Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

Arriba al taller per a ser restaurat el “Llibre de notas dels contractes pertanyents a Salvi Bordas y Casademont, pagès del terme de Delfià y als seus” datat el 1760, però que conté ressenyes de documents des de finals del segle XIV fins al segle XVIII procedent de l‘Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.

La peça té una enquadernació de cartera amb cobertes flexibles de pergamí i reforços als lloms de pell. Formen el bloc quatre quadernets d’unes vint-i-quatre pàgines cadascun i estan cosits amb fil de lli o cànem.

El primer quadernet està molt malmès a la zona del tall exterior degut a l’efecte corrosiu dels enzims de microorganismes i, malgrat tots els quadernets estan fràgils en aquesta zona, només hi ha pèrdues greus de suport a les primeres quinze pàgines. De la pàgina cinquanta en endavant les pàgines estan en blanc exceptuant la vuitanta-cinc i la vuitanta-sis que contenen un índex. En general tot el bloc té taques concentrades als talls exterior i inferior possiblement causades per una mullena o potser per miccions de rosegadors.

El pergamí de l’enquadernació està força malmès en el plec de la solapa, part coincident amb la zona atacada pels microorganismes. A les zones de plec i de frec el pergamí està esquinçat. S’observa també al llom una zona mossegada per un rosegador entre reforç de pell i reforç de pell que ha deixat al descobert els quadernets. Els reforços de pell es troben molt ressecs i malmesos.

El procés de conservació i restauració s’ha basat en el criteri de mínima intervenció, intentant respectar al màxim la peça i realitzant-li les mínimes modificacions possiles amb la finalitat de garantir-ne la preservació. S’ha hagut de desmuntar, netejar, laminar puntualment a les zones més afectades pels microorganismes, i també s’ha netejat, reforçat i consolidat el pergamí. Novament s’ha tornat a cosir i s’ha dotat l’enquadernació d’una tanca que s’havia perdut.

Vegeu la notícia a la web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya

Vegeu la notícia a la web del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Varen arribar al taller 165 expedients d’obres públiques relligats, tots afectats per l’atac dels microorganismes. Els documents havien estat aïllats convenientment pel personal de l’arxiu dins de sobres de plàstic de tereftalats de polietilè amb la finalitat de controlar l’extensió de la infecció.

L’alteració química provocada pels enzims dels microorganismes afectava a una de les vores dels documents ja fos el llom o el tall exterior on s’apreciava una pèrdua notable de suport que no havia afectat la integritat de la informació. No s’observaren a primer cop d’ull espores que fessin pensar que estiguessin actius. Els lligalls es podien classificar segons les zones afectades pels enzims dels microorganismes en:

• Zones amb afectació lleu: aquelles zones que malgrat es veien  afectades, tant sols s’apreciava un viratge en la coloració des del grogós fins el lilós. Físicament es trobaven en bon estat i podien manipular-se amb seguretat.
• Zones amb afectació greu: aquelles zones afectades per microorganismes que a més a més de tenir una coloració diferent eren lleugerament més fràgils, manipulant-les es corria el risc d’estripar-les.
• Zones amb afectació molt greu: aquelles zones que es desfeien soles sense pràcticament manipular-les.

A més a més de les pèrdues degudes als fongs també s’observaven, en menys freqüència, galeries d’insectes amb els corresponents excrements i com brutícia generalitzada. Intercalats entre els documents també hi havia diaris molt acidificats que havien traspassat l’àcid a les pàgines annexes i plànols de tela emmidonada que es veien clarament més afectats pels microorganismes que la resta de documents.

La proposta d’intervenció va consistir en una neteja en profunditat aspirant amb filtres HEPA cadascuna de les pàgines dels expedients, deslligant els expedients que estaven afectats per la part de la costura i que amagaven els fongs entre plec i plec i consolidant amb paper japonès baix gramatge les zones afectades pels fongs, i també es van intercalar camises de paper barrera entre els els diaris prevenint-ne el traspàs de l’acidesa.

Es considera una actuació de mínima intervenció perquè es van dur a terme els procediments mínims per aconseguir l’únic objectiu de permetre la manipulació, la digitalització i sobretot la perdurabilitat dels documents. És per això que ni es va utilitzar un paper japonès tenyit i del mateix gramatge ni es varen tornar a cosir els lligalls que s’havien desmuntat.

Ja vàrem parlar anteriorment dels deterioraments derivats de les catàstrofes provocades per l’aigua. En aquest cas arriben al taller quatre llibres d’actes visiblement atacats per microorganismes que actualment semblen inactius. La deterioració es veu clarament a les parts superiors i inferiors dels documents que tenen una coloració lilàcia, han perdut la consistència i tenen llacunes i estrips. En un dels llibres la deterioració és molt més greu que a la resta.

La proposta inicial per a la intervenció d’aquests quatre volums passava per desinfectar les peces, netejar-les i consolidar-ne les parts més febles mantenint les enquadernacions originals exceptuant un dels exemplars que es veia d’entrada que s’hauria d’enquadernar de nou.

Durant el procés de restauració i analitzant amb més profunditat cada llibre individualment es va arribar a la conclusió que seria necessari enquadernar de nou totes les peces. Si bé havia semblat d’entrada que les enquadernacions estaven en bon estat i es podrien conservar després es va veure que no era així. Els microorganismes havien penetrat dins les ànimes de cartró de les tapes i també en el llom entre l’enquadernació i la tripa del llibre. Així doncs, tenint en compte el mal estat i el seu poc valor històric es va decidir enquadernar de nou però mantenint el cosit, les etiquetes i els lloms de pergamí originals.

Aquest és un exemple, en podríem dir uns quants i segur que a la llarga en publicarem més, que la proposta de restauració que es fa inicialment pot ser sotmesa a modificacions quan la peça és al taller. Aquestes variacions sobre la proposta inicial a vegades poden comportar l’alteració del pressupost o a vegades corregir tant sols de les tècniques i els materials utilitzats.

Sens dubte, i amb diferència, les catàstrofes relacionades amb l’aigua són un dels majors enemics d’arxius i biblioteques. Un nombre molt elevat de les alteracions i degradacions de llibres i documents són les provocades per l’aigua. La tinta s’esborra, les fibres del paper es debiliten i finalment apareixen els microorganismes que acaben amb el que quedava. Malgrat la gravetat, si aconseguim intervenir a temps (per això s’aconsella tenir un pla de prevenció de catàstrofes estudiat i preparat), serà possible salvar el fons. Hi haurà un tant per cent del fons que estarà en mal estat i segurament, després d’avaluar la situació, caldrà fer restaurar.

Aquest és el cas dels Llibres d’Actes que ens ocupen. L’arxiu va patir un incendi que va extingir-se amb aigua, passats els dies van aparèixer les primeres colònies de microorganismes que ràpidament van acabar fent dels llibres el seu plat principal. Quan es van detectar es va aïllar el fons i es van controlar les condicions ambientals aconseguint frenar l’atac dels fongs.

Arriben al taller aquests llibres manuscrits sobre paper de pasta de draps i relligats amb fil de cànem, afectats per microorganismes actualment inactius. Tots presenten descomposició típica de l’atac de fongs i a les zones afectades hi ha pèrdues de suport importants. A més, el paper que ha resistit l’atac està molt debilitat i té una textura avellutada que es descomposa només de tocar-lo. Els enzims dels microorganismes han tenyit la zona amb tons lilosos i grogosos. Per tal de poder digitalitzar la documentació es fa imprescindible reforçar tota la zona superior dels documents amb una fina capa de paper japonès

En aquest cas se’ns presenten sis llibres de registre de mossos molt malmesos. Passa sovint que degut al mal emmagatzematge els documents d’arxiu es deterioren de manera irreversible. Les patologies que mostren aquests llibrets apunten que en algun moment de la seva història van patir una inundació: fang, palla, microorganismes, pàgines enganxades…
El paper de pasta mecànica imprès i manuscrit s’ha descolorit per l’acció de l’aigua i molts dels registres s’han perdut per sempre, les grapes que els “enquadernen” estan rovellades i cada cop mes corroeixen el suport. L’atac de microorganismes ha provocat la fragilitat del suport amb pèrdues importants, taques de coloració morada…  Els quaderns també mostren arrugues, plecs, pèrdua de suport i tintes corregudes.

Actuar amb rapidesa i determinació en el cas d’una fuita d’aigua o inundació és crucial pel futur de la informació que alberguen els documents, tractar-los immediatament possibilitarà preservar-los per el futur. En el cas que els documents hagin patit la catàstrofe amb anterioritat a la nostra custòdia serà interessant prioritzar-ne el tractament per davant d’altres peces ja que els potencials agents de deterioració, com ara microorganismes, poden estar latents i ser una font d’infecció per la resta del fons.

El tractament genèric que s’aplica als documents afectats per fongs és, en primer lloc, l’aspiració individual de cada pàgina, llom, capçada… amb un aspirador que tingui filtres HEPA que garanteixen la captura de les espores dels microorganismes no retornant-les a l’ambient. En segon lloc es pot consolidar i reintegrar el suport assegurant que els fragments més fràgils no es despendran dels documents i en tercer lloc, si es desitja, es pot tornar a enquadernar.

A la imatge, desmuntat dels quadernets i aspiració amb filtres HEPA dels microorganismes pàgina per pàgina.

Procedència de la peça: Museu de Badalona

Vegeu també el Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes o Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio.

De la revista:
Unicum. Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. 2011, núm. 10. Barcelona: 2011. ISSN: 1579-3613

De l’article:
BLASI, Berta. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10,  p.63-72.

Malgrat que la lluita contra els microorganismes és una tasca constant en arxius i biblioteques, s’ha demostrat que amb pocs recursos, tant econòmics com humans, es poden mantenir sota control.

L’objectiu d’aquest article és demostrar l’efectivitat d’un pla parcial d’actuació exposant-ne un exemple pràctic, i encoratjar als responsables de la conservació dels centres a dur-lo a terme amb pocs mitjans.

Buidat del sumari d’aquest número:

• BAGAN, R., GUAL, E., SALA, M., SILVESTRE, D. “El Gran dia de Girona”, la restauració d’una obra de gran format. Unicum. 2011, núm. 10, p. 5-26.
• SPERANZA, L., VERDELLI, M., PRESENTI, N. Tècniques modernes per a l’entelat transparent de pintures. Unicum. 2011, núm. 10, p. 27-38.
• RULLAN, M.T., GALLARDO, M.D. Les temptacions de Sant Antoni. Tractament de conservació i restauració de dues pintures inèdites de la catedral de Mallorca. Unicum. 2011, núm. 10, p. 39-48.

• PERELLA, B., MUIÑOS, M. Conservació i restauració de còmic: el mètode nord-americà. Unicum. 2011, núm. 10, p 49-62.
• BLASI, B. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10, p. 36-72.

• ARTIGAU, M., PLAYÀ, E. L’alabastre de Sarral com a suport escultòric. Descripció i introducció geològica. Unicum. 2011, núm. 10, p. 73-85.
• PLAYÀ, E., ARTIGAU, M. TAULER, E. Caracterització i estudi de procedència de l’alabastre del retaule de l’altar major de Poblet. Unicum. 2011, núm. 10, p. 85-96.

• REMOLÀ, J.A. Recipients de bronze romans recuperats en les excavacions arqueològiques del PERI-2 (Jaume I – Tabacalera) de Tarragona. Unicum. 2011, núm. 10, p. 97-102.
• BERNAT, F.M. [et al.]. Estudi del conjunt de recipients de bronze romans procedents de l’excavació PERI-2 (Tarragona): consideracions tècniques per a la seva conservació i restauració. Unicum. 2011, núm. 10, p. 103-116.

• RUÍZ-MORENO, S. [et al.] Identificació amb metodologies fotòniques no destructives d’una obra inèdita de Theodor Gaspar Smitz. Unicum. 2011, núm. 10, p. 117-126.
• SALVADÓ, N., BUTÍ, S., PRADELL, T. Alteracions en les fulles de plata aplicades sobre fusta policromada d’època medieval. Unicum. 2011, núm. 10, p. 127-134.
• MARTÍNEZ, R., ROCABAYERA, R. Els olis essencials. Conservació preventiva en el control microbiològic. Unicum. 2011, núm. 10, p. 135-142.
• GALÁN, A. Investigació en conservació del patrimoni cultural a Espaya: estat de la qüestió. Unicum. 2011, núm. 10, p. 143-148.

• ARTIGAU, M., ÁLVAREZ, A. Eduard Porta imparteix la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de l’ESCRBCC. Unicum. 2011, núm. 10, p. 149-150.
• BALUST, L. Videoconferència del 5è congrés “Color i Conservació”. Unicum. 2011, núm. 10, p. 151-152.

Bueno, Dante J. and Silva, Julio O. and Oliver, Guillermo Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio. Anales de Documentación, 2003, vol. 6, pp. 27-34. [Journal Article (Print/Paginated)] [Disponible a: <http://eprints.rclis.org/14197/1/ad0602.pdf>]

Cultiu de microorganismes realitzat al taller

L’article titulat Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio de Dante J.Bueno, Julio O.Silva i Guillermo Oliver que es publica el 2006 a Anales de Documentación té com a objectiu exposar les conclusions de l’estudi realitzat a Tucumán, Argentina, des del febrer de 2000 a gener de 2001 en una biblioteca científica.

Tot i que les espores son elements habituals d’ambients externs és conegut que els ambients interns també en contenen. La majoria dels fongs que trobem als interiors son saprofítics, és a dir que obtenen la seva energia de matèria orgànica morta com ara la fusta, el paper, la pintura, la pols, la pell i els aliments. Moltes de les espores fúngiques poden provocar al·lèrgies en els individus i de totes elles un petit grup són patògenes i fins i tot produeixen micotoxines i per tant poden danyar no només sobre els llibres sinó també sobre el personal d’arxiu o biblioteques i els seus usuaris.

L’article exposa que els autors varen recollir les mostres dos cops al mes amb cinc plaques de petri de 90 mm de diàmetre amb brou de cultiu des del febrer de 2000 al gener de 2001 seguint una tècnica volumètrica per al mostreig de l’aire amb una exposició de 10 minuts de les plaques obertes situades a les estanteries a una alçada de 1-1,5m. En cada cas va mesurar-se la temperatura ambiental. Les càpsules de petri van ser incubades a 25-28ºC durant set dies i les colònies van ser enumerades i identificades fins al gènere.

Segons exposen els autors, la tècnica emprada presenta algunes limitacions ja que el mostreig per gravetat és un mètode no quantitatiu que es veu afectat per la mida i la forma de les partícules i pel moviment de l’aire del voltant. És per això que les partícules grans tenen més probabilitat de dipositar-se sobre el medi de cultiu. Aquest factor pot portar a la mal interpretació dels resultats de les mostres podent dominar les espores més grans i excloure’n les petites. Variables com el temps d’exposició de les plaques, la humitat, la ventilació o la pol·lució dels llibres poden afectar el resultat de les anàlisis. Tampoc pot mesurar-se amb aquesta metodologia la concentració de fongs en l’ambient ja que el volum de l’aire no és conegut.

L’article conclou que, malgrat les limitacions de la tècnica de mostreig emprada, l’estudi proporciona informació útil sobre la incidència dels fongs sobre la biblioteca i el seu comportament al llarg dels mesos de mostreig. Sabent que l’existència de microorganismes és inqüestionable i difícil d’eradicar és extremadament necessari dur a terme un manteniment periòdic freqüent sobre els filtres d’aire, el mobiliari de la biblioteca i els volums emmagatzemats.