Berta Blasi. Conservació i restauració de material d'arxiu i d'obra gràfica – Barcelona

Blasi, Berta Una plaga de mosques a l’arxiu [en línea]. Berta Blasi conservació – restauració de document gràfic, 2011. [Data de consulta 31 de març de 2011] Disponible a http://bertablasi.com/bibliografia/plaga-mosques-arxiu

A l’hivern de 2011 durant una visita a un arxiu del Berguedà l’arxiver va posar de manifest que tenien un problema gran amb una plaga de mosques, de centenars de mosques.

L’arxiu va guanyar en higiene al ser traslladat recentment de la carbonera de l’ajuntament al capdamunt d’una torre de pedra que fa molts anys havia estat una presó, en el mateix edifici.

Al entrar al dipòsit s’observaren moltes mosques al terra en un estat que semblava de desorientació: no es movien si no les tocaves i tot i així reaccionaven d’una forma estranya volant de costat arran de terra i en cercles. Quan l’arxiver va obrir els porticons de les finestres van aparèixer moltes més mosques entre el vidre i el porticó (com es pot observar a la imatge de l’esquerra), totes elles semblaven mortes però en realitat estaven endormiscades.

L’arxiver va comentar que periòdicament feien neteja de la sala tant del terra com de les lleixes com dels porticons, que havien tirat insecticida, que havien tapat forats… en definitiva s’havia fet tot el que estava a les seves mans per intentar eradicar la plaga però no s’havia tingut èxit.

Amb la finalitat de trobar una explicació al problema i a ser possible una solució, des del taller es va consultar a experts en plagues d’arreu d’Europa i els Estats Units i, segons les descripcions i imatges que se’ls havia facilitat, es va arribar a la següent conclusió: s’identificava una plaga de Musca Autumnalis. Aquest tipus de mosques acostumen a hivernar a principis-mitjans de tardor quan encara són larves dins els edificis per guardar-se del fred. És una espècie rural molt comú a Europa i només entra en conflicte amb les persones quan es refugia dins els edificis per hivernar. Les seves larves es desenvolupen a les toves de vaca i pugen per les parets fins trobar una escletxa per on entrar a les cases. Les finestres dels edificis són el seu racó predilecte ja que així s’escalfen amb el sol.

L’eliminació d’una plaga així en edificis antics en plena muntanya és pràcticament impossible i el millor tractament és una neteja periòdica a fons amb aspirador. És millor no matar-les amb pesticides ja que les mosques mortes serviran d’aliment als escarbats (Anthrenus, Attagenus…). A la primavera, quan les mosques despertin de la hibernació, es recomana deixar de manera controlada una finestra oberta per facilitar una via ràpida de sortida solucionant abans el problema.

• Share

Des de 2011 el Taller ofereix el servei de peritatge judicial en preservació, conservació i restauració de patrimoni documental.

Es pot concertar el servei mitjançant el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes, des del registre oficial de pèrits judicials del Departament de Justícia o bé directament des de l’apartat de contacte d’aquesta web.

Un pèrit judicial és un expert que aporta un informe avalat per la seva titulació específica i experiència amb la finalitat d’analitzar determinades proves, fets, situacions, etcètera, en un cas en conflicte. Aquest pèrit pot ser demandat per qualsevol de les parts en un judici i també pel jutge.

El peritatge que s’ofereix des del Taller es realitza sobre el patrimoni documental i s’aporta un informe d’expert sobre una peça o un fons on s’hi avalua l’estat de conservació, els possibles danys ocasionats i el valor implicaria restaurar-lo. Aquest informe, si s’escau, pot ser usat com a prova en un judici.

Vegem un parell d’exemples pràctics:

El nostre centre presta un valuós gravat de Pablo Picasso amb la finalitat de ser exposat a la sala d’un museu. Durant la inauguració un dels visitants s’ensopega i li cau la copa de cava sobre el gravat que no estava degudament protegit. És evident que el museu hauria d’assumir la catàstrofe, però s’hi oposa.

En un dels dipòsits del nostre arxiu un conducte d’aigua rebenta mullant i inundant molta de la documentació (única i irreemplaçable) que s’hi custodiava. La fuga no era gaire gran i no ho hem vist dins que ja era massa tard i en el 75% d’aquell dipòsit hi han proliferat els microoganismes. La vostra assegurança es nega assumir-ne les conseqüències.

Imatge: ©Paul Almasy/AKG Paris. Biblioteca de la Universitat d’Algèria

• Share

Conjunt de dos quadres a l’oli sobre cartró de temàtica taurina amb unes dimensions de 51cm x 218 cm i 218cm x 218cm. Les peces han arribat al taller amb clars signes d’una manipulació poc curosa.
En general el material es troba en bon estat però en determinats punts del marc s’observa que la pintura ha saltat degut a cops i fregaments. Al ser uns marcs d’un color grana molt saturat aquests danys es veuen molt.
El sistema d’emmarcat no és el més adient ja que està clavat directament sobre el cartró que serveix de suport a la capa pictòrica. A la cantonada superior esquerra d’un dels dos quadres es pot veure com el cargol que serveix per subjectar el marc a la pintura s’ha travessat de costat a costat i ha provocat que el cartró s’esberli.
Malgrat tot, el sistema d’emmarcat es conservarà perquè és el que ha triat expressament l’artista.

A la imatge inferior es mostra el quadre malmès pel cargol abans de la restauració i en un moment de la restauració en el procés de retornar el cartró deformat a la seva posició original.

• Share

Berta Blasi. Conservació d’enquadernacions. En Butlletí Informatiu de l’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya [en línia]. Barcelona, maig de 2011. [Consulta: 12 de juny de 2011]. Disponible a <http://www.arxivers.com/index.php/publicacions/butlleti-de-lassociacio/butlleti-de-laac/doc_download/333-butlleti-99.html> -URL actualitzada-

L’article publicat al Butlletí Informatiu núm. 99 [gener-març de 2011] de l’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya sobre conservació d’enquadernacions es divideix bàsicament en dos blocs. El primer detalla els paràmetres de conservació preventiva ideals i proposa tècniques per aconseguir-los. El segon bloc aborda els criteris bàsics de restauració amb la finalitat que l’arxiver que ha d’externalitzar una restauració sàpiga què hauria de demanar al restaurador.

• Share

L’Arxiu Històric Ciutat de Badalona va crear-se el 1979 amb l’objectiu de recollir, inventariar i difondre el patrimoni documental local, posant-lo a l’abast d’investigadors i del públic en general. Des de l’inici s’emplaça a les dependències del Museu de Badalona qui en té la responsabilitat i s’ocupa de la gestió.

L’Arxiu Històric Ciutat de Badalona vetlla, a més, per sensibilitzar ciutadans i institucions de la importància de la preservació, la recuperació i la difusió del patrimoni de la ciutat. Així, des de la seva creació l’arxiu ha anat creixent amb les aportacions de tots. Actualment abasta cronològicament els segles xiii-xx i consta de 650 metres lineals.

A la imatge de l’esquerra s’observa una de les tasques realitzades en el fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona: la neteja preventiva del fons amb un aspirador de filtres HEPA anti-microorganismes. A la imatge central s’observa en detall una reparació amb cinta autoadhesiva sobre l’emulsió d’una fotografia de Coloma Amigó que va arribar al Museu de Badalona amb molt mal estat cargolada sobre sí mateixa, una patologia molt típica de les fotografies. A l’extrem dret la peça un cop restaurada.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

• Share

Si la persona que estimes té un llibre preferit que s’ha llegit una vegada rere una altra fins el punt de quedar tant fet malbé que ja no es pot ni obrir, des del taller t’oferim una alternativa: restaurar un llibre per Sant Jordi en comptes de regalar-ne un de nou és una idea molt original que segur que sorprendrà!
T’hi animes?

• Share

Sánchez Hernampérez, Arsenio. Los desastres en los archivos: cómo planificarlos (una guía en siete pasos). Asturias: Trea, 2011. ISBN 978-84-9704-560-5

Un sinistre és la situació més crítica a la que pot enfrontar-se un centre documental. La segona guerra mundial, els conflictes balcànics o l’esfondrament de l’Arxiu Històric de Colònia són exemples ben coneguts d’una llarga llista de desolació que ha delmat el preciós llegat dels nostres avantpassats. Les causes són molt variades, però, en qualsevol cas, generen processos d’alteració violents que, en poques hores, són capaces de destruir completament documents, dipòsits i arxius sencers.

No tots els desastres són inevitables. La majoria podrien haver estat controlats mitjançant processos de valoració i correcció de riscos coneguts com ara la planificació de sinistres o gestió de desastres. Basats en metodologies emprades en la protecció civil, engloben tècniques de prevenció i de conservació amb les que és possible evitar incendis, inundacions o qualsevol altre tipus de fenomen destructiu. A més a més, permeten establir protocols de treball i reunir els recursos necessaris per tal d’actuar correctament en la protecció i salvament de la documentació.

Aquest manual és una guia pràctica. Mitjançant set passos consecutius recolzats en quadres de resum i formularis personalitzats, facilita la redacció de plans de desastre a la mida dels diferents tipus d’arxiu, independentment dels seus recursos o de les seves dimensions.

Text d’Arsenio Sánchez Hernampérez
Vegeu-ne el sumari i la introducció

• Share

M’agradaria saber quin paper s’utilitza per conservar fotografies i gravats, sense que siguin carpetes, i quins proveïdors les subministren.

A priori es poden fer servir qualsevol paper barrera que compleixi els requisits de conservació: reserva alcalina, tractament contra microorganismes, sense lignina, no blanquejat químicament…
Es poden adquirir a proveïdors com Arte&Memoria, Productos de Conservación o STEM.

Amb tot és necessari remarcar que no només els materials amb els que s’emmagatzemen les peces són importants sinó també les condicions ambientals que les envolten. Seria interessant conservar les fotografies en blanc i negre a uns 15-20ºC i entre el 30-35% d’humitat relativa i les de color a uns 10-18ºC amb una humitat relativa del 25-30%. Un requisit indispensable és que, sota cap concepte, no els toqui la llum de manera permanent. Sent realistes les condicions ambientals dels arxius no sempre són les ideals, ni molt menys, però si que és important que com a mínim la temperatura i la humitat relativa sigui el més estable possible, sense canvis sobtats. La revisió periòdica del fons i la neteja per aspiració dels dipòsits és un factor que contribueix al control de l’estat de conservació així com a mantenir a ratlla els microorganismes.

• Share

Manuscrit de l’escriptura d’una masia catalana. 400mm x 270mm.
Manuscrit de tintes ferrogàl·liques escrit sobre paper de bona qualitat. L’element sustentat n’ha corroït el suport provocant-ne la debilitació i en algunes zones fins i tot la pèrdua de suport. A més d’estrips i diversos plecs també s’observa la pèrdua de suport en el marge superior del document veient-se relativament poc afectat el text. A priori pot afirmar-se que, degut a les tintes, el conjunt del document és extremadament àcid.

.

• Share

El Museu de Badalona compta actualment amb un dels jaciments arqueològics urbans més grans d’Europa amb 3.400 m2 de ruïnes excavades i cobertes. També s’hi poden visitar les sales d’exposició permanent on es conserven peces d’art, objectes de la vida quotidiana, religiosos, militars, indumentària, objectes relacionats amb oficis i amb la indústria, maquinària…

Paral·lelament a l’edifici del Museu trobem diferents subseus en forma de jaciments romans museïtzats com la Casa dels Dofins, el Jardí de Quint Licini, el Conducte d’aigües; el poblat Ibèric del Turó d’en Boscà i  la masia de Can Miravitges (s.XVIII).

L’Arxiu d’Històric de la Ciutat de Badalona també se situa al mateix edifici i exposa i difon periòdicament la seva obra.

Durant el 2010 i coincidint amb La Capital de la Cultura Catalana, el Museu va tancar les portes al públic per a sotmetre’s a una reforma espectacular en el seu projecte museístic. Durant aquest període un potent equip multidisciplinar de restauradors, coordinats per l’arqueòloga del museu Pepita Padrós, va afrontar el repte de restaurar peces que encara no s’havien pogut exposar, peces que s’havien descobert a les últimes excavacions però també de recuperar-ne algunes que durant anys havien estat als dipòsits a l’espera d’ésser exposades. Paral·lelament també es va aprofitar per revisar els criteris amb els que algunes d’elles havien estat intervingudes amb anterioritat.

Totes les imatges d’aquest article es troben a l’exposició permanent del Museu de Badalona. A la part superior s’observa un paviment romà al qual se li va realitzar una neteja superficial. A la imatge inferior esquerra es veu un paviment romà opus spicatum, en forma d’espiga, que havia estat muntat sobre guix per mantenir-ne la forma que durant el recent procés de restauració es va retirar per ésser innecessari. A la imatge inferior dreta s’aprecia la tomba d’un infant que es pot veure a la zona de la necròpolis del subsòl. La tomba es trobava partida en dos i s’havia intervingut anteriorment amb uns criteris que ja no s’esqueien als actuals.

• Share