Imatge de Ferran Turmo Gort

Les tintes ferrogàl·liques han estat de les més emprades de la història per la seva textura avellutada i que eren molt difícils d’eliminar. Des de l’Edat Mitjana (tot i que estan documentades des del s.VII) fins al s.XX van ser usades per personatges coneguts com Leonardo Da Vinci, J.S. Bach, Rembrandt, o Van Gogh a més d’esser protagonistes de manuscrits i llibres d’incomptables arxius, biblioteques i museus arreu del món. Les tintes ferrogàl·liques es realitzaven amb tres ingredients principals: agalles de roure (erinosi gal·lícola: malaltia produïda per la picada d’un àcar que ataca les fulles on hi apareix una agalla), vidriol, goma i aigua, i van entrar en desús a partir del s.XX quan van aparèixer les tintes sintètiques.

Amb el pas del temps, depenent de factors com els ingredients, les quantitats utilitzades en la seva manufacturació i les condicions d’emmagatzematge, les tintes ferrogàl·liques poden ser la causa de greus alteracions en el paper i altres suports. Aquest procés, extremadament lent, torna les tintes del color blau-negre al marró fosc arribant a traspassar d’una cara del paper a l’altra o fins i tot a desintegrar el suport allà on la tinta va ser aplicada. Molts dels nostres fons històrics es veuen afectats actualment per la corrossió d’aquestes tintes.

Els símptomes de corrosió per tintes ferrogàl·liques són molt clars: a la primera fase en els traços escrits a ploma o a pinzell gruixut s’aprecia  com si la tinta s’hagués corregut al voltant del traç, es veu una aurèola de color crema o marró clar que sota la llum UV es detecta fàcilment com a una fluorescència. A la segona fase es pot observar la migració de les tintes de l’anvers al revers de la pàgina. En últim lloc la degradació del paper és tant greu que zones senceres, especialment resseguint l’escrit, es descomponen i la informació es perd. És aleshores quan el suport (paper o pergamí) es torna extremadament fràgil i trencadís i es desintegra completament amb el més mínim moviment.

El procés de conservació i restauració sol ser costós degut a la proporció descomunal d’aquestes documents als nostres arxius, biblioteques i museus. El tractament més generalitzat consisteix en l’estabilització de les tintes mitjançant una desacidificació que habitualment es realitza pàgina per pàgina, la qual cosa implica una inversió en recursos que sovint les institucions no es poden permetre. També s’han proposat mètodes de desacidificació massiva però degut al grau de fragilitat d’aquestes peces un tractament en massa s’ha de valorar detingudament.

Bibliografia:
ODOR, A. Tintas ferrogálicas : su composición y principales mecanismos de transformación. [en pdf]. [Data de consulta: 19 de setembre de 2011]. Disponible a <http://www.adabi.org.mx/content/Notas.jsfx?id=385>.
EUSMAN, E., KARNES, C., SELLINK, M., VAN DER WINDT, H. Gall Ink Corrossion. [en línia]. Holanda: Museum Boijmans Van Beuningen, 1999. No disponible.
WIKPEDIA. Iron Gall Ink. [en línia]. [Data de consulta: 5 d'octubre de 2011]. Disponible a <http://en.wikipedia.org/wiki/Iron_gall_ink>

Què és #FestaFoto?

La iniciativa FestaFoto sorgeix durant la Festa Major de 2011 de la mà d’un grup de Tianencs implicats amb la vida cultural del poble. Es planteja com el “Primer concurs de fotografia ràpida per a dispositius mòbils de Tiana” i, amb l’incentiu inicial d’un premi, motiva als ciutadans i visitants (que prèviament s’han registrat i acceptat les condicions d’ús) a fer fotografies durant la Festa Major de Tiana. Les imatges poden trobar-se a la pàgina web FestaFoto però també es projecten en pantalles instal·lades per tot el poble, a bars i a places.

Com funciona #FestaFoto?

Es pren com a font principal d’informació el Twitter on el tuitaire hi publica una fotografia amb l’etiqueta #festafoto o #fmtiana amb el seu comentari corresponent. Automàticament la web del FestaFoto (que en aquest cas funciona com a mitjà perifèric) la detecta i publica a la web.

L’as amagat del #FestaFoto

La iniciativa ha estat ràpidament acceptada per la gent del poble i val a dir que amb molt d’entusiasme: el cap de setmana abans de començar amb la Festa Major oficial ja hi ha més de 300 imatges. En segon pla i al marge de la diversió s’obté un repositori comú i immediat que conté les imatges dels esdeveniments de les festes en tots els seus moments: preparació, celebració, clausura… a través de la mirada dels propis ciutadans. Així, el que en un passat havia estat dispers en arxius personals i havia estat molt laboriós de recuperar, enguany es pot gaudir i compartir a temps real aconseguint un fons de memòria històrica pel poble.

El repte del #FestaFoto

La preservació digital és el repte crucial dins una iniciativa així. Aconseguir que la pàgina web no funcioni tant sols a mode d’índex remetent als repositoris originals dispersos sinó que emmagatzemi les imatges en un entorn segur i amb una qualitat òptima per tal de garantir-ne la supervivència davant del pas del temps. Un cop superat aquest pas, el següent és ampliar el grau de descripció de les fotografies (a més a més del camp d’autor i hora) i catalogar-les per tal de poder recuperar-les fàcilment.

Enguany aquest blog participa en els Premis Blocs Catalunya dins la categoria “Història, tradicions i patrimoni” i opta al Premi Omnium Cultural.

Podeu consultar els blogs que s’hi presenten i votar-los. El procés de votació està obert a qualsevol persona que vulgui participar-hi, però per fer-ho caldrà registrar-se com a usuari a la web de STIC. El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password o directament amb l’usuari personal de facebook o twitter. Un cop registrat, s’accedeix al panell d’usuari STIC i des de aquí al taulell de votació del Premis Blocs 2011, on hi haurà les 12 categories temàtiques. Quan l’usuari selecciona una categoria, apareixen els blocs que hi participen, ordenats alfabèticament i per perfils (personal, professional i corporatiu).

Aquesta quinzena el blog del taller és el recomanat a la web de Patrimoni.gencat!
El patrimoni com mai l’havies vist ;)

De la revista:
Unicum. Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. 2011, núm. 10. Barcelona: 2011. ISSN: 1579-3613

De l’article:
BLASI, Berta. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10,  p.63-72.

Malgrat que la lluita contra els microorganismes és una tasca constant en arxius i biblioteques, s’ha demostrat que amb pocs recursos, tant econòmics com humans, es poden mantenir sota control.

L’objectiu d’aquest article és demostrar l’efectivitat d’un pla parcial d’actuació exposant-ne un exemple pràctic, i encoratjar als responsables de la conservació dels centres a dur-lo a terme amb pocs mitjans.

Buidat del sumari d’aquest número:

• BAGAN, R., GUAL, E., SALA, M., SILVESTRE, D. “El Gran dia de Girona”, la restauració d’una obra de gran format. Unicum. 2011, núm. 10, p. 5-26.
• SPERANZA, L., VERDELLI, M., PRESENTI, N. Tècniques modernes per a l’entelat transparent de pintures. Unicum. 2011, núm. 10, p. 27-38.
• RULLAN, M.T., GALLARDO, M.D. Les temptacions de Sant Antoni. Tractament de conservació i restauració de dues pintures inèdites de la catedral de Mallorca. Unicum. 2011, núm. 10, p. 39-48.

• PERELLA, B., MUIÑOS, M. Conservació i restauració de còmic: el mètode nord-americà. Unicum. 2011, núm. 10, p 49-62.
• BLASI, B. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10, p. 36-72.

• ARTIGAU, M., PLAYÀ, E. L’alabastre de Sarral com a suport escultòric. Descripció i introducció geològica. Unicum. 2011, núm. 10, p. 73-85.
• PLAYÀ, E., ARTIGAU, M. TAULER, E. Caracterització i estudi de procedència de l’alabastre del retaule de l’altar major de Poblet. Unicum. 2011, núm. 10, p. 85-96.

• REMOLÀ, J.A. Recipients de bronze romans recuperats en les excavacions arqueològiques del PERI-2 (Jaume I – Tabacalera) de Tarragona. Unicum. 2011, núm. 10, p. 97-102.
• BERNAT, F.M. [et al.]. Estudi del conjunt de recipients de bronze romans procedents de l’excavació PERI-2 (Tarragona): consideracions tècniques per a la seva conservació i restauració. Unicum. 2011, núm. 10, p. 103-116.

• RUÍZ-MORENO, S. [et al.] Identificació amb metodologies fotòniques no destructives d’una obra inèdita de Theodor Gaspar Smitz. Unicum. 2011, núm. 10, p. 117-126.
• SALVADÓ, N., BUTÍ, S., PRADELL, T. Alteracions en les fulles de plata aplicades sobre fusta policromada d’època medieval. Unicum. 2011, núm. 10, p. 127-134.
• MARTÍNEZ, R., ROCABAYERA, R. Els olis essencials. Conservació preventiva en el control microbiològic. Unicum. 2011, núm. 10, p. 135-142.
• GALÁN, A. Investigació en conservació del patrimoni cultural a Espaya: estat de la qüestió. Unicum. 2011, núm. 10, p. 143-148.

• ARTIGAU, M., ÁLVAREZ, A. Eduard Porta imparteix la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de l’ESCRBCC. Unicum. 2011, núm. 10, p. 149-150.
• BALUST, L. Videoconferència del 5è congrés “Color i Conservació”. Unicum. 2011, núm. 10, p. 151-152.

Blasi, Berta Una plaga de mosques a l’arxiu [en línea]. Berta Blasi conservació – restauració de document gràfic, 2011. [Data de consulta 31 de març de 2011] Disponible a http://bertablasi.com/bibliografia/plaga-mosques-arxiu

A l’hivern de 2011 durant una visita a un arxiu del Berguedà l’arxiver va posar de manifest que tenien un problema gran amb una plaga de mosques, de centenars de mosques.

L’arxiu va guanyar en higiene al ser traslladat recentment de la carbonera de l’ajuntament al capdamunt d’una torre de pedra que fa molts anys havia estat una presó, en el mateix edifici.

Al entrar al dipòsit s’observaren moltes mosques al terra en un estat que semblava de desorientació: no es movien si no les tocaves i tot i així reaccionaven d’una forma estranya volant de costat arran de terra i en cercles. Quan l’arxiver va obrir els porticons de les finestres van aparèixer moltes més mosques entre el vidre i el porticó (com es pot observar a la imatge de l’esquerra), totes elles semblaven mortes però en realitat estaven endormiscades.

L’arxiver va comentar que periòdicament feien neteja de la sala tant del terra com de les lleixes com dels porticons, que havien tirat insecticida, que havien tapat forats… en definitiva s’havia fet tot el que estava a les seves mans per intentar eradicar la plaga però no s’havia tingut èxit.

Amb la finalitat de trobar una explicació al problema i a ser possible una solució, des del taller es va consultar a experts en plagues d’arreu d’Europa i els Estats Units i, segons les descripcions i imatges que se’ls havia facilitat, es va arribar a la següent conclusió: s’identificava una plaga de Musca Autumnalis. Aquest tipus de mosques acostumen a hivernar a principis-mitjans de tardor quan encara són larves dins els edificis per guardar-se del fred. És una espècie rural molt comú a Europa i només entra en conflicte amb les persones quan es refugia dins els edificis per hivernar. Les seves larves es desenvolupen a les toves de vaca i pugen per les parets fins trobar una escletxa per on entrar a les cases. Les finestres dels edificis són el seu racó predilecte ja que així s’escalfen amb el sol.

L’eliminació d’una plaga així en edificis antics en plena muntanya és pràcticament impossible i el millor tractament és una neteja periòdica a fons amb aspirador. És millor no matar-les amb pesticides ja que les mosques mortes serviran d’aliment als escarbats (Anthrenus, Attagenus…). A la primavera, quan les mosques despertin de la hibernació, es recomana deixar de manera controlada una finestra oberta per facilitar una via ràpida de sortida solucionant abans el problema.

Berta Blasi. Conservació d’enquadernacions. En Butlletí Informatiu de l’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya [en línia]. Barcelona, maig de 2011. [Consulta: 12 de juny de 2011]. Disponible a <http://www.arxivers.com/index.php/publicacions/butlleti-de-lassociacio/butlleti-de-laac/doc_download/333-butlleti-99.html> -URL actualitzada-

L’article publicat al Butlletí Informatiu núm. 99 [gener-març de 2011] de l’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya sobre conservació d’enquadernacions es divideix bàsicament en dos blocs. El primer detalla els paràmetres de conservació preventiva ideals i proposa tècniques per aconseguir-los. El segon bloc aborda els criteris bàsics de restauració amb la finalitat que l’arxiver que ha d’externalitzar una restauració sàpiga què hauria de demanar al restaurador.

Sánchez Hernampérez, Arsenio. Los desastres en los archivos: cómo planificarlos (una guía en siete pasos). Asturias: Trea, 2011. ISBN 978-84-9704-560-5

Un sinistre és la situació més crítica a la que pot enfrontar-se un centre documental. La segona guerra mundial, els conflictes balcànics o l’esfondrament de l’Arxiu Històric de Colònia són exemples ben coneguts d’una llarga llista de desolació que ha delmat el preciós llegat dels nostres avantpassats. Les causes són molt variades, però, en qualsevol cas, generen processos d’alteració violents que, en poques hores, són capaces de destruir completament documents, dipòsits i arxius sencers.

No tots els desastres són inevitables. La majoria podrien haver estat controlats mitjançant processos de valoració i correcció de riscos coneguts com ara la planificació de sinistres o gestió de desastres. Basats en metodologies emprades en la protecció civil, engloben tècniques de prevenció i de conservació amb les que és possible evitar incendis, inundacions o qualsevol altre tipus de fenomen destructiu. A més a més, permeten establir protocols de treball i reunir els recursos necessaris per tal d’actuar correctament en la protecció i salvament de la documentació.

Aquest manual és una guia pràctica. Mitjançant set passos consecutius recolzats en quadres de resum i formularis personalitzats, facilita la redacció de plans de desastre a la mida dels diferents tipus d’arxiu, independentment dels seus recursos o de les seves dimensions.

Text d’Arsenio Sánchez Hernampérez
Vegeu-ne el sumari i la introducció

M’agradaria saber quin paper s’utilitza per conservar fotografies i gravats, sense que siguin carpetes, i quins proveïdors les subministren.

A priori es poden fer servir qualsevol paper barrera que compleixi els requisits de conservació: reserva alcalina, tractament contra microorganismes, sense lignina, no blanquejat químicament…
Es poden adquirir a proveïdors com Arte&Memoria, Productos de Conservación o STEM.

Amb tot és necessari remarcar que no només els materials amb els que s’emmagatzemen les peces són importants sinó també les condicions ambientals que les envolten. Seria interessant conservar les fotografies en blanc i negre a uns 15-20ºC i entre el 30-35% d’humitat relativa i les de color a uns 10-18ºC amb una humitat relativa del 25-30%. Un requisit indispensable és que, sota cap concepte, no els toqui la llum de manera permanent. Sent realistes les condicions ambientals dels arxius no sempre són les ideals, ni molt menys, però si que és important que com a mínim la temperatura i la humitat relativa sigui el més estable possible, sense canvis sobtats. La revisió periòdica del fons i la neteja per aspiració dels dipòsits és un factor que contribueix al control de l’estat de conservació així com a mantenir a ratlla els microorganismes.