Berta Blasi. Conservació i restauració de material d'arxiu i d'obra gràfica – Barcelona

Una de les formes més típiques de disgregació d’una obra única és la comercialització de les seves parts per separat. El motiu és clarament econòmic: el preu que es pot pagar per un llibre no és el mateix que la suma del preu de tots els gravats que conté, és a dir, si es venen els gravats per separat el comerciant, en la majoria dels casos, en traurà més profit.

El cas que ens ocupa és una pàgina de pergamí clarament arrancada d’un cantoral. Arribem a aquesta conclusió perquè el pergamí està escrit pel recto i pel verso i perquè la partitura no comença i acaba en una sola pàgina sinó que queda interrompuda. A més a més si s’observa amb deteniment es poden veure les marques produïdes pels nervis a un dels laterals del pergamí.

El pergamí és un dels suports que millor resisteix el pas del temps. Si bé és delicat pel què fa al grau d’higroscopicitat (la capacitat d’absorbir o cedir humitat de l’ambient) que provoca sovint ondulacions i deformacions en el pergamí, és molt resistent mecànicament parlant, fet que ha facilitat que hagin arribat fins els nostres dies molts manuscrits sobre pergamí.

La major complicació que trobem en aquest tipus de peces són les tintes amb les que van ser escrits i els pigments que van utilitzar-se per il·luminar-los. Degut que cada mestre utilitzava receptes diferents per elaborar les tintes i pigments i que no sempre eren exactes trobem actualment pergamins perfectament llegibles i d’altres que no ho són tant.

El pergamí que tenim davant es trobava en relatiu bon estat. Com es pot apreciar a la imatge que il·lustra l’abans i el després de la restauració tenia molta brutícia superficial i una gran llacuna a la part inferior de la pàgina però en general conservava l’estructura. Sota la llum rasant presentava diverses ondulacions i tensions. La dificultat residia en els elements sustentats, concretament en la tinta negra, que s’havia assecat provocant un quartejat i que es desprenia per moments del suport. De fet hi havia notes que podien llegir-se per la reserva que havia deixat la tinta però no pas perquè n’hi hagués.

Llibre de registre de socis de la Germandat de Sant Isidre del 1880 – 1928. 230mm x 320mm x 35mm.
Volum de vora 100 pàgines de paper de bona qualitat enquadernades amb pergamí i tapes d’ànima de cartró. El pergamí mostra estrips a lloms i marges de les tapes i alteracions per fregament, taques de manipulació i greix. Les pàgines interiors presenten molta brutícia superficial i greix a les cantonades inferiors a causa de la manipulació.Algun dels quadernets està descosit.

Enquadernació: Pergamí amb ànima de cartró i capçada de pell verda. El pergamí mostra brutícia generalitzada, taques diverses, esgarrapades, desgast i excrements d’insectes. També s’observen evidències de mossegades de rosegadors i degradacions típiques de xilòfags. La tripa està unida a l’enquadernació mitjançant els nervis que són de veta. La part que flexa del llom està esquinçada i molt debilitada, les cantonades i les vores han perdut el suport i el cartró està obert i exfoliat.

Tripa: Les pàgines estan cosides amb fil de lli sobre tres nervis de veta i cadeneta. Les pàgines presenten brutícia generalitzada:  greix de la manipulació a les cantonades (de passar pàgines), degradació d’insectes (mossegades de rosegadors i insectes), taques d’oli que s’han oxidat i taques de tinta. Entre les pàgines s’observen restes d’excrements d’insectes. És un llibre imprès amb tinta negra i manuscrit amb tinta negra, blava i llapis; els talls de la tripa estan tintats de color blau. En general les pàgines es troben en bon estat tret de la brutícia i greix generalitzat.

Mapes de gran format sobre paper i pergamí que descriuen geogràficament Holanda. Gran format – diverses mides.
Conjunt de vint mapes de gran format sobre paper i cinc mapes, també de gran format, sobre pergamí. Les peces van ésser intervingudes amb anterioritat seguint criteris aleatoris i emprant materials no controlats. Aquest fet ha provocat les tensions sobre les peces que en alguns casos fins i tot han estat laminades amb coles sintètiques no reversibles. S’observa cinta autoadhesiva, consolidacions amb paper japonès injustificades, pedaços amb tela i paper, reparacions sobre reparacions… Les intervencions anteriors, lluny de preservar l’estat de la peça, han contribuït a la seva deterioració.

.

Fulla de cantoral medieval de pergamí

Fulla de pergamí policromada arrancada d’un cantoral medieval al que es va realitzar un procés de neteja, aplanat i reintegració del suport amb pergamí. El pergamí és un material que cal conservar en unes condicions d’humitat i temperatura constants per tal que mantinguin la seva forma original