Negatius sobre plaques de vidre, un material a preservar

Al segle XIX ja no els hi agradaven les arrugues. Els retratats demanaven als fotògrafs que els retoquessin les ulleres, les pigues i les potes de gall.

Exemple d'un retoc fotogràfic en un negatiu sobre placa de vidre

Els arxius i les biblioteques del nostre país alberguen fons importantíssims que constitueixen una molt valuosa font primària d’informació per ser tant fidel a la realitat. Malauradament -i des d’aquí ho denuncio- no hi ha a data d’avui centres que ofereixin la possibilitat de formar-se oficialment en la conservació i la restauració de material fotogràfic o fílmic. El reduït nombre de restauradors que han pogut aprendre a preservar i restaurar aquest material tant sensible han hagut de cursar els estudis a l’estranger. Ells, a la vegada, ens ofereixen l’oportunitat de transmetre’ns el seu coneixement organitzant cursos d’especialització.

Potser els estudis reglamentats més propers a la conservació i restauració de material fotogràfic és l’especialitat de document gràfic, sobretot pel què fa a material de protecció (capses, camises, fundes…), a les fotografies que han tingut com a format final el paper i per la facilitat amb la que trobem material fotogràfic juntament amb material de paper (àlbums, notes a paper annexes a les fotografies…).

Aquest mes de gener Escuela Restaura ha organitzat un curs de conservació i restauració de negatius sobre plaques de vidre amb Rosina Herrera al capdavant de les classes.

Diplomada en conservació i restauració de document gràfic a la Escuela Superior de Conservación y Restauración de Bienes Culturales de Madrid i llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València Rosina Herrera va obtenir la beca d’investigació Andrew W. Mellon al George Eastman House i posteriorment al Museum of Modern Art de Nova York on va adquirir durant quatre anys un elevat grau de formació específica en la matèria.

El curs intensiu i eminentment pràctic, ens ha permès ampliar els coneixements de conservació i restauració de fotografies analitzant prèviament la peça i identificant els diferents tipus d’aglutinants o emulsions (col·lodió, albúmina i gelatina), identificant les deterioracions específiques del material, les marques de retoc, etc.

Lixiviació del vidre i delaminació de la capa de gelatina

Decidint quins tractaments seran els més apropiats per a cada ocasió depenent de l’estat de conservació de la peça, de l’ús que se li donarà, de les condicions en què estarà… Sense oblidar el context general de la institució on estiguin custodiats.

Conservació i restauració d'un negatiu sobre placa de vidre

Preservant amb els materials més adients i amb els formats més ajustats a les necessitats individuals, tot realitzant carpetes, fundes o capses a mida.

Exemple d'una caixa per a negatius de vidre trencats

Afegeix un Comentari