Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

Arriba al taller per a ser restaurat el “Llibre de notas dels contractes pertanyents a Salvi Bordas y Casademont, pagès del terme de Delfià y als seus” datat el 1760, però que conté ressenyes de documents des de finals del segle XIV fins al segle XVIII procedent de l‘Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.

La peça té una enquadernació de cartera amb cobertes flexibles de pergamí i reforços als lloms de pell. Formen el bloc quatre quadernets d’unes vint-i-quatre pàgines cadascun i estan cosits amb fil de lli o cànem.

El primer quadernet està molt malmès a la zona del tall exterior degut a l’efecte corrosiu dels enzims de microorganismes i, malgrat tots els quadernets estan fràgils en aquesta zona, només hi ha pèrdues greus de suport a les primeres quinze pàgines. De la pàgina cinquanta en endavant les pàgines estan en blanc exceptuant la vuitanta-cinc i la vuitanta-sis que contenen un índex. En general tot el bloc té taques concentrades als talls exterior i inferior possiblement causades per una mullena o potser per miccions de rosegadors.

El pergamí de l’enquadernació està força malmès en el plec de la solapa, part coincident amb la zona atacada pels microorganismes. A les zones de plec i de frec el pergamí està esquinçat. S’observa també al llom una zona mossegada per un rosegador entre reforç de pell i reforç de pell que ha deixat al descobert els quadernets. Els reforços de pell es troben molt ressecs i malmesos.

El procés de conservació i restauració s’ha basat en el criteri de mínima intervenció, intentant respectar al màxim la peça i realitzant-li les mínimes modificacions possiles amb la finalitat de garantir-ne la preservació. S’ha hagut de desmuntar, netejar, laminar puntualment a les zones més afectades pels microorganismes, i també s’ha netejat, reforçat i consolidat el pergamí. Novament s’ha tornat a cosir i s’ha dotat l’enquadernació d’una tanca que s’havia perdut.

Vegeu la notícia a la web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya

Vegeu la notícia a la web del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Mutilar peces originals és un procés traumàtic que disgrega l’obra però que ha estat molt habitual al llarg de tota la història tal i com hem pogut veure en múltiples ocasions amb les peces que hem anat presentat.

En aquest cas entren al taller dotze portades que van ser arrencades dels seus llibres d’origen datades entre principis del 1500 a mitjans de 1600, gravades al burí i algunes d’elles molt properes als incunables, i que afortunadament han pogut conservar-se i són utilitzades com a material didàctic pels alumnes de la Universitat de Barcelona a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació dins el Màster Universitari de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials.

Les portades es consulten i manipulen constantment durant l’any i es troben en un estat dolent de conservació i és per això que es decideix intervenir-les. Són de paper i en general han perdut el carteig, semblen acidificades i algunes tenen fòxing. Totes elles mostren cantonades amb estrips i llacunes puntuals sobretot a la part corresponent al cosit de l’enquadernació. Algunes tenen galeries d’insectes i presenten brutícia superficial, taques i aurèoles. La majoria tenen un segell de la biblioteca al revers i alguna anotacions amb bolígraf i llapis de grafit, dues presenten anotacions amb tintes ferrogàl·liques que han foradat el suport.

El procés de restauració ha consistit en netejar-les, desacidificar-les i consolidar-ne els estrips i les llacunes però no totes les llacunes s’han reintegrat, aquelles provocades per l’arrencament s’han conservat amb la finalitat de respectar la història de les peces.

La peça que ens ocupa és una carta nàutica de la zona de Blanes. Una carta nàutica és una representació a escala d’aigües navegables i regions terrestres adjuntes. Normalment indica les profunditats de l’aigua i les altures del terreny, naturalesa del fons, detalls de la costa incloent ports, perills a la navegació, localització de llums i altres ajudes a la navegació (font: vikipèdia)

Podem considerar que que aquesta carta es troba en un estat regular de conservació ja que si bé estructuralment es conserva en bon estat té nombroses cintes autoadhesives i restes de cola de cintes autoadhesives, tant per l’anvers com pel revers, que enganxen estrips diversos. Presenta molta brutícia superficial així com excrements d’insectes i està cargolat sobre sí mateix. Hi ha múltiples anotacions manuscrites a llapis de colors, grafit i algunes a tinta. S’observen forats de xinxeta a les vores i fòxing puntal.

Els lligalls sovint tenen cosits enrevessats i encara més quan parlem de processos jurídics. Els lligalls de litigis que duraven anys, com el que tenim davant, s’anaven “construint” de mica en mica. Quan s’acabava un judici la documentació generada era cosida a la documentació generada pel judici anterior de la mateixa causa i així durant anys i anys.
Era habitual que, a més, la persona que escrivia no respectés els marges de les pàgines de manera que un cop cosits els plecs nous als plecs anteriors la lectura quedava molt entorpida.

Si bé són textos que amb una mica de paciència poden llegir-se, a l’hora de digitalitzar-los el cosit de sobre les lletres arriba a convertir-se en un problema. La solució passa sovint per descosir el relligat i digitalitzar amb comoditat.

El cas que tractem és un d’aquests llargs litigis que van durar deu anys i que van anar generant molta documentació dividida en un total de vuit lligalls. Dos d’aquests lligalls presenten el problema de la costura sobre les lletres, fet que fa impossible la digitalització completa dels textos.

Al taller s’ha estat descosit les relligadures i s’han documentat amb tot detall la relació de cosit entre fulls i quadernets així com el sistema de cosit de cadascún.

Como llevamos viendo a lo largo de estos años, las alteraciones debidas al agua y el mal almacenamiento son de las más habituales. Tanto una como otra llevan a menudo a un ataque de microorganismos que degradan aún más los documentos.
Menudo al propietario de las piezas, ya sea público o privado, las ha adquirido o le han llegado en mal estado y decide restaurarlas.

Cuando una pieza en soporte papel ha sufrido una fuga de agua debemos tener muy claras algunas cosas:

• Que las aureolas producidas por el agua no siempre pueden eliminar
• Que las manchas producidas por las enzimas de los microorganismos, a menudo de color rosa, lila o amarillo, no desaparecen
• Que la suciedad que había en superficie (tipo polvo) antes de la fuga pasa a solubilizar y penetra entre las fibras de manera que luego no siempre se puede reversibilitzar

El caso que nos ocupa es un conjunto de cuatro cuadernillos de unas 4 a 6 páginas cada uno. Hay al menos un cuadernillo que tiene otro pegado. Se encuentran en un estado malo, conservan la estructura y el carteo excepto una pieza. Muestran claras alteraciones por agua como aureolas y hongos, posiblemente latentes, y manchas con pigmentación marrón – negro. Observan pequeñas galerías de carcoma y en uno de los cuadernillos claras marcas de roedores. Los elementos sustentados se encuentran en buen estado. Se deduce que han sido almacenados en malas condiciones y muestran reservas en las zonas de suciedad superficial, que hay mucha. A lo largo de los pliegues hay desgarros y arrugas abundantes

En aquest cas s’ha decidit retornar l’estructura sòlida als documents reintegrant llacunes i consolidant els estrips després d’haver realitzat una neteja en profunditat. Com s’aprecia a la imatge (a l’esquerra el document abans de la restauració i a la dreta després de la restauració) algunes de les taques han baixat d’intensitat però no han desaparegut. L’objectiu primordial de tota restauració és preservar la peça pel futur, tots les actuacions que siguin purament basades en raons estètiques hauran de ser sempre justificades.

Sens dubte, i amb diferència, les catàstrofes relacionades amb l’aigua són un dels majors enemics d’arxius i biblioteques. Un nombre molt elevat de les alteracions i degradacions de llibres i documents són les provocades per l’aigua. La tinta s’esborra, les fibres del paper es debiliten i finalment apareixen els microorganismes que acaben amb el que quedava. Malgrat la gravetat, si aconseguim intervenir a temps (per això s’aconsella tenir un pla de prevenció de catàstrofes estudiat i preparat), serà possible salvar el fons. Hi haurà un tant per cent del fons que estarà en mal estat i segurament, després d’avaluar la situació, caldrà fer restaurar.

Aquest és el cas dels Llibres d’Actes que ens ocupen. L’arxiu va patir un incendi que va extingir-se amb aigua, passats els dies van aparèixer les primeres colònies de microorganismes que ràpidament van acabar fent dels llibres el seu plat principal. Quan es van detectar es va aïllar el fons i es van controlar les condicions ambientals aconseguint frenar l’atac dels fongs.

Arriben al taller aquests llibres manuscrits sobre paper de pasta de draps i relligats amb fil de cànem, afectats per microorganismes actualment inactius. Tots presenten descomposició típica de l’atac de fongs i a les zones afectades hi ha pèrdues de suport importants. A més, el paper que ha resistit l’atac està molt debilitat i té una textura avellutada que es descomposa només de tocar-lo. Els enzims dels microorganismes han tenyit la zona amb tons lilosos i grogosos. Per tal de poder digitalitzar la documentació es fa imprescindible reforçar tota la zona superior dels documents amb una fina capa de paper japonès

La tercera fase de la restauració d’aquests documents d’arxiu (vegeu també la primera fase i la segona) consisteix en la desacidificació i laminació dels documents que durant la primera fase de neteja s’han detectat amb una avançada deterioració ja sigui per microorganismes o per tintes ferrogàl·liques.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

La segona fase de la restauració d’aquests documents d’arxiu (vegeu la primera fase) consisteix en la consolidació i reintegració d’aquells estrips i llacunes que siguin potencialment perillosos pels documents. Així, si trobem un forat enmig d’una pàgina però aquest no és una amenaça per a la integritat del document s’optarà per no intervenir-hi.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

La primera fase de la restauració de les capses d’arxiu consisteix en una neteja en sec i aspiració de la brutícia superficial i dels microorganismes. També s’aprofita per retirar elements metàl·lics perjudicials.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

Conjunt de dos quadres a l’oli sobre cartró de temàtica taurina amb unes dimensions de 51cm x 218 cm i 218cm x 218cm. Les peces han arribat al taller amb clars signes d’una manipulació poc curosa.
En general el material es troba en bon estat però en determinats punts del marc s’observa que la pintura ha saltat degut a cops i fregaments. Al ser uns marcs d’un color grana molt saturat aquests danys es veuen molt.
El sistema d’emmarcat no és el més adient ja que està clavat directament sobre el cartró que serveix de suport a la capa pictòrica. A la cantonada superior esquerra d’un dels dos quadres es pot veure com el cargol que serveix per subjectar el marc a la pintura s’ha travessat de costat a costat i ha provocat que el cartró s’esberli.
Malgrat tot, el sistema d’emmarcat es conservarà perquè és el que ha triat expressament l’artista.

A la imatge inferior es mostra el quadre malmès pel cargol abans de la restauració i en un moment de la restauració en el procés de retornar el cartró deformat a la seva posició original.