Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

El passat mes d’abril el taller de restauració de la Biblioteca de Catalunya va organitzar un curs de Tècniques de restauració d’enquadernacions en pergamí, eminentment pràctic, que va donar un gir de 180º als nostres coneixements de les tècniques de restauració en referència a les enquadernacions en pergamí.

Arsenio Sánchez Hernampérez (conservador – restaurador a la Biblioteca Nacional de España) ha estudiat i intervingut durant anys les enquadernacions antigues en pergamí i va basar la seva proposta en la idea d’aprofitar els avantatges que ens ofereix aquest complicat material, però també assumir les seves limitacions i entendre les seves complicacions. Cito textualment,

“generalment, les enquadernacions en pergamí han estat maltractades i menyspreades, sent considerades enquadernacions de segona classe”.

La manca de consideració cap a aquest tipus d’enquadernació ha portat a l’error de substituir les cobertes antigues per altres de noves realitzades amb tècniques que no responen a les d’origen i amb materials que generen un comportament molt diferent en l’arquitectura de l’exemplar. D’altra banda, sempre es va considerar que les enquadernacions de pergamí tenien poc valor tècnic, estètic i històric. Però res més allunyat de la realitat i en aquest curs ha quedat demostrada l’extraordinària importància que aquestes enquadernacions tenen en la història del llibre i la importància de desenvolupar procediments de restauració apropiats sense que per això les restauracions siguin excessivament costoses o requereixin un temps excessiu.

Canvis a tenir en compte respecte a les pràctiques habituals:

• Intervenir en el bloc del llibre el mínim possible: no cal consolidar cada esquinç ni reintegrar cada llacuna llevat que siguin potencialment perillosos per a la peça.
• El pergamí també té pàtina i s’ha de mantenir: la brutícia també protegeix i pot arribar a ser una prova en sí mateixa, els processos de neteja poden eliminar tractaments habituals en els pergamins antics com l’acabat amb clara d’ou o amb orpiment. Cal actuar amb cura en la neteja de la peça: tot allò que desaparegui no tornarà.
• Reforçar els nervis vs. posar nervis nous: cosir i descosir un llibre és un procés traumàtic per a la peça, tret que sigui extremadament necessari és improcedent (a la imatge: un nervi reforçat amb pell a l’alum).
• Reforçar el pergamí i empeltar amb diverses capes de paper japonès vs. empeltar el pergamí original amb pergamí nou encolant entre si: el pergamí és un material higroscòpic que varia amb els canvis d’humitat ambiental, amb el pas del temps un pergamí de 400 anys haurà evolucionat i s’haurà tornat més estable que un pergamí de 2 anys. Quan encolem un pergamí vell i un pergamí nou reaccionaran de manera diferent als canvis en l’ambient i sempre predominarà el pergamí nou sobre l’original fent que aquest es corbi i es deformi a la voluntat del primer (a la imatge: 1) una llacuna en el pergamí 2) la llacuna empeltada per la part interior amb paper japonès de gramatge mitjà 3) la mateixa llacuna amb dues capes més de paper japonès per l’exterior. Només faltaria el retoc cromàtic si es creiés convenient).
• L’estudi dels símptomes per corregir els punts crítics: és essencial si volem ser efectius en els processos de restauració i, sobretot, si volem limitar el grau d’intervenció en les restauracions.

Una altra qüestió que es va plantejar és el concepte d’estabilització. Una cosa és estabilitzar una enquadernació i reforçar-la perquè segueixi funcionant “el més semblant possible a l’original” i una altra diferent és modificar-la fins al punt que aquesta deixa de funcionar. Sempre s’ha dit que els tractaments s’haurien de limitar al mínim possible. No obstant això a la pràctica, sempre tendim a intervenir més del necessari seguint el fals sil·logisme de si un document està deteriorat i jo sóc un/a restaurador/a amb formació “científica”, tot el que faci serà bo. En essència, una actuació no ha de ser inadequada si es prenen les decisions seguint la lògica que es basa en criteris comunament acceptats, però, per exemple, hi ha un abisme d’operacions entre refer una costura i consolidar-la. I el resultat està d’acord a aquestes operacions.

Aquesta forma d’entendre els processos de restauració em va portar a pensar en el propi treball dels conservadors-restauradors de Patrimoni Documental i Obra Gràfica. Partint del concepte d’estabilització o d’intervenció total en restauració, podem diferenciar entre projectes globals i projectes puntuals en fons d’arxius, biblioteques i museus. El projecte global preveu l’estabilització d’un volum de peces mitjà o gran (bàsicament higiene del fons i consolidació bàsica) mentre que el projecte puntual va dirigit a una sola peça o un grup molt reduït. Amb el pressupost limitat que se sol destinar a un petit nombre de projectes puntuals és possible dur a terme un projecte global de neteja i estabilització que garantirà la perdurabilitat de fons complets i no d’unes quantes peces.

És elemental, doncs, començar a assumir un canvi de paradigma i pensar en primar els projectes globals per sobre dels projectes puntuals.

Arriba al taller per a ser restaurat el “Llibre de notas dels contractes pertanyents a Salvi Bordas y Casademont, pagès del terme de Delfià y als seus” datat el 1760, però que conté ressenyes de documents des de finals del segle XIV fins al segle XVIII procedent de l‘Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.

La peça té una enquadernació de cartera amb cobertes flexibles de pergamí i reforços als lloms de pell. Formen el bloc quatre quadernets d’unes vint-i-quatre pàgines cadascun i estan cosits amb fil de lli o cànem.

El primer quadernet està molt malmès a la zona del tall exterior degut a l’efecte corrosiu dels enzims de microorganismes i, malgrat tots els quadernets estan fràgils en aquesta zona, només hi ha pèrdues greus de suport a les primeres quinze pàgines. De la pàgina cinquanta en endavant les pàgines estan en blanc exceptuant la vuitanta-cinc i la vuitanta-sis que contenen un índex. En general tot el bloc té taques concentrades als talls exterior i inferior possiblement causades per una mullena o potser per miccions de rosegadors.

El pergamí de l’enquadernació està força malmès en el plec de la solapa, part coincident amb la zona atacada pels microorganismes. A les zones de plec i de frec el pergamí està esquinçat. S’observa també al llom una zona mossegada per un rosegador entre reforç de pell i reforç de pell que ha deixat al descobert els quadernets. Els reforços de pell es troben molt ressecs i malmesos.

El procés de conservació i restauració s’ha basat en el criteri de mínima intervenció, intentant respectar al màxim la peça i realitzant-li les mínimes modificacions possiles amb la finalitat de garantir-ne la preservació. S’ha hagut de desmuntar, netejar, laminar puntualment a les zones més afectades pels microorganismes, i també s’ha netejat, reforçat i consolidat el pergamí. Novament s’ha tornat a cosir i s’ha dotat l’enquadernació d’una tanca que s’havia perdut.

Vegeu la notícia a la web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya

Vegeu la notícia a la web del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Ja vàrem parlar anteriorment dels deterioraments derivats de les catàstrofes provocades per l’aigua. En aquest cas arriben al taller quatre llibres d’actes visiblement atacats per microorganismes que actualment semblen inactius. La deterioració es veu clarament a les parts superiors i inferiors dels documents que tenen una coloració lilàcia, han perdut la consistència i tenen llacunes i estrips. En un dels llibres la deterioració és molt més greu que a la resta.

La proposta inicial per a la intervenció d’aquests quatre volums passava per desinfectar les peces, netejar-les i consolidar-ne les parts més febles mantenint les enquadernacions originals exceptuant un dels exemplars que es veia d’entrada que s’hauria d’enquadernar de nou.

Durant el procés de restauració i analitzant amb més profunditat cada llibre individualment es va arribar a la conclusió que seria necessari enquadernar de nou totes les peces. Si bé havia semblat d’entrada que les enquadernacions estaven en bon estat i es podrien conservar després es va veure que no era així. Els microorganismes havien penetrat dins les ànimes de cartró de les tapes i també en el llom entre l’enquadernació i la tripa del llibre. Així doncs, tenint en compte el mal estat i el seu poc valor històric es va decidir enquadernar de nou però mantenint el cosit, les etiquetes i els lloms de pergamí originals.

Aquest és un exemple, en podríem dir uns quants i segur que a la llarga en publicarem més, que la proposta de restauració que es fa inicialment pot ser sotmesa a modificacions quan la peça és al taller. Aquestes variacions sobre la proposta inicial a vegades poden comportar l’alteració del pressupost o a vegades corregir tant sols de les tècniques i els materials utilitzats.

El préstec de peces a institucions per part de col·leccionistes particulars és una pràctica freqüent quan aquests disposen d’obres d’un valor rellevant. Malauradament les peces no sempre es troben en un estat òptim per a ser transportades, manipulades o exposades. Fins i tot hi ha vegades que les peces surten de mans del col·leccionista en bon estat i, per motius injustificats, tornen a mans del col·leccionista en no tant bon estat.

En el món de l’art existeixen els anomenats informes o fitxes tècniques que, elaborades per un especialista, documenten l’estat en que es troben les peces abans de sortir cap al seu destí temporal. Si la peça retorna al propietari en mal estat aquests informes poden servir com a prova en el cas de voler reclamar danys a les peces.

El cas que ens ocupa és el d’un col·leccionista privat a qui han demanat un conjunt de peces rellevants per ésser exposades a l’estranger. Després que les peces hagin estat exposades amb anterioritat en múltiples ocasions, i abans d’enviar-les cap a Moscú, el propietari ha decidit realitzar-hi una restauració de mínima intervenció que garanteixi l’estabilitat de la peça durant el transport i l’exposició.

La majoria de llibres i revistes tenien les tapes desencolades de la tripa del llibre, alguns tenien els últims quadernets descosits, sobretot les revistes tenien estrips a les vores de les tapes i alguns exemplars mostraven petites llacunes particularment localitzades a la part del llom. La intervenció ha consistit en consolidar tots aquests petits estrips, tornar a encolar les tapes i recosir els quadernets descosits perquè les peces tornessin a tenir l’estabilitat estructural que havien perdut al llarg del temps. Moltes de es peces portaven un sistema de protecció en forma de funda o de camisa i seguint amb el mateix criteri s’han elaborat camises de conservació.

No totes les peces que entren al taller tenen un gran valor patrimonial, històric o econòmic, hi ha vegades que arriben peces que senzillament estan carregades d’un gran valor sentimental. Al taller es tracten aquestes peces amb un gran respecte ja que si bé una peça patrimoni de la humanitat té un valor incalculable i és irreemplaçable, les que tenen un gran valor sentimental els passa exactament el mateix.

El cas que ens ocupa és un Quixot editat a Barcelona el 1936 amb una enquadernació molt senzilla de tapa dura, llom de tela i una il·lustració impresa a la tapa. Evidentment que no és patrimoni de la humanitat però destaca perquè ha acompanyat a la família en les seves migracions arreu del territori Espanyol.
Després de tants anys de lectura el Quixot va arribar al taller amb moltíssimes cintes autoadhesives (celos), tant per davant com per darrera com per dins del llibre, hi havia quadernets descosits, estripats i reenganxats, i s’havia posat un llom d’Ironfix® negre sobre el llom original que estava totalment esfilagarsat. Tot s’havia rematat amb un folre d’Ironfix® transparent.

L’espectacularitat de la restauració d’aquesta peça està en el resultat després d’haver retirat l’Ironfix® i totes les cintes autoadhesives recuperant així la textura original del cartró de les tapes, consolidat i recosit els quadernets i eliminant el llom d’Ironfix® i l’original (ja que era massa feble) per un llom nou.

A la imatge superior s’observen clarament les cintes autoadhesives que s’han tornat de color groc – marró degut a l’oxidació de la cola. També s’aprecia l’Ironfix® solapant la contratapa.

A la imatge superior el Quixot després de la restauració. Ara ja pot llegir-se, amb cura, perquè ha recuperat la seva estructura original.

Els tres padrons presenten unes enquadernacions casolanes molt rudimentàries elaborades amb materials inadequats i que, si bé han conservat en bones condicions el contingut dels padrons durant aquests anys i ja que no tenen cap valor històric, és inevitable realitzar-ne de noves. El cos dels llibres es troben en bon estat llevat d’algun estrip o llacuna molt puntual. També cal remarcar la intercalació de papers de diari que han acidificat els hi estaven en contacte.

Aquestes noves enquadernacions garanteixen la integritat de la informació dels padrons i la preservació amb el pas dels anys ja que estan realitzades amb materials de conservació.

El padró de 1834 presenta un relatiu bon estat de conservació, la tripa roman ben cosida, les pàgines interiors no estan soltes, no mostra acidesa aparent i no s’observen estrips ni llacunes importants. Té un estat més avançat de deteriorament l’enquadernació a la bradel verda amb paper de guardes, cantoneres de pell i betes de tancament. El llom de pell presenta deshidratació, fregament i algun estrip però manté l’estructura i és ferm.

Les cantoneres, també de pell, s’han obert degut als cops. El paper de guardes mostra fregament superficial i llacunes puntuals a les vores i una taca de tinta negra a la part posterior del llibre que n’ha debilitat el suport. Les betes tenen brutícia i estan cargolades. En general s’aprecia brutícia superficial i brillantor segurament degut al greix deixat per la manipulació manual.

En aquest cas se’ns presenten sis llibres de registre de mossos molt malmesos. Passa sovint que degut al mal emmagatzematge els documents d’arxiu es deterioren de manera irreversible. Les patologies que mostren aquests llibrets apunten que en algun moment de la seva història van patir una inundació: fang, palla, microorganismes, pàgines enganxades…
El paper de pasta mecànica imprès i manuscrit s’ha descolorit per l’acció de l’aigua i molts dels registres s’han perdut per sempre, les grapes que els “enquadernen” estan rovellades i cada cop mes corroeixen el suport. L’atac de microorganismes ha provocat la fragilitat del suport amb pèrdues importants, taques de coloració morada…  Els quaderns també mostren arrugues, plecs, pèrdua de suport i tintes corregudes.

Actuar amb rapidesa i determinació en el cas d’una fuita d’aigua o inundació és crucial pel futur de la informació que alberguen els documents, tractar-los immediatament possibilitarà preservar-los per el futur. En el cas que els documents hagin patit la catàstrofe amb anterioritat a la nostra custòdia serà interessant prioritzar-ne el tractament per davant d’altres peces ja que els potencials agents de deterioració, com ara microorganismes, poden estar latents i ser una font d’infecció per la resta del fons.

El tractament genèric que s’aplica als documents afectats per fongs és, en primer lloc, l’aspiració individual de cada pàgina, llom, capçada… amb un aspirador que tingui filtres HEPA que garanteixen la captura de les espores dels microorganismes no retornant-les a l’ambient. En segon lloc es pot consolidar i reintegrar el suport assegurant que els fragments més fràgils no es despendran dels documents i en tercer lloc, si es desitja, es pot tornar a enquadernar.

A la imatge, desmuntat dels quadernets i aspiració amb filtres HEPA dels microorganismes pàgina per pàgina.

Procedència de la peça: Museu de Badalona

Vegeu també el Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes o Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio.

Àngel Guimerà fou dramaturg i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Aquests exemplars dedicats de Joan Dalla (segona edició) i Poesies (tercera edició) arribaren al taller de restauració en un estat força dolent de conservació que evidencia unes repetides lectures símptoma de l’afecte que els hi tenia la família propietària.

L’exemplar de Poesies està incomplet per la part del final i té el cosit fràgil. S’aprecien dues cintes autoadhesives engomades a la tapa anterior ja que té nombrosos estrips i degut a la mala qualitat del paper de pasta de fusta o pasta mecànica té els fulls força acidificats, té una dedicatòria a ploma i a l’interior una carta manuscrita de l’autor. L’exemplar de Joan Dalla també té una nota manuscrita per l’autor a la coberta i pateix una deterioració similar a l’altre exemplar. Aquest té fragmentat el cosit en tres seccions.

En el cas de Joan Dalla s’ha realitzat una neteja en sec de totes les pàgines, s’han consolidat i reintegrat els estrips i llacunes i s’ha recosit i reenquadernat. En el cas de Poesies s’ha realitzat una neteja en sec de totes les pàgines, s’han consolidat i reintegrat estrips i llacunes i s’ha elaborat una camisa de conservació per a la carta manuscrita del seu interior. S’ha realitzat una capsa de conservació d’igual aspecte que l’enquadernació de Joan Dalla que permet emmagatzemar i manipular el llibre de manera segura.

Aquest és un exemplar incòmode de manipular degut a les grans dimensions i el seu elevat pes. Com a conseqüència trobem que sobretot les primeres pàgines estan en força mal estat. Les guardes estan molt malmeses i pràcticament inservibles, i s’han desprès de la tapa anterior. A l’interior trobem estrips i llacunes sobretot a la cantonera inferior dreta. Els elements sustentats es troben en perfecte estat. Enquadernació de gran format i pes que en fa incòmode la manipulació. Té el llom desprès parcialment i presenta les típiques alteracions per fregament: marges desgastats, cantoneres obertes, tapes erosionades… El paper de les tapes, de color negre, està trencat a les vores. Les cantoneres de pergamí s’han obert degut segurament als cops. Presenta en general brutícia superficial però particularment el llom té molta brutícia i greix degut a la manipulació.

A la imatge de l’esquerra es mostra el procés de neteja del pergamí del llom, a la imatge de la dreta el llibre de registre fiscal un cop restaurat.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona