Berta Blasi. Conservació i restauració de material d'arxiu i d'obra gràfica – Barcelona

Les camises, carpetes, fundes o capses de conservació són un element bàsic dins un fons històric. Serveixen per protegir i aïllar els documents ja sigui de l’ambient o d’altres documents adjacents.

Hi ha molts tipus de camises de conservació. En varia el paper (amb o sense reserva alcalina, lliure d’àcid, amb tractament fúngic, sense blanquejar…), el gramatge, el color… i l’ús d’unes o d’altres dependrà sempre de la finalitat. Trobem camises amb una solapa, amb dues o amb tres, trobem camises dintre de carpetes, trobem camises més robustes que d’altres… Haurem de tenir en compte els documents que hagin de protegir i del seu format.

Les camises de conservació també poden utilitzar-se per agrupar documents si es fan servir de la manera adequada. A la imatge s’observa un mal exemple. La camisa de conservació hauria de ser tant gran com el document que protegeix i mai hauria d’anar tancada amb un “celo”. És recomanable que les camises no estiguin tancades a no ser que sigui necessari ja que s’eviten danys al ser molt més fàcils de manipular.

Entre els sistemes de protecció també hi ha les capses, ja siguin fetes a mida o no. A la imatge les capses de conservació es guarden dins de capses de cartró de no-conservació, cosa que protegeix els documents de la possible acidesa que la capsa gran exterior pugui generar.

La primera fase de la restauració de les capses d’arxiu consisteix en una neteja en sec i aspiració de la brutícia superficial i dels microorganismes. També s’aprofita per retirar elements metàl·lics perjudicials.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

De la revista:
Unicum. Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. 2011, núm. 10. Barcelona: 2011. ISSN: 1579-3613

De l’article:
BLASI, Berta. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10,  p.63-72.

Malgrat que la lluita contra els microorganismes és una tasca constant en arxius i biblioteques, s’ha demostrat que amb pocs recursos, tant econòmics com humans, es poden mantenir sota control.

L’objectiu d’aquest article és demostrar l’efectivitat d’un pla parcial d’actuació exposant-ne un exemple pràctic, i encoratjar als responsables de la conservació dels centres a dur-lo a terme amb pocs mitjans.

Buidat del sumari d’aquest número:

• BAGAN, R., GUAL, E., SALA, M., SILVESTRE, D. “El Gran dia de Girona”, la restauració d’una obra de gran format. Unicum. 2011, núm. 10, p. 5-26.
• SPERANZA, L., VERDELLI, M., PRESENTI, N. Tècniques modernes per a l’entelat transparent de pintures. Unicum. 2011, núm. 10, p. 27-38.
• RULLAN, M.T., GALLARDO, M.D. Les temptacions de Sant Antoni. Tractament de conservació i restauració de dues pintures inèdites de la catedral de Mallorca. Unicum. 2011, núm. 10, p. 39-48.

• PERELLA, B., MUIÑOS, M. Conservació i restauració de còmic: el mètode nord-americà. Unicum. 2011, núm. 10, p 49-62.
• BLASI, B. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10, p. 36-72.

• ARTIGAU, M., PLAYÀ, E. L’alabastre de Sarral com a suport escultòric. Descripció i introducció geològica. Unicum. 2011, núm. 10, p. 73-85.
• PLAYÀ, E., ARTIGAU, M. TAULER, E. Caracterització i estudi de procedència de l’alabastre del retaule de l’altar major de Poblet. Unicum. 2011, núm. 10, p. 85-96.

• REMOLÀ, J.A. Recipients de bronze romans recuperats en les excavacions arqueològiques del PERI-2 (Jaume I – Tabacalera) de Tarragona. Unicum. 2011, núm. 10, p. 97-102.
• BERNAT, F.M. [et al.]. Estudi del conjunt de recipients de bronze romans procedents de l’excavació PERI-2 (Tarragona): consideracions tècniques per a la seva conservació i restauració. Unicum. 2011, núm. 10, p. 103-116.

• RUÍZ-MORENO, S. [et al.] Identificació amb metodologies fotòniques no destructives d’una obra inèdita de Theodor Gaspar Smitz. Unicum. 2011, núm. 10, p. 117-126.
• SALVADÓ, N., BUTÍ, S., PRADELL, T. Alteracions en les fulles de plata aplicades sobre fusta policromada d’època medieval. Unicum. 2011, núm. 10, p. 127-134.
• MARTÍNEZ, R., ROCABAYERA, R. Els olis essencials. Conservació preventiva en el control microbiològic. Unicum. 2011, núm. 10, p. 135-142.
• GALÁN, A. Investigació en conservació del patrimoni cultural a Espaya: estat de la qüestió. Unicum. 2011, núm. 10, p. 143-148.

• ARTIGAU, M., ÁLVAREZ, A. Eduard Porta imparteix la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de l’ESCRBCC. Unicum. 2011, núm. 10, p. 149-150.
• BALUST, L. Videoconferència del 5è congrés “Color i Conservació”. Unicum. 2011, núm. 10, p. 151-152.

M’agradaria saber quin paper s’utilitza per conservar fotografies i gravats, sense que siguin carpetes, i quins proveïdors les subministren.

A priori es poden fer servir qualsevol paper barrera que compleixi els requisits de conservació: reserva alcalina, tractament contra microorganismes, sense lignina, no blanquejat químicament…
Es poden adquirir a proveïdors com Arte&Memoria, Productos de Conservación o STEM.

Amb tot és necessari remarcar que no només els materials amb els que s’emmagatzemen les peces són importants sinó també les condicions ambientals que les envolten. Seria interessant conservar les fotografies en blanc i negre a uns 15-20ºC i entre el 30-35% d’humitat relativa i les de color a uns 10-18ºC amb una humitat relativa del 25-30%. Un requisit indispensable és que, sota cap concepte, no els toqui la llum de manera permanent. Sent realistes les condicions ambientals dels arxius no sempre són les ideals, ni molt menys, però si que és important que com a mínim la temperatura i la humitat relativa sigui el més estable possible, sense canvis sobtats. La revisió periòdica del fons i la neteja per aspiració dels dipòsits és un factor que contribueix al control de l’estat de conservació així com a mantenir a ratlla els microorganismes.

Gravat a la punta seca d’una casa tradicional de 600mm x 400mm.
Gravat manuscrit que va arribar al taller en un sistema d’emmarcat precari i en males condicions d’exposició. S’aprecia clarament l’oxidació en aquella part del gravat on no ha tocat la llum, fet habitual en peces exposades. En aquest cas el gravat tenia a les vores una sèrie de dibuixos i proves de cal·ligrafia a tinta realitzades a ma alçada així com múltiples alteracions del suport com ara galeries i erosions produïdes per insectes, estrips a les vores, alguna llacuna puntual i brutícia generalitzada. Després d’un procés de neteja en profunditat s’ha hagut d’elaborar un paspartú de conservació a mida per tal d’assegurar la perdurabilitat del gravat.

La realització d’un paspartú de conservació assegura el respecte a l’original i la reversibilitat de tots els elements que el conformen de tal manera que el paspartú es pot desmuntar de l’original en el moment en que es precisi sense que aquest original en surti danyat. És per això que tots els elements adhesius que s’empren son sempre reversibles i que tots els materials compleixen els estàndards de conservació com ara papers amb reserva alcalina o neutre, no blanquejats, sense lignina… La peça original va subjectada al paspartú amb tires de paper japonès tal i com pot apreciar-se a la imatge.

.

Capsa de conservació

Elaboració de capses de conservació a mida per a protegir la documentació d’un arxiu personal de les condicions ambientals exteriors. Les capses elaborades amb cartró de conservació de pH neutre garanteixen l’estabilitat dels documents que guarden. Cada capsa es realitza individualment tenint en compte el seu contingut.

Paper barrera entre els retalls de diari

Amb la finalitat de garantir la conservació del fons així com la salut física dels investigadors que podessin consultar-lo, s’han retirat els clips, les agulles i les grapes i desdoblegat aquells papers que ho permetien com ara les cartes. S’ha intercalat paper barrera de pH neutre entre els papers més àcids que podrien malmetre la resta per contacte i s’han elaborat caixes a mida amb cartró de conservació sense utilitzar cola i amb una tanca apropiada. Finalment s’han substituït les caixes d’arxiu per unes de noves.

Capsa de conservació

Pel fet que el ventall de paper era una peça molt fràgil, es va elaborar una capsa a mida amb materials de conservació on quedava totalment encaixat i es protegia així de les possibles manipulacions, assegurant l’estabilitat química de la peça.