Entrades amb la paraula clau ‘Gravats a la punta seca’

Restauració d’un gravat a puntaseca d’una dona sargint

Cartró envellit, restes d'adhesiu i restes de paper

Gravat a la punta seca d’una dona sargint dins una casa realitzat per Josep B. i Carl L. Bake. Mides 300mm x 200mm.
Gravat a la punta seca encolat sobre un cartró molt àcid que ha provocat la migració de la deterioració a l’obra original provocant un esgrogueïment del suport. També s’aprecien restes d’adhesiu, també acidificat, i paper que probablement formaven part d’un sistema de presentació realitzat amb materials inadequats. El gravat presenta perforacions per xinxeta.

Degut que l’objectiu d’aquesta peça és l’exposició després de realitzar una neteja seca i humida en profunditat s’ha procedit a un blanqueig per polvorització eliminant les taques que l’acidificació havia provocat en el suport, sempre respectant els elements sustentats i les propietats bàsiques del paper. El resultat és obvi.

Gravat abans i després de la restauració

.

Articles relacionats:

03

11 2010

Restauració d’un gravat d’una actriu de teatre

Ziesenis d'Ephicaris

Gravat a la punta seca que representa a Johanna Cornelia Ziesenis (de nom de pila Wattier) en el paper d’Ephicaris a l’obra “Ephicaris en Nero” datat ca. 1780. 580cm x 770cm. C.H. Hodges.
El gravat imprès sobre paper i tinta de bona qualitat s’ha mantingut força estable amb el pas del temps. Mostra alguns estrips als marges i dues cantonades rebregades. El marge inferior i el dret del gravat estan especialment debilitats. Es troben restes d’intervencions anteriors on es va aplicar cinta autoadhesiva de paper per l’anvers del document. pH de 6,7.

Detall d'un intervenció anterior i d'alguns estrips

Articles relacionats:

26

05 2010

Restauració de tres retrats gravats

Retrat gravat

Retrat gravat

Retrats gravats a la punta seca de tres nobles.
Data: 1649
Mides:
Autor: desconegut

Dos dels retrats es troben encolats sobre un cartró de mala qualitat que ha provocat l’acidificació del suport i l’esgrogueïment del paper. S’observa en aquests una reserva important més blanca degut, segurament, al sistema d’emmarcat. El tercer gravat, al no estar encolat sobre cap cartró presenta un aspecte blanc impol·lut. Tots tres gravats tenen estrips als marges i perforacions, algunes degut a insectes xil·lòfags, d’altres deguts a claus o xinxetes.
Els dos gravats més acidificats tenen el suport notablement fràgil.

Detall de les perforacions i detall d'una llacuna i el cartró

Detall de les perforacions i detall d'una llacuna i el cartró

Articles relacionats:

19

05 2010

Restauració d’un gravat a punta seca d’una escena de llotja

Escena de llotja

Escena de llotja

Gravat a punta seca que representa una escena de llotja. La tinta és de bona qualitat i roman estable i el paper, de gran gramatge és de bona qualitat. Per la part posterior té encolat per sis punts un altre paper, també de bona qualitat, amb una referència escrita. El gravat estava presentat en un marc amb paspartú i té restes de cinta autoadhesiva (o cel·lo) a la part superior; en aquesta zona a l’estirar-se la cinta s’han malmès les fibres. La cola emprada per unir ambdós papers està causant oxidació en el gravat.

Articles relacionats:

07

04 2010

Restauració de 17 gravats a punta seca amb marines i motius portuaris

Gravats amb celo

Gravats amb celo

Els disset gravats a punta seca (240mm x 150 mm) amb marines i motius portuaris presenten cinta autoadhesiva (o cel·lo) degut que havien estat emmarcats en un sistema de paspartú. La tinta negra és estable i de bona qualitat.

Articles relacionats:

20

03 2010