Taller de conservació i restauració de paper, pell i pergamí – Barcelona

Prieto Gutiérrez, Juan José Plan de evacuación del patrimonio documental en bibliotecas., 2009 . In Encuentro de Bibliotecarios, Archivistas y Museólogos – EBAM. “La información para la inclusión social y cultural”, La Paz, Bolivia, 14,15 y 16 de septiembre de 2009. (Unpublished) [Conference Paper] [Disponible a: <http://eprints.rclis.org/17271/1/Plan_de_evacuaci%C3%B3n_del_patrimonio_documental_en_bibliotecas.pdf>]

©Paul Almasy/AKG Paris. Biblioteca de la Universitat d'Algèria

Juan José Prieto Gutiérrez publica el Plan de evacuación del patrimonio documental en bibliotecas arran del “Encuentro Latinoamericano de Bibliotecarios, Archivistas y Museólogos” que tingué lloc el 14, 15 i 16 de setembre de 2009 a La Paz, Bolívia dins de l’eix temàtic 3: “Conservación del Patrimonio Histórico y Cultural”. L’article proporciona les directrius generals a tenir en compte per a l’evacuació del patrimoni documental en cas d’una catàstrofe ja sigui de caràcter natural com de conflicte.

L’autor diferencia entre el Pla de Seguretat i el Pla d’Evacuació essent el primer de caire preventiu, on es determinen maneres per intentar evitar les catàstrofes (aquelles que siguin evitables com ara un incendi o una inundació), i el segon de caire reactiu on s’estableixen les prioritats en les accions per a salvar el patrimoni documental. En cada cas el centre valora i redacta (o externalitza l’elaboració) d’un Pla d’Evacuació.

Tot Pla d’Evacuació ha de tenir en compte per una banda els mitjans tècnics que engloben els passius (claus d’accés, portes ignífugues…) i els actius (alarmes…), i per l’altra els mitjans organitzatius com els plans d’actuació, les normes i estratègies. També hi ha de constar un lloc d’emmagatzematge que gaudeixi d’unes condicions ambientals controlades on es dipositaran les peces evacuades abans de la restauració. En segons quins sentits el pla d’una biblioteca pot ser similar als redactats per museus o arxius degut que disposen d’àrees similars: les d’exhibició, les de dipòsit… Des del moment en que neix una biblioteca és essencial que els arquitectes en projectin la construcció, reconstrucció o adequació tenint en compte el futur Pla d’Evacuació.
L’evacuació dels fons documentals pot portar-se a terme durant o després del sinistre però sempre un cop els serveis d’emergència hagin donat el vist-i-plau a l’accés a l’edifici.

Juan José Prieto enumera 12 passos a seguir a partir que el responsable de la biblioteca decideix activar el Pla d’Evacuació:

• Primerament cal determinar els nivells d’actuació en funció del grau de la catàstrofe tenint en compte la tipologia de biblioteca, els fons que custodia i el personal disponible per a l’evacuació.
• S’evacuarà després que els usuaris i el personal estigui a bon resguard, els serveis d’emergència ho aprovin i el trasllat es pugui fer de forma segura.
• Només el responsable de la biblioteca pot donar l’ordre d’evacuació.
• Contactar amb la borsa de voluntaris.
• Tenir a l’abast de tothom els plànols d’evacuació.
• Procedir a l’evacuació seguint els protocols segons grau de prioritat dels fons (actuacions segons valor, segons material…).
• Control tant de l’estat d’ànim de la gent com de la seguretat del material mobilitzat.
• Dur a terme un registre de prioritats de tot el material evacuat.
• Moure els objectes de manera segura: fer servir carretons, guardar les parts trencades, no fer piles…
• El traslladar del material en bones condicions és tant important com el material afectat i en els casos de catàstrofe on intervingui l’aigua es classificarà la documentació segons afectació, s’actuarà de baix a dalt i els tractaments es faran un cop salvaguardats.
• S’ha de tenir en compte que en aquestes situacions s’ha de disposar de suficient material com perquè els organitzadors i voluntaris puguin treballar tots a l’hora (carretons, caixes, roba de protecció, bombes d’aigua, ventiladors…)
• Finalment cal avaluar l’eficàcia del Pla d’Evacuació identificant-ne en cada apartat els punts febles amb la finalitat de millorar-lo.

L’article conclou que és indispensable que una biblioteca [per extensió qualsevol centre de custòdia documental] disposin de Plans d’Emergència ja que són les eines que contribueixen a protegir i minimitzar els danys i les pèrdues en cas de desastre.

Bueno, Dante J. and Silva, Julio O. and Oliver, Guillermo Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio. Anales de Documentación, 2003, vol. 6, pp. 27-34. [Journal Article (Print/Paginated)] [Disponible a: <http://eprints.rclis.org/14197/1/ad0602.pdf>]

Cultiu de microorganismes realitzat al taller

L’article titulat Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio de Dante J.Bueno, Julio O.Silva i Guillermo Oliver que es publica el 2006 a Anales de Documentación té com a objectiu exposar les conclusions de l’estudi realitzat a Tucumán, Argentina, des del febrer de 2000 a gener de 2001 en una biblioteca científica.

Tot i que les espores son elements habituals d’ambients externs és conegut que els ambients interns també en contenen. La majoria dels fongs que trobem als interiors son saprofítics, és a dir que obtenen la seva energia de matèria orgànica morta com ara la fusta, el paper, la pintura, la pols, la pell i els aliments. Moltes de les espores fúngiques poden provocar al·lèrgies en els individus i de totes elles un petit grup són patògenes i fins i tot produeixen micotoxines i per tant poden danyar no només sobre els llibres sinó també sobre el personal d’arxiu o biblioteques i els seus usuaris.

L’article exposa que els autors varen recollir les mostres dos cops al mes amb cinc plaques de petri de 90 mm de diàmetre amb brou de cultiu des del febrer de 2000 al gener de 2001 seguint una tècnica volumètrica per al mostreig de l’aire amb una exposició de 10 minuts de les plaques obertes situades a les estanteries a una alçada de 1-1,5m. En cada cas va mesurar-se la temperatura ambiental. Les càpsules de petri van ser incubades a 25-28ºC durant set dies i les colònies van ser enumerades i identificades fins al gènere.

Segons exposen els autors, la tècnica emprada presenta algunes limitacions ja que el mostreig per gravetat és un mètode no quantitatiu que es veu afectat per la mida i la forma de les partícules i pel moviment de l’aire del voltant. És per això que les partícules grans tenen més probabilitat de dipositar-se sobre el medi de cultiu. Aquest factor pot portar a la mal interpretació dels resultats de les mostres podent dominar les espores més grans i excloure’n les petites. Variables com el temps d’exposició de les plaques, la humitat, la ventilació o la pol·lució dels llibres poden afectar el resultat de les anàlisis. Tampoc pot mesurar-se amb aquesta metodologia la concentració de fongs en l’ambient ja que el volum de l’aire no és conegut.

L’article conclou que, malgrat les limitacions de la tècnica de mostreig emprada, l’estudi proporciona informació útil sobre la incidència dels fongs sobre la biblioteca i el seu comportament al llarg dels mesos de mostreig. Sabent que l’existència de microorganismes és inqüestionable i difícil d’eradicar és extremadament necessari dur a terme un manteniment periòdic freqüent sobre els filtres d’aire, el mobiliari de la biblioteca i els volums emmagatzemats.