Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

El sistema d’emmarcat pot semblar a priori una fotesa davant d’altres perills que amenacen el patrimoni documental però és un factor a tenir molt en compte. Un mal sistema d’emmarcat o fins i tot un bon sistema d’emmarcat però realitzat amb materials corrents pot provocar un canvi de coloració en la peça per l’efecte de migració de l’acidesa.

La peça d’aquest apunt és un gravat de gran format imprès sobre paper de pasta mecànica que presenta alteracions típiques d’un mal emmarcament a més de deterioracions causades per aigua com l’ondulació generalitzada. Com es pot observar en aquest gravat, el paper ha passat de ser de color blanc a tenir un color groguenc causat per l’acidificació del cartró que subjectava l’obra amb el marc.

Durant el procés de restauració es va realitzar una neteja humida i desacidificació del paper i finalment es va procedir amb un aplanat per tal d’eliminar totes les ondulacions provocades per l’aigua, tal i com es pot apreciar a la imatge superior.

petjada

Gravat a la punta seca d’una dona sargint dins una casa realitzat per Josep B. i Carl L. Bake. Mides 300mm x 200mm.
Gravat a la punta seca encolat sobre un cartró molt àcid que ha provocat la migració de la deterioració a l’obra original provocant un esgrogueïment del suport. També s’aprecien restes d’adhesiu, també acidificat, i paper que probablement formaven part d’un sistema de presentació realitzat amb materials inadequats. El gravat presenta perforacions per xinxeta.

Degut que l’objectiu d’aquesta peça és l’exposició després de realitzar una neteja seca i humida en profunditat s’ha procedit a un blanqueig per polvorització eliminant les taques que l’acidificació havia provocat en el suport, sempre respectant els elements sustentats i les propietats bàsiques del paper. El resultat és obvi.

.

Gravat a la punta seca que representa a Johanna Cornelia Ziesenis (de nom de pila Wattier) en el paper d’Ephicaris a l’obra “Ephicaris en Nero” datat ca. 1780. 580cm x 770cm. C.H. Hodges.
El gravat imprès sobre paper i tinta de bona qualitat s’ha mantingut força estable amb el pas del temps. Mostra alguns estrips als marges i dues cantonades rebregades. El marge inferior i el dret del gravat estan especialment debilitats. Es troben restes d’intervencions anteriors on es va aplicar cinta autoadhesiva de paper per l’anvers del document. pH de 6,7.

Retrat gravat

Retrats gravats a la punta seca de tres nobles.
Data: 1649
Mides:
Autor: desconegut

Dos dels retrats es troben encolats sobre un cartró de mala qualitat que ha provocat l’acidificació del suport i l’esgrogueïment del paper. S’observa en aquests una reserva important més blanca degut, segurament, al sistema d’emmarcat. El tercer gravat, al no estar encolat sobre cap cartró presenta un aspecte blanc impol·lut. Tots tres gravats tenen estrips als marges i perforacions, algunes degut a insectes xil·lòfags, d’altres deguts a claus o xinxetes.
Els dos gravats més acidificats tenen el suport notablement fràgil.

Detall de les perforacions i detall d'una llacuna i el cartró

Escena de llotja

Gravat a punta seca que representa una escena de llotja. La tinta és de bona qualitat i roman estable i el paper, de gran gramatge és de bona qualitat. Per la part posterior té encolat per sis punts un altre paper, també de bona qualitat, amb una referència escrita. El gravat estava presentat en un marc amb paspartú i té restes de cinta autoadhesiva (o cel·lo) a la part superior; en aquesta zona a l’estirar-se la cinta s’han malmès les fibres. La cola emprada per unir ambdós papers està causant oxidació en el gravat.

Gravats amb celo

Els disset gravats a punta seca (240mm x 150 mm) amb marines i motius portuaris presenten cinta autoadhesiva (o cel·lo) degut que havien estat emmarcats en un sistema de paspartú. La tinta negra és estable i de bona qualitat.