Berta Blasi. Conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica

Varen arribar al taller 165 expedients d’obres públiques relligats, tots afectats per l’atac dels microorganismes. Els documents havien estat aïllats convenientment pel personal de l’arxiu dins de sobres de plàstic de tereftalats de polietilè amb la finalitat de controlar l’extensió de la infecció.

L’alteració química provocada pels enzims dels microorganismes afectava a una de les vores dels documents ja fos el llom o el tall exterior on s’apreciava una pèrdua notable de suport que no havia afectat la integritat de la informació. No s’observaren a primer cop d’ull espores que fessin pensar que estiguessin actius. Els lligalls es podien classificar segons les zones afectades pels enzims dels microorganismes en:

• Zones amb afectació lleu: aquelles zones que malgrat es veien  afectades, tant sols s’apreciava un viratge en la coloració des del grogós fins el lilós. Físicament es trobaven en bon estat i podien manipular-se amb seguretat.
• Zones amb afectació greu: aquelles zones afectades per microorganismes que a més a més de tenir una coloració diferent eren lleugerament més fràgils, manipulant-les es corria el risc d’estripar-les.
• Zones amb afectació molt greu: aquelles zones que es desfeien soles sense pràcticament manipular-les.

A més a més de les pèrdues degudes als fongs també s’observaven, en menys freqüència, galeries d’insectes amb els corresponents excrements i com brutícia generalitzada. Intercalats entre els documents també hi havia diaris molt acidificats que havien traspassat l’àcid a les pàgines annexes i plànols de tela emmidonada que es veien clarament més afectats pels microorganismes que la resta de documents.

La proposta d’intervenció va consistir en una neteja en profunditat aspirant amb filtres HEPA cadascuna de les pàgines dels expedients, deslligant els expedients que estaven afectats per la part de la costura i que amagaven els fongs entre plec i plec i consolidant amb paper japonès baix gramatge les zones afectades pels fongs, i també es van intercalar camises de paper barrera entre els els diaris prevenint-ne el traspàs de l’acidesa.

Es considera una actuació de mínima intervenció perquè es van dur a terme els procediments mínims per aconseguir l’únic objectiu de permetre la manipulació, la digitalització i sobretot la perdurabilitat dels documents. És per això que ni es va utilitzar un paper japonès tenyit i del mateix gramatge ni es varen tornar a cosir els lligalls que s’havien desmuntat.

La tercera fase de la restauració d’aquests documents d’arxiu (vegeu també la primera fase i la segona) consisteix en la desacidificació i laminació dels documents que durant la primera fase de neteja s’han detectat amb una avançada deterioració ja sigui per microorganismes o per tintes ferrogàl·liques.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

La segona fase de la restauració d’aquests documents d’arxiu (vegeu la primera fase) consisteix en la consolidació i reintegració d’aquells estrips i llacunes que siguin potencialment perillosos pels documents. Així, si trobem un forat enmig d’una pàgina però aquest no és una amenaça per a la integritat del document s’optarà per no intervenir-hi.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

La primera fase de la restauració de les capses d’arxiu consisteix en una neteja en sec i aspiració de la brutícia superficial i dels microorganismes. També s’aprofita per retirar elements metàl·lics perjudicials.

Els documents de totes les capses mostren afectació per microorganismes amb la seva corresponent alteració del suport: fragilitat d’estructura, alteració en la coloració del paper, pèrdua de suport… i en general presenten força brutícia superficial, doblecs, estrips i llacunes puntuals. Les capses es poden subdividir en dos grups:
Capses de llicències d’obres: Són documents que contenen intercalats plànols amb tela emmidonada manuscrits i il·luminats d’edificis i emplaçaments. A més de l’alteració per microorganismes també presenten estrips i llacunes típics del plegament. Alguna caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Una caixa té alguns dels quadernets interiors amb avançada corrosió degut a les tintes ferrogàl·liques. Els elements sustentats de la resta de documents es troben en bastant bon estat.
Capses d’escriptures i capses de cadastre: Són documents majoritàriament manuscrits i alguns d’ells relligats que, a més a més de les alteracions per microorganismes, presenten acidesa en el suport, estrips i llacunes puntuals. Algunes contenen documents extremadament fràgils que fan impossible la seva consulta per l’atac de microorganismes.

Procedència de la peça: Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona

De la revista:
Unicum. Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. 2011, núm. 10. Barcelona: 2011. ISSN: 1579-3613

De l’article:
BLASI, Berta. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10,  p.63-72.

Malgrat que la lluita contra els microorganismes és una tasca constant en arxius i biblioteques, s’ha demostrat que amb pocs recursos, tant econòmics com humans, es poden mantenir sota control.

L’objectiu d’aquest article és demostrar l’efectivitat d’un pla parcial d’actuació exposant-ne un exemple pràctic, i encoratjar als responsables de la conservació dels centres a dur-lo a terme amb pocs mitjans.

Buidat del sumari d’aquest número:

• BAGAN, R., GUAL, E., SALA, M., SILVESTRE, D. “El Gran dia de Girona”, la restauració d’una obra de gran format. Unicum. 2011, núm. 10, p. 5-26.
• SPERANZA, L., VERDELLI, M., PRESENTI, N. Tècniques modernes per a l’entelat transparent de pintures. Unicum. 2011, núm. 10, p. 27-38.
• RULLAN, M.T., GALLARDO, M.D. Les temptacions de Sant Antoni. Tractament de conservació i restauració de dues pintures inèdites de la catedral de Mallorca. Unicum. 2011, núm. 10, p. 39-48.

• PERELLA, B., MUIÑOS, M. Conservació i restauració de còmic: el mètode nord-americà. Unicum. 2011, núm. 10, p 49-62.
• BLASI, B. Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes. Unicum. 2011, núm. 10, p. 36-72.

• ARTIGAU, M., PLAYÀ, E. L’alabastre de Sarral com a suport escultòric. Descripció i introducció geològica. Unicum. 2011, núm. 10, p. 73-85.
• PLAYÀ, E., ARTIGAU, M. TAULER, E. Caracterització i estudi de procedència de l’alabastre del retaule de l’altar major de Poblet. Unicum. 2011, núm. 10, p. 85-96.

• REMOLÀ, J.A. Recipients de bronze romans recuperats en les excavacions arqueològiques del PERI-2 (Jaume I – Tabacalera) de Tarragona. Unicum. 2011, núm. 10, p. 97-102.
• BERNAT, F.M. [et al.]. Estudi del conjunt de recipients de bronze romans procedents de l’excavació PERI-2 (Tarragona): consideracions tècniques per a la seva conservació i restauració. Unicum. 2011, núm. 10, p. 103-116.

• RUÍZ-MORENO, S. [et al.] Identificació amb metodologies fotòniques no destructives d’una obra inèdita de Theodor Gaspar Smitz. Unicum. 2011, núm. 10, p. 117-126.
• SALVADÓ, N., BUTÍ, S., PRADELL, T. Alteracions en les fulles de plata aplicades sobre fusta policromada d’època medieval. Unicum. 2011, núm. 10, p. 127-134.
• MARTÍNEZ, R., ROCABAYERA, R. Els olis essencials. Conservació preventiva en el control microbiològic. Unicum. 2011, núm. 10, p. 135-142.
• GALÁN, A. Investigació en conservació del patrimoni cultural a Espaya: estat de la qüestió. Unicum. 2011, núm. 10, p. 143-148.

• ARTIGAU, M., ÁLVAREZ, A. Eduard Porta imparteix la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de l’ESCRBCC. Unicum. 2011, núm. 10, p. 149-150.
• BALUST, L. Videoconferència del 5è congrés “Color i Conservació”. Unicum. 2011, núm. 10, p. 151-152.

Desmuntatge del lligall

Entre els catorze metres lineals de documentació d’arxiu que s’ha de digitalitzar, trobem des de lligalls en perfecte estat de conservació a d’altres que requereixen una laminació del totes les seves pàgines. Els lligalls presenten molta brutícia generalitzada, sobretot en els talls (base, part superior i tall oposat al llom), estrips, llacunes i zones amb el paper molt debilitat degut a un atac greu de microorganismes.

Atac de microorganismes

S’observen dos grups diferenciats amb dos graus d’infecció. El primer grup el formen uns 1000 volums enquadernats de valor històric variable, que mostren un avançat procés de degradació a causa dels fongs. Principalment mostren danys a les tapes i lloms però en els exemplars més afectats els microorganismes han penetrat fins l’interior del bloc de papers. En aquest grup dominen les enquadernacions de tela sencera i de mitja tela i els formats són molt variables. El segon grup el formen els volums situats a la prestatgeria enfrontada, uns 1000 més, que estan en un procés d’infecció inicial. Tant el contingut dels volums com les seves enquadernacions són majoritàriament més recents que els del grup anterior. L’afectació fúngica és deguda, molt probablement, a l’exposició directa a les espores però afortunadament només afecta l’exterior de les enquadernacions.