Internet y redes sociales aplicadas a difundir la conservación y la restauración de patrimonio documental
BLASI, B. Internet y redes sociales aplicadas a difundir la conservación y la restauración de patrimonio documental. Universidad de Granada. XVIII Congreso Internacional de Conservación y Restauración de Bienes Culturales. Granada: Universidad de Granada, 2011. p. 271-274.
L’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a la majoria dels sectors és un fet evident. La filosofia basada en compartir coneixements és, en definitiva, la que garanteix que un projecte qualli a Internet però, tot i que algunes institucions a nivell estatal ja utilitzen les TIC per a comunicar-se amb els seus usuaris, a nivell privat les estadístiques fluixegen. Abordar un projecte de difusió a Internet i a les xarxes socials requereix una planificació meticulosa d’objectius, de processos i de recursos que es troben al mateix nivell que la planificació tecnològica. L’objectiu d’aquest article és mostrar als professionals del sector les eines gratuïtes que tenen a la seva disposició per tal de compartir i difondre el coneixement amb la finalitat d’arribar més fàcilment als seus usuaris i poder interpretar de manera bàsica el seu comportament.
Contacteu amb el Taller si us interessa el text complet.
Articles relacionats:
Amb el pas del temps, depenent de factors com els ingredients, les quantitats utilitzades en la seva manufacturació i les condicions d’emmagatzematge, les tintes ferrogàl·liques poden ser la causa de greus alteracions en el paper i altres suports. Aquest procés, extremadament lent, torna les tintes del color blau-negre al marró fosc arribant a traspassar d’una cara del paper a l’altra o fins i tot a desintegrar el suport allà on la tinta va ser aplicada. Molts dels nostres fons històrics es veuen afectats actualment per la corrossió d’aquestes tintes.
Els símptomes de corrosió per tintes ferrogàl·liques són molt clars: a la primera fase en els traços escrits a ploma o a pinzell gruixut s’aprecia com si la tinta s’hagués corregut al voltant del traç, es veu una aurèola de color crema o marró clar que sota la llum UV es detecta fàcilment com a una fluorescència. A la segona fase es pot observar la migració de les tintes de l’anvers al revers de la pàgina. En últim lloc la degradació del paper és tant greu que zones senceres, especialment resseguint l’escrit, es descomponen i la informació es perd. És aleshores quan el suport (paper o pergamí) es torna extremadament fràgil i trencadís i es desintegra completament amb el més mínim moviment.
El procés de conservació i restauració sol ser costós degut a la proporció descomunal d’aquestes documents als nostres arxius, biblioteques i museus. El tractament més generalitzat consisteix en l’estabilització de les tintes mitjançant una desacidificació que habitualment es realitza pàgina per pàgina, la qual cosa implica una inversió en recursos que sovint les institucions no es poden permetre. També s’han proposat mètodes de desacidificació massiva però degut al grau de fragilitat d’aquestes peces un tractament en massa s’ha de valorar detingudament.
Al entrar al dipòsit s’observaren moltes mosques al terra en un estat que semblava de desorientació: no es movien si no les tocaves i tot i així reaccionaven d’una forma estranya volant de costat arran de terra i en cercles. Quan l’arxiver va obrir els porticons de les finestres van aparèixer moltes més mosques entre el vidre i el porticó (com es pot observar a la imatge de l’esquerra), totes elles semblaven mortes però en realitat estaven endormiscades.
L’eliminació d’una plaga així en edificis antics en plena muntanya és pràcticament impossible i el millor tractament és una neteja periòdica a fons amb aspirador. És millor no matar-les amb pesticides ja que les mosques mortes serviran d’aliment als escarbats (Anthrenus, Attagenus…). A la primavera, quan les mosques despertin de la hibernació, es recomana deixar de manera controlada una finestra oberta per facilitar una via ràpida de sortida solucionant abans el problema.
L’article publicat al Butlletí Informatiu núm. 99 [gener-març de 2011] de l’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya sobre conservació d’enquadernacions es divideix bàsicament en dos blocs. El primer detalla els paràmetres de conservació preventiva ideals i proposa tècniques per aconseguir-los. El segon bloc aborda els criteris bàsics de restauració amb la finalitat que l’arxiver que ha d’externalitzar una restauració sàpiga què hauria de demanar al restaurador.
Últims comentaris