Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

Els lligalls sovint tenen cosits enrevessats i encara més quan parlem de processos jurídics. Els lligalls de litigis que duraven anys, com el que tenim davant, s’anaven “construint” de mica en mica. Quan s’acabava un judici la documentació generada era cosida a la documentació generada pel judici anterior de la mateixa causa i així durant anys i anys.
Era habitual que, a més, la persona que escrivia no respectés els marges de les pàgines de manera que un cop cosits els plecs nous als plecs anteriors la lectura quedava molt entorpida.

Si bé són textos que amb una mica de paciència poden llegir-se, a l’hora de digitalitzar-los el cosit de sobre les lletres arriba a convertir-se en un problema. La solució passa sovint per descosir el relligat i digitalitzar amb comoditat.

El cas que tractem és un d’aquests llargs litigis que van durar deu anys i que van anar generant molta documentació dividida en un total de vuit lligalls. Dos d’aquests lligalls presenten el problema de la costura sobre les lletres, fet que fa impossible la digitalització completa dels textos.

Al taller s’ha estat descosit les relligadures i s’han documentat amb tot detall la relació de cosit entre fulls i quadernets així com el sistema de cosit de cadascún.

Manuscrit escrit amb tintes ferrogàl·liques que amb el pas del temps s’han deteriorat fins que les lletres han traspassat d’una cara a l’altra del paper. Davant la impossibilitat de llegir-ne el contingut se li demana al taller un retoc digital de la imatge proporcionada per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona amb la finalitat d’interpretar-ne el contingut.

Mitjançant el retoc digital i la superposició de capes i en base als coneixements de paleografia s’aconsegueix un traçat nítid novament llegible que conserva la textura tant de les tintes com del paper original.

A les imatges al peu poden observar-se d’esquerra a dreta la imatge abans de ser retocada on la lectura és pràcticament impossible i dos resultats finals amb més i menys textura original correlativament.

La tercera fase de la restauració d’aquests documents d’arxiu (vegeu també la primera fase i la segona) consisteix en la desacidificació i laminació dels documents que durant la primera fase de neteja s’han detectat amb una avançada deterioració ja sigui per microorganismes o per tintes ferrogàl·liques.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

La segona fase de la restauració d’aquests documents d’arxiu (vegeu la primera fase) consisteix en la consolidació i reintegració d’aquells estrips i llacunes que siguin potencialment perillosos pels documents. Així, si trobem un forat enmig d’una pàgina però aquest no és una amenaça per a la integritat del document s’optarà per no intervenir-hi.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

La primera fase de la restauració de les capses d’arxiu consisteix en una neteja en sec i aspiració de la brutícia superficial i dels microorganismes. També s’aprofita per retirar elements metàl·lics perjudicials.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

Manuscrit de l’escriptura d’una masia catalana. 400mm x 270mm.
Manuscrit de tintes ferrogàl·liques escrit sobre paper de bona qualitat. L’element sustentat n’ha corroït el suport provocant-ne la debilitació i en algunes zones fins i tot la pèrdua de suport. A més d’estrips i diversos plecs també s’observa la pèrdua de suport en el marge superior del document veient-se relativament poc afectat el text. A priori pot afirmar-se que, degut a les tintes, el conjunt del document és extremadament àcid.

.

Cens de població 1798 – Full manuscrit simple. 310mm x 215mm.
Full manuscrit sobre paper de draps verjurat amb filigrana. Escrit amb tintes ferrogàl·liques que han corroït el suport. A la part central del document hi ha una quadrícula que com a conseqüència de la corrosió ha perdut tres cel·les. Per la part posterior del document s’ha enganxat una cinta autoadhesiva amb l’objectiu de no perdre’n una que s’havia desprès.

Quadernet de deu pàgines manuscrites amb tinta ferrogàl·lica sobre un paper de draps datat del 1797. 150mm x 200mm.
Quadernet cosit de deu pàgines de paper de draps amb verjura i filigrana, manuscrit amb tintes ferrogàl·liques. El contingut del document és una quadrícula amb el cens de la població de 1798. Els dos fulls exteriors del quadernet es troben en relatiu bon estat però les pàgines interiors en un estat ruïnós: els elements sustentats han corroït el suport fins el punt de fragmentar cadascuna de les cel·les del cens. Com a conseqüència i degut a la manipulació s’han barrejat entre elles. Segurament s’hagi perdut informació amb el pas del temps.

.

M. Rath, S. Kane, A. Lehman, E. Partridge i R. Manmatha, Indexing for a Digital Library of George Washington’s Manuscripts – A Study of Word Matching Techniques. CIIR Technical Report MM-36, 2002 [Data de consulta: 2010] [Disponible a: <http://ciir.cs.umass.edu/pubfiles/mm-36.pdf> ]

Toni M. Rath, Victor Lavrenko i R. Manmatha. Handwriting Retrieval Demonstrations : Introduction and Instructions [en línia]. Center for Intelligent Information Retrieval. University of Massachusetts Amherst. [Data de consulta: 16 de juliol de 2010] Disponibilitat a: <http://ciir.cs.umass.edu/cgi-bin/irdemo/handwriting-demo/retrieve_1word.pl>

Hi ha moltes obres manuscrites que podrien ser molt útils indexades per tal de poder recuperar-les fàcil i ràpidament. Malauradament l’ingent volum de manuscrits custodiats per els arxius i biblioteques i l’obligatorietat de realitzar les indexacions manualment comporten una inversió en recursos econòmics i humans que pocs centres estan disposats a assumir.

La tècnica d’identificació automàtica de paraules en textos manuscrits, en anglès word spotting, és l’àmpliament conegut OCR (reconeixement òptic dels caràcters) aplicat a la lletra a mà alçada. La dificultat en el canvi de la lletra tipogràfica a la lletra cal·ligràfica rau en la complexitat i la diversitat de cal·ligrafies existents, ja no tant sols per èpoques sinó també segons cada persona, la seva edat o fins i tot a l’estat d’ànim en que es trobi.

Els estudis de R. Manmatha, M. Rath, S. Kane, A. Lehman i E. Partridge s’han basat en els manuscrits de George Washington triant-ne trenta imatges escollides aleatòriament dins les diferents seccions del fons amb un corpus de sis mil quatre-centes imatges.

La teoria:

Word Spotting és un projecte que desenvolupa un software on cada document escanejat se segmenta en paraules semi-automàticament generant un llistat de paraules que es contrasten les unes amb les altres. Posteriorment l’indexador revisa i assigna un codi ASCII a cada imatge i finalment s’acaba creant un document que posteriorment servirà per indexar-ne automàticament de nous. Fins el moment, els programes dissenyats per a interpretar els textos partien d’una base manuscrita on tots els caràcters seguien els mateixos patrons però la gran majoria tant sols havien estat testats en mostres artificials sense els problemes de llegibilitat degut a l’envelliment o la degradació com ara la pèrdua d’elements sustentats, l’esvaïment de les tintes, les taques, els excrements d’animals o insectes…

En el sistema desenvolupat pels científics del Computer Science Department de la University of Massachusetts es basa en la segmentació de les paraules segons el procés cognitiu humà al detectar i segmentar els textos. Els autors expliquen que si partim d’una imatge original i es poleix successivament s’obté un marc ideal que es pot emprar posteriorment en l’anàlisi dels documents. L’algoritme que segueix el sistema per a separar les línies del document determina les variacions del gris de la imatge i vectorialment delimita les zones de text línia per línia eliminant el “soroll” de taques i d’altres. Un cop la línia està delimitada se n’extreu paraula a paraula i finalment cada lletra.

Els resultats:

Podem realitzar cerques sobre aquest corpus de 400 imatges indexades a http://ciir.cs.umass.edu/cgi-bin/irdemo/handwriting-demo/retrieve_1word.pl:

1. Introduïm la paraula, en anglès, que volem cercar dins dels manuscrits, per exemple soldier ja que hem de tenir en compte les limitacions que impliquen 30 manuscrits i per tant cenyir-nos una mica en el context històric
2. La pàgina de resultats ens mostra:
   1. Una barra de color blau que indica la probabilitat que la paraula que cerquem es correspongui a la imatge mostrada. Com més documents hi hagi indexats (i per tant més revisions fetes) menor serà el marge d’error entre terme-imatge.
   2. El número de resultat.
   3. La imatge sencera, que es pot ampliar fent clic.
   4. 5 paraules: les dues que precedeixen dins la frase a la paraula que hem cercat, la nostra paraula i les dues paraules predecessores, d’aquesta manera ens podem imaginar el context.
3. Si cliquem sobre alguna d’aquestes 5 paraules se’ns mostrarà la imatge de la pàgina amb la paraula que hem clicat emmarcada per tal de poder localitzar-la ràpidament dins del text manuscrit.

L’opinió:

L’estalvi de recursos, tant humans com econòmics, a llarg termini que aquest projecte permet és, a la vegada, la clau a l’accés a certa informació que fins ara estava vetada al públic general. Poder accedir a la correspondència de determinat personatge públic històric o simplement per part dels professionals historiadors, documentalistes… recuperar fàcilment una informació anteriorment exclosa de consulta per raons de conservació és un avenç que calia ja que digitalitzar sense atorgar valor afegit no era una bona solució. En aquest projecte es reflecteix el treball interdisciplinari d’informàtics, documentalistes, paleògrafs i historiadors. Tècnicament cal millorar encara en la indexació i recuperació de la informació tant intrínsecament com des de la perspectiva de l’usuari millorant-ne la interfície de consulta i recuperació per tal que aquest se senti més còmode i sigui més usable.
.

Tintes corregudes

Manuscrit redactat sobre cartolina de color cru de bona qualitat. La lletra gòtica va ésser redactada en tinta xinesa negra i les caplletres en tinta vermella i daurats puntuals sobre una pauta de grafit. El document mostra una clara degradació a causa d’una inundació com ara ondulacions generalitzades i tintes corregudes.