Insectes bibliòfags: peixet de plata o corc?

És el pa de cada dia en matèria de patrimoni documental trobar-se deterioracions causades per insectes bibliòfags que s’alimenten del suport escriptori de paper, les pells de les enquadernacions o les seves coles. Hi ha un tipus de deterioració que podem identificar molt clarament i és la que produeix el peixet de plata quan s’elimenta. La majoria de les col·leccions són devorades per espècies de diferents ordres i famílies d’insectes xilòfags però mentre uns fan galeries el peixet de plata devora en superfície.

El peixet de plata

Conegut científicament com a Lepisma Saccharina, és un insecte petit platejat en forma de gota amb unes antenes davant i una cua llarga. Es reprodueixen en condicions de 25 a 30ºC i poden viuen de mitja entre dos i tres anys. Tant les nimfes com els adults s’alimenten de midons i de les dextrines dels adhesius que trobem en el paper o en les coles per enquadernar.

El Lepisma Saccharina o peixet de plata és el terror de les biblioteques

El Lepisma Saccharina o peixet de plata és el terror de les biblioteques

La deterioració que deixa en el paper quan s’alimenta és molt particular ja que va cruspint en superfície. Va bé imaginar-se el peixet de plata com a una polidora de terres, va fent passades en superfície fins que finalment acaba fent un forat al paper. Pot ser que aquest forat no arribi a produir-se mai, però és molt útil agafar el paper afectat i mirar-lo a contrallum on s’apreciarà claríssimament el recorregut que ha anat fent al llarg del seu àpat.

El peixet de plata erosiona la superfície com una pulidora de terres.

El peixet de plata erosiona la superfície del document com una pulidora de terres.

El corc

Així com hem dit que el peixet de plata deixava un rastre molt particular en els papers i podia identificar-se clarament, el cas de la resta de xilòfags és molt més complex. El corc comú, dels mobles o Anobium punctatum no és l’únic bibliòfag: també trobem habitualment l’escarabat de les catifes, el corc del pa, el corc del fesol, etc., però potser seria un dels més freqüents. Image of adult anobium punctatum Ataquen el patrimoni sobretot quan es troben en fase larvària i la característica principal és que excaven galeries. Són molt perjudicials per als fons bibliogràfics i documentals ja que no fan un lleig a res (devoren tot suport cel·lulòsic: pergamins, lligalls de documents i rarament tèxtils vegetals) i afecten moltes pàgines al mateix temps que, per tant, fa perdre un gran volum d’informació. Són difícils de detectar si no portem un bon control dels fons perquè no acostumen a sortir de les galeries fins que no estan en fase adulta. Per distingir-los dels peixets de plata ens ajudarà pensar en els corcs com a una tuneladora, es mengen els llibres creant túnels en totes direccions i pel camí deixen excrements que tenen una aparença similar al fang.

Els crocs fan galeries que poden anar de punta a punta d'una lleixa com si es tractés d'una tuneladora.

Els crocs fan galeries que poden anar de punta a punta d’una lleixa com si es tractés d’una tuneladora.

Articles relacionats:

Comentaris (2)

  1. tratamiento carcoma - Respon

    12 desembre, 2015 at 09:47

    Sin duda en el articulo he encontrado unos buenos consejos. Gracias

    • Berta Blasi - Respon

      14 desembre, 2015 at 19:36

      Muchas gracias, la finalidad de estos artículos no es otra que la de ayudar a tomar decisiones conociendo un poco más la situación de nuestras colecciones.

      Muchas gracias por el comentario :)

Afegeix un Comentari