La pregunta: com reparar els estrips?

Sóc arxivera i he de fer petites reparacions en documents escrits i mecanografiats dels anys 70 i 80 on s’havia posat celo que ara cau sol tot i que deixa restes. Estic comparant productes reparadors de Neschen i tinc dubtes entre la cinta Fimoplast P i la Filmoplast R. No se si és millor la R o si amb la P serà suficient.
Quina m’aconselleu?

El Filmoplast R porta un adhesiu termofusible (que s’encola aplicant-li calor) i per tant necessitaràs una espàtula calenta per enganxar-la al paper. Aquesta espàtula calenta ha d’incorporar un termostat que reguli la temperatura per no malmetre el paper amb l’escalfor. El Filmoplast R NO POT FER-SE SERVIR ni en pergamins, ni en papers vegetals, ni en papers de calc, ni en fotografies, ni sobre pell… i en un llarg etcètera perquè es corre el risc de perjudicar el suport.

Com reparar estripsLa solució del Filmoplast P és molt correcta ja que es pot fer servir pràcticament sobre tot tipus de suport (mai sobre una emulsió fotogràfica, per exemple) sense la necessitat d’aplicar-hi calor. A nivell d’arxiu, per treballar in situ i sempre tenint en compte que potser no sigui una solució definitiva és una bona opció.

És recomanable que abans d’enganxar-la netegis mínimament la superfície del document, en especial la zona on anirà col·locada la tira, amb una “esponja de fum”, una “wishab” o una goma “MILAN 340 miga de pan” amb molta cura. Si apliques la cinta autoadhesiva directament sobre la brutícia la pols penetrerà dins la fibra del paper i quedarà una taca que després no podràs treure.

Les taques que ha deixat el celo dels ’70-’80 es deu a l’envelliment de la cola. Tot i que poden retirar-se les restes d’adhesiu, les taques grogoses-marronoses persisteixen i només es treuen amb químics generalment molt nocius, tant pel paper com per les persones. Com a norma general es recomana no retirar-les, sobretot en el cas dels documents d’arxiu.

Articles relacionats: