. 10, p. 135-142.
• GALÁN, A. Investigació en conservació del patrimoni cultural a Espaya: estat de la qüestió. Unicum. 2011, núm. 10, p. 143-148.

• ARTIGAU, M., ÁLVAREZ, A. Eduard Porta imparteix la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de l’ESCRBCC. Unicum. 2011, núm. 10, p. 149-150.
• BALUST, L. Videoconferència del 5è congrés “Color i Conservació”. Unicum. 2011, núm. 10, p. 151-152.

Bueno, Dante J. and Silva, Julio O. and Oliver, Guillermo Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio. Anales de Documentación, 2003, vol. 6, pp. 27-34. [Journal Article (Print/Paginated)] [Disponible a: <http://eprints.rclis.org/14197/1/ad0602.pdf>]

Cultiu de microorganismes realitzat al taller

L’article titulat Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio de Dante J.Bueno, Julio O.Silva i Guillermo Oliver que es publica el 2006 a Anales de Documentación té com a objectiu exposar les conclusions de l’estudi realitzat a Tucumán, Argentina, des del febrer de 2000 a gener de 2001 en una biblioteca científica.

Tot i que les espores son elements habituals d’ambients externs és conegut que els ambients interns també en contenen. La majoria dels fongs que trobem als interiors son saprofítics, és a dir que obtenen la seva energia de matèria orgànica morta com ara la fusta, el paper, la pintura, la pols, la pell i els aliments. Moltes de les espores fúngiques poden provocar al·lèrgies en els individus i de totes elles un petit grup són patògenes i fins i tot produeixen micotoxines i per tant poden danyar no només sobre els llibres sinó també sobre el personal d’arxiu o biblioteques i els seus usuaris.

L’article exposa que els autors varen recollir les mostres dos cops al mes amb cinc plaques de petri de 90 mm de diàmetre amb brou de cultiu des del febrer de 2000 al gener de 2001 seguint una tècnica volumètrica per al mostreig de l’aire amb una exposició de 10 minuts de les plaques obertes situades a les estanteries a una alçada de 1-1,5m. En cada cas va mesurar-se la temperatura ambiental. Les càpsules de petri van ser incubades a 25-28ºC durant set dies i les colònies van ser enumerades i identificades fins al gènere.

Segons exposen els autors, la tècnica emprada presenta algunes limitacions ja que el mostreig per gravetat és un mètode no quantitatiu que es veu afectat per la mida i la forma de les partícules i pel moviment de l’aire del voltant. És per això que les partícules grans tenen més probabilitat de dipositar-se sobre el medi de cultiu. Aquest factor pot portar a la mal interpretació dels resultats de les mostres podent dominar les espores més grans i excloure’n les petites. Variables com el temps d’exposició de les plaques, la humitat, la ventilació o la pol·lució dels llibres poden afectar el resultat de les anàlisis. Tampoc pot mesurar-se amb aquesta metodologia la concentració de fongs en l’ambient ja que el volum de l’aire no és conegut.

L’article conclou que, malgrat les limitacions de la tècnica de mostreig emprada, l’estudi proporciona informació útil sobre la incidència dels fongs sobre la biblioteca i el seu comportament al llarg dels mesos de mostreig. Sabent que l’existència de microorganismes és inqüestionable i difícil d’eradicar és extremadament necessari dur a terme un manteniment periòdic freqüent sobre els filtres d’aire, el mobiliari de la biblioteca i els volums emmagatzemats.