Berta Blasi. Conservació i restauració de material d'arxiu i d'obra gràfica – Barcelona

Llibre de registre de socis de la germandat de Sant Esteve datat del 1886 – 1925 amb unes mides de 215mm x 310mm.
Quadern de 34 pàgines de paper  impreses i  manuscrites, originalment cosides. Mostra brutícia generalitzada tant interiorment com exteriorment i una gran taca de tinta blava a la part inferior, sobretot a la cantonada dreta. Actua com a tapa un paper d’aigües de color marró que sembla haver estat laminat amb un paper verjurat per tal de donar-li més consistència. La taca de tinta és posterior a aquesta intervenció ja que ambdós papers s’han vist afectats. La tapa, que és d’una sola peça, mostra pèrdues de suport en perímetre i llom i degradació generalitzada degut al fregament i l’ús.

Enquadernació: L’enquadernació consta de dos papers encolats, l’exterior és un paper d’aigües de color marró i l’interior és un paper verjurat.
Tripa: Les 35 pàgines estaven cosides per quatre punts, s’ha perdut el fil però les perforacions són òbvies. El paper mostra brutícia generalitzada i algunes taques de fòxing. Destaca una taca de tinta blava a la cantonada inferior dreta que s’extén per tota la part inferior dels fulls. Les pàgines són impreses amb tinta blava i vermella i manuscrites a tinta i llapis

.

Llibre padró datat de 1970 imprès i manuscrit, deteriorat per microorganismes. Mides 700mmx400mm.
Padró de vuit-centes pàgines impreses i manuscrites enquadernat cosit amb fil sintètic blanc i beta blanca de cotó sobre tres nervis de ferro. El volum ha perdut les tapes, cobertes i la protecció del llom i exposa la primera i última pàgina a la mala manipulació i les condicions ambientals. Els claus que actuen com a nervis s’han oxidat i malmeten les fulles de paper. Els primers quadernets s’han descosit i les pàgines presenten estrips generalitzats a les vores, brutícia superficial i elements autoadhesius que n’han oxidat el paper. La peça ha sofert visiblement atac de microorganismes debilitant-ne el suport afectat. Està prevista una digitalització del padró, per això s’ha estabilitzat i consolidat però no re-enquadernat.

.

Gravat a la punta seca d’una dona sargint dins una casa realitzat per Josep B. i Carl L. Bake. Mides 300mm x 200mm.
Gravat a la punta seca encolat sobre un cartró molt àcid que ha provocat la migració de la deterioració a l’obra original provocant un esgrogueïment del suport. També s’aprecien restes d’adhesiu, també acidificat, i paper que probablement formaven part d’un sistema de presentació realitzat amb materials inadequats. El gravat presenta perforacions per xinxeta.

Degut que l’objectiu d’aquesta peça és l’exposició després de realitzar una neteja seca i humida en profunditat s’ha procedit a un blanqueig per polvorització eliminant les taques que l’acidificació havia provocat en el suport, sempre respectant els elements sustentats i les propietats bàsiques del paper. El resultat és obvi.

.

Conjunt de dibuixos de cases tradicionals encolats a un àlbum datats del s.XIX de 110mm x 150mm / 210mm x 150mm.
Conjunt de dibuixos a grafit i tinta que individualment estan encolats amb acetat de polivinil sobre un àlbum. Malgrat que el suport on estan encolats no és de mala qualitat per raons de conservació s’ha determinat desencolar-los. L’enquadernació no té valor artístic ni històric i l’originalitat dels dibuixos preval per damunt l’àlbum.

.

Pintura a l’oli sobre cartró que representa un motiu urbà. 1000mm x 800mm.
Pintura a l’oli sobre cartró amb un vernís molt envellit i esgrogueït. La capa pictòrica està en perfecte estat però el suport de cartró té les cantonades lleugerament obertes. S’observa al llarg del quadre petits esquitxos de pintura blanca, segurament com a conseqüència d’haver pintat les parets de l’habitació on es trobava el quadre sense protegir-lo.

.

Mapes de gran format sobre paper i pergamí que descriuen geogràficament Holanda. Gran format – diverses mides.
Conjunt de vint mapes de gran format sobre paper i cinc mapes, també de gran format, sobre pergamí. Les peces van ésser intervingudes amb anterioritat seguint criteris aleatoris i emprant materials no controlats. Aquest fet ha provocat les tensions sobre les peces que en alguns casos fins i tot han estat laminades amb coles sintètiques no reversibles. S’observa cinta autoadhesiva, consolidacions amb paper japonès injustificades, pedaços amb tela i paper, reparacions sobre reparacions… Les intervencions anteriors, lluny de preservar l’estat de la peça, han contribuït a la seva deterioració.

.

Gravat a la punta seca que representa a Johanna Cornelia Ziesenis (de nom de pila Wattier) en el paper d’Ephicaris a l’obra “Ephicaris en Nero” datat ca. 1780. 580cm x 770cm. C.H. Hodges.
El gravat imprès sobre paper i tinta de bona qualitat s’ha mantingut força estable amb el pas del temps. Mostra alguns estrips als marges i dues cantonades rebregades. El marge inferior i el dret del gravat estan especialment debilitats. Es troben restes d’intervencions anteriors on es va aplicar cinta autoadhesiva de paper per l’anvers del document. pH de 6,7.

Retrat gravat

Retrats gravats a la punta seca de tres nobles.
Data: 1649
Mides:
Autor: desconegut

Dos dels retrats es troben encolats sobre un cartró de mala qualitat que ha provocat l’acidificació del suport i l’esgrogueïment del paper. S’observa en aquests una reserva important més blanca degut, segurament, al sistema d’emmarcat. El tercer gravat, al no estar encolat sobre cap cartró presenta un aspecte blanc impol·lut. Tots tres gravats tenen estrips als marges i perforacions, algunes degut a insectes xil·lòfags, d’altres deguts a claus o xinxetes.
Els dos gravats més acidificats tenen el suport notablement fràgil.

Detall de les perforacions i detall d'una llacuna i el cartró

Retrat a tinta

Retrats a tinta xinesa d’un home i una dona de finals del 1500 sobre un paper de bona qualitat. Els retratats són dos personatges de la noblesa que vesteixen indumentàries sofisticades i típiques de l’època.
Data: ca. 1580
Mides:
Autor: desconegut

.

Les peces es conserven en bon estat llevat d’una pel·lícula que l’autor va aplicar sobre les zones més fosques per tal que brillessin. Aquesta tècnica s’usava per ressaltar determinades zones dels dibuixos com ara els vestits o les joies. Sovint aquestes zones es ressequen quartejant-se i debilitant la capa pictòrica tornant-la molt fràgil i trencadissa.

Detall de la craquel·lació i la seva consolidació

Degut que la tècnica pictòrica és soluble en aigua, no és possible realitzar una consolidació típica dels elements sustentats s’ha procedit amb la màquina d’ultrasons aplicant el consolidant en estat vaporós sobre la fina i fràgil pel·lícula de gelatina.

Retrat a llapis de grafit

Retrats a llapis de grafit sobre paper de bona qualitat que representen dos joves de classe alta amb indumentària típica de l’època.
Data: ca. 1500
Mides:
Autor: desconegut

El suport dels retrats s’ha acidificat degut a un sistema de presentació de mala qualitat: s’observa que el paper està més esgrogueït a les vores. El dibuix fet a llapis es troba en bones condicions. Presenta brutícia superficial i perforacions d’elements punxants com ara xinxetes.