Com portem veient al llarg d’aquests anys, les alteracions degudes a l’aigua i el mal emmagatzematge són de les més habituals. Tant una com l’altra porten sovint a un atac de microorganismes que degraden encara més els documents.
Sovint al propietari de les peces, ja sigui públic o privat, les ha adquirit o li han arribat en mal estat i decideix restaurar-les.
Quan una peça en suport paper ha sofert una fuita d’aigua hem de tenir molt clares algunes coses:
- Que les aurèoles produïdes per l’aigua no sempre poden eliminar-se
- Que les taques produïdes pels enzims dels microorganismes, sovint de color rosa, lila o groc, no desapareixen
- Que la brutícia que hi havia en superfície (tipus pols) abans de la fuita passa a solubilitzar-se i penetra entre les fibres de manera que després no sempre es pot reversibilitzar
El cas que ens ocupa es un conjunt de quatre quadernets d’unes 4 – 6 pàgines cadascun. Hi ha al menys un quadernet que en té un altre d’enganxat. Es troben en un estat dolent, conserven l’estructura i el carteig excepte una peça. Mostren clares alteracions per aigua com ara aurèoles i fongs, possiblement latents, i taques amb pigmentació marró – negra. S’observen petites galeries de corcs i en un dels quadernets clares marques de rosegadors. Els elements sustentats es troben en bon estat. Es dedueix que han estat emmagatzemats en males condicions i mostren reserves en les zones de brutícia superficial, que n’hi ha molta. Al llarg dels plecs hi ha estrips i arrugues abundants
En aquest cas s’ha decidit retornar l’estructura sòlida als documents reintegrant llacunes i consolidant els estrips després d’haver realitzat una neteja en profunditat. Com s’aprecia a la imatge (a l’esquerra el document abans de la restauració i a la dreta després de la restauració) algunes de les taques han baixat d’intensitat però no han desaparegut. L’objectiu primordial de tota restauració és preservar la peça pel futur, tots les actuacions que siguin purament basades en raons estètiques hauran de ser sempre justificades.
