Ja sabeu que de tant en tant faig recopilació de les preguntes freqüents que em feu quan us visito als arxius, biblioteques i museus.

Avui toca publicar-ne una de nova que és força recurrent i que últimament, per un seguit de fets que no vénen al cas, m’ha portat a investigar i a haver de fer unes quantes trucades. I és precisament per aquestes trucades que he hagut de fer, que aquest apunt l’escric juntament amb la Gemma Goicoechea, conservadora i restauradora de l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb qui vaig estar parlant per tal d’assegurar-me que “remàvem totes en una mateixa direcció”.

El tema dels estàndards en realitat és molt senzill però per algun motiu l’hem anat fent complexe i ara mateix hi ha un garbuix generalitzat de conceptes, estàndards, ISOs i materials que no hi ha qui en tregui l’entrellat. Publiquem aquest apunt sobre estàndards en materials de conservació pla i senzill perquè no hi ha hagi dubtes del material que cal fer servir.

ISO 9706 – paper i cartró de conservació

Els papers que han passat la ISO 9706 són papers de conservació permanent. Asseguren un pH entre 7’5 i 10, un encolat neutre i una reserva alcalina de com a mínim 0’4 mol. També tenen garantida la resistència a l’oxidació, el paper no es tornarà groc amb el temps perquè la quantitat de lignina permanent a la polpa és inferior al 0’5 Kappa. Els papers que hagin passat aquest estàndard també són més resistents als estrips.

Així doncs, si volem adquirir papers de conservació haurem de demanar al nostre proveïdor la fitxa tècnica dels papers on hi posi que han passat la ISO 9706.

Hi ha una altra estàndard, la ISO 11108 també és per a papers de valor històric i que encara és més exigent que la 9706: requereix materials d’origen de més qualitat, un gramatge determinat i resistència al plec.

ISO 18916 – paper i cartró de conservació específic per a fotografia

Els papers amb la ISO 18916 (també podreu sentir a parlar de la ISO 14523:1999, que és l’anterior a la ISO 18916:2007) han passat el Photograhic Activity Test, també conegut com a PAT. A les conservadores ens sentireu més a parlar del PAT que no pas de la ISO 18916. El PAT és un test que va desenvolupar l’Image Permanence Institute de Nova York que estudia la interacció entre les imatges fotogràfiques i els papers amb els que entren en contacte, per exemple dins de fundes, carpetes, capses, etc. Però no només pot passar el PAT el paper sinó que també pot passar-lo els adhesius, les tintes, els vidres, etiquetes, sistemes d’emmarcat, etc. En realitat qualsevol cosa pot ésser testada amb el Photographic Activity Test, només s’ha d’estar disposat a assumir el cost de l’estudi.

El PAT és un test exigent i podem dir que tot el material que sigui òptim per a fotografia ho serà per a qualsevol altre tipus de suport (parlant de patrimoni documental, obra gràfica i fotografia, òbviament).

És per això que si volem adquirir papers de conservació que entrin en contacte amb fotografies haurem de demanar al nostre proveïdor la fitxa tècnica dels papers on hi posi que han passat la ISO 18916 o el Photographic Activity Test. En aquest cas podrem fer servir aquests papers no només per a fer carpetes pera  fotos sinó que també ens serviran per a fer carpetes per a qualsevol altre tipus de document.

ISO 18916 i PAT – plàstic de conservació

Si aneu seguint el blog o hem coincidit en algun curs sabreu que lliuro una batalla contra els plàstics de conservació. I n’estic tant convençuda que fins i tot vaig dedicar un apunt al blog a parlar de quin material haurien de ser les fundes de conservació, de plàstic o de paper?. Temps després d’escriure’l vaig tenir la sort d’assistir a un curs al CRBMC impartit per una eminència en el camp de la conservació del plàstic on vàrem parlar sobre els plàstics històrics i la seva identificació i conservació, i que només va fer que reafirmar-me en el tema.

Conviccions al marge sóc plenament conscient que el plàstic és un material que s’utilitza habitualment als arxius, biblioteques i museus per ser transparent i perquè tot queda molt més bonic.

Hem de saber que hi ha diferents qualitats de plàstics, de menys qualitat a més qualitat: Politereftalat d’etilè, Tereftalat de polietilè o Polièster (PET), Polietilè d’alta densitat (PE-HD) i de baixa densitat (PE-LD) i el Polipropilè (PP).

En restauració els plàstics que s’utilitzen més habitualment són de Polièster (PET), us sonaran les marques comercials Mylar o Melinex. Aquests dos plàstics han passat el PAT i la ISO 18916 i estan generalment acceptats per fer-los servir en conservació. Tot i això, jo us recomano fer-los servir tant sols com a material de protecció temporal i mai com a protecció permanent.

 

Desitjem que aquesta publicació  pugui ser-vos útil en endavant, qualsevol pregunta no dubteu en deixar un comentari i mirarem d’ajudar-vos.